Teresa Ribera: «Vam ser matussers i lents amb el tancament del carbó i vam perdre una dècada»

¿Quin balanç fa de la cimera del canvi climàtic (COP27) d’Egipte? 

Té llums molt positives. Iniciem una etapa diferent en termes de solidaritat internacional. Per poder invertir en l’adaptació al canvi climàtic és important mesurar i fer seguiment de tot. No pot ser intuïtiu ni dependre d’un país o comunitat local. Hem activat mesures molt importants per comptar amb un marc estratègic que ens permeti saber de què parlem quan parlem d’objectius d’adaptació. Hem activat també una visió molt més completa sobre com reaccionar davant les grans pèrdues i situacions dramàtiques que es viuen a molts països com a conseqüència del canvi climàtic. Fer-se amb un mosaic d’instruments financers i de coneixement, que està manifestament infradotat, però també requereix una atenció específica per als països més vulnerables.

¿Quines han sigut les ombres de la conferència mundial?

Hi ha hagut un sentiment de decepció i de desesperança a l’enfrontar-nos a l’hora de garantir una més gran acceleració de la descarbonització per complir l’objectiu que la temperatura no superi els 1,5 graus d’increment. Estem vivint un món d’1,1 graus d’increment i ja n’estem veient els impactes, amb grans inundacions al Pakistan, sequeres tremendes a Europa, focs d’una magnitud, intensitat i perillositat que no coneixíem. Això suposa degradació de sòl, seguretat alimentària no garantida, pèrdua econòmica i de vides humanes, molt patiment… Això es pot generalitzar i no podem dir que no se sabia i que no teníem respostes. Ha sigut una mica frustrant. Però hem aconseguit un mínim: els avanços fins a la cimera de Glasgow de l’any passat són allà. I comptem amb una aliança reforçada dels països progressistes en matèria de clima, ja siguin del món industrialitzat o dels vulnerables. Hi ha més de 80 països que demanen l’abandonament del conjunt dels combustibles fòssils, fins i tot alguns que els produeixen, com Noruega o Colòmbia. Això és un esperó per fer un salt important l’any que ve.

Europa encapçala la reducció de combustibles fòssils, però s’ha vist obligada a recórrer al carbó i a subsidiar els carburants ¿No és una contradicció?

Europa ha volgut ser utilitzada com a excusa pels qui volien frenar l’acció climàtica. Era molt important explicar què ha passat l’últim any. Primer hi va haver un xoc que no podíem ni imaginar. De quina manera s’absorbeix la falta de matèries primeres energètiques, com un 40% del gas que procedia de Rússia i que d’un dia per l’altre s’ha de substituir. Això ens ha obligat a ser flexibles i solidaris amb els països afectats. Aquesta fragilitat respecte a la dependència de combustibles fòssils només es resol si l’escurcem. Això es fa accelerant la transició energètica. La necessitat de garantir la seguretat del subministrament i l’impacte que això té en preus ens col·loca en una situació límit. Europa no pot resoldre aquesta crisi només amb instruments del mercat. Per això hem decidit intervenir en la regulació dels mercats, acompanyant les famílies i el teixit productiu. Una altra cosa seria tremendament injusta, seria assumir deliberadament que estem disposats a un increment exponencial de la pobresa energètica i una destrucció massiva del nostre teixit productiu. A curt termini, necessitem absorbir aquest xoc i fer-ho d’una manera que resulta justa i suportable, cosa que no suposa neutra. Amb tot, és difícil evitar que no hi hagi un impacte en preus. I simultàniament s’ha d’accelerar tot el procés de canvi com es veu que estem fent. Es continuen adoptant les mesures del paquet ‘Fit for 55’ de reducció de l’empremta de carboni, incrementant l’ambició en mobilitat elèctrica o accelerant la transformació d’un sistema electrificat, renovable, eficient i interconnectat a escala europea. No hi ha excuses per no actuar o frenar l’acció del clima, però Europa, malgrat totes les dificultats, ha sigut unànime en la resposta que ha donat a aquesta situació.

