Suspès per quarta vegada el macrojudici a Stuart per ocupar 108 ‘riders’ com a falsos autònoms a Barcelona

El jutjat social número 18 de Barcelona ha suspès per quarta vegada la vista per decidir si valida o no l’acta aixecada per Inspecció de Treball contra Stuart en què censura la plataforma digital per ocupar com a falsos autònoms 108 ‘riders’ a Barcelona. Aquest dimarts s’hauria d’haver celebrat a la capital catalana un macrojudici que portava pendent des del juliol del 2020 i que s’ha anat posposant més d’un any i mig per les demandes de l’empresa. En aquesta quarta ocasió la suspensió no ha sigut per demanda de la companyia, si no per indisposició de l’advocat de la Tresoreria General de la Seguretat Social, segons expliquen fonts coneixedores.

El magistrat té pendent dirimir si valida o no el veredicte de la ‘policia laboral’ –avançat per EL PERIÓDICO– i confirma el deute pendent de Stuart amb la Seguretat Social de 237.000 euros, a més d’un recàrrec de fins al 20% en concepte de quotes endarrerides. Les indagacions de la Inspecció de Treball sobre el model laboral de Stuart es remunten a la seva operativa entre el 2016 i el 2018, és a dir, prèvies a l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’ (agost 2021). Un procés judicial que s’està dilatant en el temps i que evidencia l’actual col·lapse dels jutjats dels social a Espanya, on, de mitjana, un cas triga any i mig en veure’s. Això afecta directament les plataformes digitals de repartiment i la resolució del debat sobre si amb el seu model d’autònoms compleixen o no amb la legalitat. Mentrestant, la majoria continuen operant amb el mateix.

Segons el criteri aplicat pels inspectors, l’empresa de repartiment a domicili va incórrer en un frau a la Seguretat Social al tenir com autònoms la seva flota de repartidors, ja que els hauria d’haver contractat com a assalariats. Sobre aquesta qüestió –i la rellevància de l’aplicació en l’organització del treball– ja s’ha pronunciat explícitament el Tribunal Suprem. Aquest va dictaminar que els repartidors d’aquest tipus d’apps havien d’operar com assalariats, ja que realment és l’algoritme que defineix quines comandes reben, a qui es reparteixen i quant cobren per això.

Judicialment, l’advocat del Col·lectiu Ronda Pau Estévez, encarregat de defensar part dels repartidors, no té cap dubte que el magistrat ratificarà l’acta d’Inspecció. Una decisió que, si finalment es produís, arribaria tres anys després que la ‘policia laboral’ finalitzés les seves indagacions i any i mig després de la data inicial del judici. Mentre el pagament de les cotitzacions per part de l’empresa s’ha mantingut congelat, amb el conseqüent «greuge per a l’erari públic i per a les empreses del sector que sí que compleixen la normativa», segons opina Estévez.

Llargs periples judicials

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

Aquesta demora entre el moment en què els ‘riders’ denuncien i un jutge obliga les empreses a contractar-los com a autònoms és una de les crítiques que des de les organitzacions de repartidors han esgrimit contra la ‘llei Rider’. Perquè mentrestant ells queden indefensos, fora de l’aplicació en diversos casos i pendents d’un procés judicial que pot arribar a posposar-se fins a tres vegades, com ha passat en el present macrojudici a Stuart.

Una demora que explica la rebel·lia de dos gegants del sector com són Glovo i Uber davant la normativa i la seva persistència a utilitzar flotes d’autònoms. I és que entre l’obertura de les actes d’Inspecció i l’obligació de complir-les poden passar anys. Per exemple, en el cas de Glovo, l’última acta a Barcelona –donada a conèixer fa un mes– comprèn la seva operativa entre el 2018 i el 2021, és a dir, és prèvia a l’entrada en vigor de la ‘llei Rider’.