¿Com serà anar de vacances el 2040?: Les 5 claus del pla del Govern

El pla del Govern parteix d’una autocrítica respecte al monocultiu turístic en el qual han caigut parts del territori català. Per mirar de revertir-lo, els signants es fixen com a meta augmentar un 20% el pes relatiu de les activitats no turístiques en l’ocupació dels municipis del litoral per al 2035. I una de les vies per limitar aquesta excessiva dependència del turisme és limitar o reorientar la presència d’allotjaments turístics.

En aquest sentit, «els diversos nivells de l’administració pública, d’acord amb les seves competències, es comprometen a incrementar les mesures de control i d’inspecció que garanteixin una reducció sistemàtica de l’oferta turística que no respecti la legislació sectorial i general», segons recull el document. El ‘Compromís’ també advoca per redistribuir els fluxos turístics i repartir-los per tot el territori, sense concretar gaire més com aconseguir-ho.

Un ciutadà no gasta la mateixa aigua quan està de vacances que quan no ho està. Més visites a la piscina, hostalatge en hotels que renten constantment les seves instal·lacions per l’anada i vinguda d’hostes, consum d’aliments moltes vegades portats de l’altra punta del món... La bibliografia publicada ha acreditat que la petjada hídrica dels turistes és superior a la dels residents i la voluntat del Govern és corregir aquesta bretxa.

El document compromet els signants a treballar per a la progressiva equiparació dels consums d’aigua per habitant dels residents i dels turistes, fins a arribar a la paritat el 2040. Les empreses signants del pacte es comprometen a reduir «sensiblement» la seva petjada hídrica. 

Hotels, bars i restaurants hauran de readaptar les seves cadenes de proveïdors perquè el 2035 la meitat, com a mínim, dels aliments servits a turistes hagin sigut produïts a Catalunya. A més, hauran de reduir a la meitat la quantitat de menjar que compren de més i acaben tirant. Actualment la indústria alimentària genera 35 quilos de menjar de més per català i que acaben a les escombraries. I la Generalitat estima que el nivell de desaprofitament alimentari en el cas dels turistes és el doble que el dels residents. El 2040 l’objectiu de desaprofitament és zero. 

Un dels principals objectius del pla presentat pel Govern és aturar l’emissió de CO₂ de les empreses del sector turístic. Però també de tots aquells desplaçaments derivats de la mateixa activitat turística. És a dir, anar i venir a les platges, rutes en vehicle privat a la muntanya o desplaçaments entre ciutats. La prioritat és habilitar el màxim de vies per al transport col·lectiu –més concretament el transport públic– i reduir així l’ús del cotxe. Una cosa que no sempre és fàcil, ja que quatre de cada 10 municipis catalans no compta amb servei de transport públic.

I per incentivar l’ús d’aquestes vies de transport menys contaminants el Govern i els signants aposten per limitar l’entrada de vehicles contaminants, creant zona de baixes emissions, en municipis amb més de 20.000 hostes o estiuejants a temps complet. A més, també pretenen crear àrees de zero emissions en barris turístics. La Generalitat pretén treure tot vehicle de combustió de les zones naturals de protecció especial per al 2035.

Un altre debat en relació amb el turisme i la contaminació derivada passa pels creuers. El pla no concreta si hauran de disminuir la quantitat de passatgers o el nombre de barcos, només que els barcos que desembarquin i marxin hauran d’emetre cada vegada menys emissions de CO₂. Concretament el 2030 hauran d’emetre un 40% menys de les que emetien el 2008, per després arribar a les zero emissions el 2050. 

De la mateixa manera que la indústria i l’agricultura són objecte de fiscalització de les seves empremtes ecològiques, la Generalitat aspira a incorporar també el turisme a això. Gran part de manifest presentat aquest dijous es dirigeix a millorar la gestió dels recursos per part de les empreses del sector. Amb l’objectiu d’emetre menys CO₂, gastar menys aigua i consumir més energia verda. En aquest sentit, la meta a què ha conjurat el Govern els 111 signants és que, el 2035, tota l’energia que consumeixi el sector turístic haurà de ser 100% verda.

La Generalitat i els ajuntaments signants –hi ha el de Barcelona, que concentra més de la meitat dels turistes estrangers que visiten Catalunya, i les federacions ACM i FMC– es comprometen a anar traient ajudes públiques per incentivar que les empreses inverteixin a renovar les seves calefaccions i aires condicionats i que aquests gastin menys. Concretament, el seu compromís és el d’augmentar l’eficiència energètica dels edificis turístics en un 50% per al 2030.

L’hostaleria és actualment i des de fa anys un dels sectors amb els sous més baixos. I és que un empleat de l’hostaleria –que inclou des d’un cambrer, cuiner o rentaplats fins a un xef o ‘maître’– guanya de mitjana 1.242 euros bruts al mes, mentre que el sou mitjà en el conjunt de l’economia se situa en 2.152 euros, segons les últimes dades de l’Enquesta de Costos Laborals de l’INE. A més de tenir uns horaris que en més d’un cas dificulten la conciliació entre la vida laboral i familiar dels treballadors.

El ‘Compromís’, firmat tant per la patronal Foment com per CCOO i la UGT, fa una crida genèrica a implantar unes bones condicions laborals en el sector, sense fixar-se uns objectius o indicadors concrets sobre aquest. En aquest sentit advoca per la promoció de la contractació indefinida a temps complet i, en menor mesura, de la fixa discontínua. I aquí la Generalitat s’autoimposa l’objectiu d’«incrementar l’activitat» de la Inspecció de Treball per vetllar que no s’incompleix la normativa.

El document també planteja la creació d’un segell d’igualtat, per diferenciar aquelles empreses que són un model d’èxit en aquest sentit. Una iniciativa que xoca amb el pobre compliment de les actuals normatives, de tall obligatori, a diferència d’aquest compromís no vinculant.