¿Es va córrer massa en el tancament de centrals de carbó com la d’Andorra?

Al contrari. Vam ser massa matussers i lents i vam perdre una dècada. Això va ser un gran error. El que es presenta a Andorra és una història d’èxit malgrat tots els obstacles que hi ha hagut durant 10 anys. El nostre compromís era que aquestes 250 persones que treballaven entorn de la central i d’altres tantes que es veien afectades pel tancament de la mineria havien de trobar-hi una alternativa. En aquests moments sabem que els llocs de treball directes a mitjà termini són al voltant de 2.500. També que l’ocupació directa ja constituïda entorn de les decisions que s’han pres és per sobre dels llocs que es van destruir, amb una aposta per la indústria, els serveis i el sector primari que és molt més duradora i estable en el mitjà i el llarg termini.

Però es va haver de reobrir la central d’As Pontes (la Corunya).

Això d’As Pontes no pot ser tergiversat. El que hi ha hagut és una autorització de tancament de la central. Dos dels grups de generació estan ja en desmantellament i dels altres dos es demana que només un pot operar en simultani i en cas de necessitat. Quan es donin les condicions de seguretat de subministrament tancaran també. ¿Per què ho hem fet? Perquè en aquest moment el 35% del sistema elèctric de Portugal depèn de la capacitat de generació d’Espanya al no estar funcionant bé les seves hidroelèctriques per la sequera. I perquè hi va haver una crida de França i la seva principal companyia EDF perquè, sisplau, tots els veïns activem al màxim la capacitat d’exportació per garantir-li el subministrament aquest hivern davant l’alta tensió que pateix per una caiguda important del seu parc nuclear. Per això hem hagut d’incorporar aquesta flexibilitat a As Pontes. És una cosa anecdòtica. Si s’haguessin fet les coses al seu temps ens hauríem trobat en una situació millor en qüestió de preus, com estem veient aquests dies, en els quals els d’Espanya i Portugal són la meitat, la tercera o la quarta part dels de la resta d’Europa.

Han passat gairebé quatre anys des que va visitar Andorra i va anunciar el conveni de transició justa. ¿Per què s’ha trigat tant?

Ens hem concentrat en els esforços substantius i és veritat que la burocràcia de tota la tramitació d’un conveni, incloses les aportacions de les diferents administracions, és lenta. L’important era teixir la realitat material, com així ha sigut. Aproximadament el 30% dels projectes i iniciatives que han estat sent proposades pels actors locals estan operatives avui. Això és un exemple de gran satisfacció. Cal destacar el compromís i la implicació de l’alcalde d’Andorra (Antonio Amador, retirat temporalment del càrrec per motius mèdics), a qui envio la meva més carinyosa salutació i els meus desitjos de recuperació. Però també de la DGA, la Diputació, dels alcaldes de la zona i els empresaris locals. Hi ha dos vessants que fan d’Andorra un exemple internacional. Venim de la COP27 i una de les llums és l’impuls definitiu que es dona a la necessitat d’invertir en transició justa. Hem incorporat mesures enormement innovadores. No ha sigut acudir al talonari públic per veure com es construeixen al territori alternatives sense saber si funcionaran o no. Ha sigut un exemple d’integració i diàleg publicoprivat en els diferents nivells de l’Administració amb una participació intensa per part dels veïns i les petites comunitats. Tot això combinat amb mesures regulatòries que permetin utilitzar aquelles decisions públiques amb un clar contingut econòmic a favor de la reconstrucció del teixit industrial i energètic. Probablement hi ha més oportunitats d’ocupació nova, ja creada o programada, que la que ha desaparegut. És l’única comarca en transició en la qual s’insisteix en la firma del conveni, però segons el meu parer serà el fermall d’or formal que dona cobertura a quatre anys d’un esforç espectacular i una feina col·laborativa que ens ha generat moltes oportunitats madures.

