La inflació s’acarnissa amb els contribuents de l’IRPF de 15.000 a 20.000 euros

Els contribuents amb ingressos anuals entre 15.000 i 20.000 euros són els més afectats per la inflació i les reformes de l’IRPF. Un salt de tram en aquest grup suposa que «de cada euro que guanyen per sobre dels 15.000, un altíssim percentatge va a l’IRPF» i la seva capacitat de compra real, a més, es veu minvada per l’alça dels preus, segons un estudi elaborat per a EsadEcPol pel director del fòrum de fiscalitat d’aquesta institució i inspector d’Hisenda, Francisco de la Torre; i Carlos Victoria, de la Universitat Complutense de Madrid. La solució que proposen és una deducció en aquest tram equivalent a la diferència entre la retenció en els ingressos i la quota que correspondria a cada declarant.

Alhora denuncien que, en aquests nivells, per a rendes iguals uns contribuents no estan obligats a tributar i d’altres sí en cas que hagin tingut més d’un pagador, expliquen que Hisenda s’hauria beneficiat en uns 9.000 milions al no adaptar la tarifa de l’IRPF a la inflació, si bé admeten que ajustar-la totalment a la pujada de preus hauria sigut molt costós.

De la Torre denuncia la situació d’aquestes rendes quan hi ha més d’un pagador –situació en la qual el 2020 hi havia aproximadament 1,4 milions de contribuents. Per exemple, un contribuent que guanyi 15.000 euros a qui no se li reté, normalment no té obligació de presentar declaració (amb un sol pagador l’obligació de declarar és a partir de 22.000 euros). Així, la seva tributació final és zero. No obstant, si tingués dos pagadors, i tots dos li paguessin més de 1.500 euros, llavors hauria de presentar declaració. I al no haver-li retingut en aquests casos hauria de pagar 387,22 euros.

Error en el disseny

L’estudi explica que la progressivitat de l’impost mitjançant el tipus marginal té un error en el disseny que dona lloc a un comportament «erràtic»: «passa del 0% fins als 15.000 euros a incrementar-se en 43 punts en nivells de rendes baixes (el tipus de les rendes més elevades), i posteriorment es redueix de nou en rendes mitjanes». Un exemple: si a un contribuent amb una base imposable (la quantitat subjecta a gravamen) de 15.000 euros li augmenten el sou en 1.500 euros (10%), amb el sistema actual li retindrien 645 euros (tipus marginal del 43%). En canvi, un que en guanyi 26.000, amb un augment també del 10% només pagaria un tipus marginal sobre aquest extra d’ingressos d’aproximadament el 30%.

En un context amb una inflació elevada, aquests contribuents amb prou feines veuran actualitzat el seu poder adquisitiu real perquè la majoria de les pujades es veurien afectades per l’elevat tipus marginal. En l’exemple de 15.000 euros amb una pujada salarial del 10%, amb una inflació mitjana del 8,4% com la que es va registrar l’any passat, «passar de 15.000 euros nets a 15.855 no cobriria prou per mantenir el poder adquisitiu (que serien 16.260 euros)», afirmen De la Torre i Victoria.

Distorsions en l’IRPF

El Govern va anunciar al setembre la pujada del mínim exempt de tributar en l’IRPF de 14.000 a 15.000 euros anuals. La recent reforma de l’IRPF del 2022, activada el 2023, s’afegeix a l’aprovada el 2018 per reduir la fiscalitat del col·lectiu de rendes més baixes. Les dues reformes han consolidat dues tarifes diferents per a declarants i no declarants. Això, malgrat que en general és un avantatge, genera distorsions i situacions injustes en l’IRPF, a més d’impedir la universalització de la declaració, que facilitaria tenir censos per a, per exemple, beneficiaris de l’ingrés mínim vital (IMV), afirma De la Torre. I d’això en resulta que al superar aquesta barrera les rendes mitjanes-baixes són les que suporten l’esglaó més alt pel salt de tram en l’IRPF. És una pujada que, en el context actual d’elevada inflació, no implica un augment proporcional del poder adquisitiu real.

Notícies relacionades

Alerta pel descontrol administratiu en les antenes de telefonia mòbil

Avals perversos

«La capacitat econòmica real de les famílies s’està reduint amb la inflació, però, en paral·lel, estan augmentant els tipus efectius de retenció en l’IRPF en pensions i salaris, cosa que anticipa tipus finals efectius més elevats», adverteix l’estudi. La recaptació per IRPF, que el 2021 ja va superar els 80.000 milions d’euros, bat rècords. «El 2021, malgrat que no es va recuperar encara el nivell de PIB del 2019, la recaptació va arribar al màxim de la sèrie històrica, i, segons les dades del 2022, continua creixent», afegeixen.

Els autors admeten que corregir i adaptar tot l’IRPF a la inflació, tal com reclamen algunes forces polítiques, té un cost molt important. Per al 2022 suposaria renunciar a recaptar uns 9.000 milions d’euros, cosa que és gairebé un punt de PIB més de dèficit. I la segona qüestió és que aquest import de menys recaptació suposa, per definició, més capacitat de despesa per a les llars, cosa que alimenta la inflació. En tot cas, De la Torre defensa que la tarifa es podria haver adaptat a la mitjana que van pujar els salaris, entre el 2% i el 2,5%.