¿Quines són les següents fites perquè aquest pla comenci a tenir fets tangibles?

De fets tangibles n’hi ha ja en una sèrie d’activitats que ja estan operatives. Vinc a presentar els continguts del conveni perquè fa algunes setmanes, no gaires, hem rebut les aportacions que ens han fet des del Govern d’Aragó. Hem volgut prioritzar la realitat sobre la formalitat. Estic desitjant firmar aquest conveni, però des del primer moment vam tenir clar al ministeri que el prioritari era l’acció concreta més que els terminis administratius i la burocràcia que suposen aquests projectes, que desgraciadament és més lenta del que ens agradaria.

Endesa s’ha adjudicat el nou concurs del Nus Mudèjar, que vincula el desenvolupament de renovables amb projectes complementaris que beneficiïn el territori. ¿Quines inversions farà l’elèctrica al marge de les plantes renovables?

Hem demanat, i esperem que es pugui materialitzar la setmana vinent, que tots aquells que formen part de la iniciativa guanyadora presentin els seus projectes perquè els veïns puguin conèixer en detall en què consisteixen, quins són els seus calendaris d’inversió i les expectatives de generació d’ocupació. Això ajudarà a generar tranquil·litat.

¿Tem que es judicialitzi l’adjudicació per possibles recursos de la resta d’aspirants? 

Ha sigut un concurs net, transparent i objectiu, en què Endesa ha guanyat amb molta diferència respecte a la resta que hi han fet propostes. És veritat que va ser impactant veure que hi havia moltes ofertes de gran qualitat, i per això ho agraïm a tots els que s’hi van presentar. Cadascun dels concursants està sempre en el seu dret de qüestionar el que li sembli a través dels mitjans que estableixen les normes. Confiem que no hi hagi retards ni destorbs de les inversions, que són el que vol veure la gent.

Europa ha acordat accelerar la tramitació de renovables però hi ha centenars de projectes encallats. ¿Què es farà per resoldre aquest tap?  

La legislació i l’ordenació estava pensada per a una època en què aquests projectes eren puntuals i en un nombre petit, i això desborda la capacitat de gestió i administració i ha generat retards que ens han portat a ampliar en un any la tramitació de la declaració d’impacte ambiental com a fita per mantenir o fer caure el permís d’accés i evacuació a les xarxes. En aquests moments a Europa s’està presentant una proposta de tramitació accelerada de projectes renovables en la qual preval la necessitat energètica. Creiem que s’ha d’anar amb compte. La nostra experiència va per davant de la d’altres països. S’ha de tramitar més àgilment amb totes les garanties de procediment però no a costa que tot sigui ‘sí’. Qüestió diferent és fins a quin punt podem reflectir en la normativa el que hem fet amb el concurs d’accés del Nus Mudèjar, és a dir, no es tracta sol d’una decisió tècnica sinó de quins són els paràmetres de progrés, benestar i contribució social i ambiental per a la comunitat local. Aquesta aposta és ineludible i l’hem generalitzat per al nou sistema d’accés a la xarxa.

Espanya ha acordat amb França construir una canonada d’hidrogen verd. ¿Quin paper juga Aragó en aquest camp?

Precisament hi ha projectes d’hidrogen verd vinculats a la resolució del nus d’Andorra, tant de fabricació de béns d’equipament com per a la seva producció i transport. Aragó sempre ha prestat especial atenció a aquesta tecnologia i compta amb un centre de recerca. És una aposta de futur i una oportunitat per a aquesta comunitat. Amb totes les cauteles d’un desenvolupament que ha de ser ordenat i reduint al màxim els riscos. Hem d’aprendre a produir hidrogen correctament, aprofitar l’oportunitat industrial del conjunt de la cadena de valor i testar-ne i utilitzar-ne els usos finals. I treballar quina és la regulació per al seu transport amb unes infraestructures segures. L’acord entre Espanya, França i Portugal és important per anticipar una infraestructura que s’hauria començat a desenvolupar més tard i que ens connectarà a l’esquelet central de les canonades d’hidrogen renovable a Europa. No estem disposats que ens passi com amb les interconnexions elèctriques de la península Ibérica, que van retardades. Estem també canviant els termes del debat i la política europea. Si hi ha una cosa que surt reforçada d’aquesta crisi, malgrat la situació dolorosa que s’ha hagut de produir, és que l’energia és un vector de construcció europea molt potent, per a la vertebració industrial, la prosperitat social i la innovació.

El seu ministeri és també el del repte demogràfic. ¿En què han quedat les 130 mesures i més de 10.000 milions que va anunciar?

Estem complint els objectius. Un centenar de les 130 mesures previstes ja s’han posat en marxa en totes o en algunes de les seves actuacions. Al final del 2022 s’hauran executat prop de 8.000 milions d’aquests 10.000 milions per a conservació d’ecosistemes, rehabilitació i regeneració urbana, vivenda, desplegament de la connectivitat digital, mobilitat sostenible... Però hem de ser conscients que després d’un segle d’emigracions, la política de cohesió territorial no tindrà efectes immediats en la demografia. Per això ens estem centrant a construir eines de llarg abast per afavorir inversions que reverteixin la situació i facilitar projectes capaços de resoldre problemes concrets. 

¿Són suficients les ajudes al funcionament anunciades per a les empreses de Terol?

Són un nou instrument, pioner, que se suma a tota l’acció de Govern en aquesta matèria. Són especialment ambicioses per incentivar la creació d’ocupació de qualitat, sobretot als petits municipis. Resulta prudent esperar a veure’n els resultats.

¿Quina creu que serà l’evolució del preu de la llum aquest hivern?

Els mercats de futurs auguren que pujaran una mica amb relació als nivells que hem tingut fins ara, perquè el temps ha sigut benigne al conjunt d’Europa. Nosaltres no estem al marge del que passa a la UE pel xantatge de Putin, però tenim eines per evitar uns impactes del mateix ordre de magnitud, com el mecanisme ibèric, que diversos països volen estendre a la resta de la UE. 

¿Com valora el compliment del pla d’estalvi energètic?

Crec que tots estem fent un esforç important que s’està notant. Sense atendre les exportacions, que formen part de les nostres mesures de solidaritat amb la resta de la UE, la demanda de gas s’ha reduït un 15% i la d’electricitat un 5,7% des del mes d’agost, en comparació amb els últims cinc anys. El Govern central està implantant el Pla +SE per impulsar l’estalvi, i bona part d’aquesta reducció és fruit de l’esforç col·lectiu, de la reducció de consums redundants i de l’aplicació de mesures eficients. Podem sentir-nos orgullosos de la manera en què estem responent com a societat en la situació de crisi en què ens ha posat el xantatge de Putin.

Notícies relacionades

La tarifa regulada de gas només atrau 4 de cada 10 usuaris tot i ser la més barata

Turkish Airlines i Air Europa tanquen el seu acord per 300 milions

La indústria de l’automòbil tem els efectes del salt al cotxe elèctric. ¿Creu necessari una transició més pausada a través dels híbrids?

Crec que hem d’impulsar la mobilitat elèctrica i que el canvi va molt ràpid. Per exemple, fa escasses setmanes els estats de la UE hem aprovat que no es podran vendre vehicles emissors el 2035, cinc anys abans del que molts veien impossible al principi de la legislatura. Crec que és important que la indústria de l’automòbil s’enfoqui cap al futur i no cap al passat. I crec que és important facilitar aquest trànsit, com estem fent amb la normativa i amb les ajudes del pla de recuperació, tant per als vehicles com per a la infraestructura de recàrrega.