Espanya es retira del Tractat de la Carta de l’Energia

Espanya ha iniciat el procediment per retirar-se del Tractat de la Carta de l’Energia (ETC, per les seves sigles en anglès), que protegeix les inversions en certes infraestructures energètiques, segons va avançar el diari ‘Politico’ i van confirmar a Efe fonts oficials.

L’ETC és un tractat multilateral firmat per 53 països i en vigor des de 1998, la modernització del qual es negocia des de fa quatre anys i, després d’una última ronda celebrada el juliol a Brussel·les, va quedar en un estatus en què el tractat s’actualitzaria automàticament al novembre si no s’hi oposava formalment cap de les parts.

La protecció que ofereix aquest tractat s’havia utilitzat en els últims anys per litigar contra els signants per polítiques climàtiques dissenyades per anar eliminant els combustibles fòssils.

Diversos estats membres de la Unió Europea, com Espanya, els Països Baixos o Luxemburg, havien sol·licitat que aquesta abandonés aquest marc jurídic, igual com diverses organitzacions ecologistes.

La vicepresidenta tercera del Govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, havia demanat en el passat «una sortida coordinada de l’ETC» per part de la UE i els seus estats membres d’aquest marc jurídic, i finalment ha decidit fer el pas, igual com va fer Polònia la setmana passada.

El tractat es va dissenyar després de la desaparició de l’URSS, en un context en el qual molts temien invertir en els països del bloc soviètic, i es va concebre per promoure la seguretat energètica fomentant mercats més oberts i competitius que alhora respectin els principis de desenvolupament sostenible i sobirania sobre els recursos energètics.

Està subscrit pels estats membres de la Unió Europea –tret d’Itàlia, que el va abandonar el 2016– i països com el Regne Unit, Bòsnia i Hercegovina, Japó, Armènia, Jordània, Ucraïna o Tadjikistan, i contempla un sistema de protecció de les inversions, tracte no discriminatori o resolució de disputes a través de mecanismes d’arbitratge.

El text havia quedat antiquat en virtut dels objectius de l’Acord de París de 2015 per alentir el canvi climàtic.

Diversos dels punts en discussió generaven grans recels, en particular la protecció a les inversions en infraestructures per a combustibles fòssils i la resolució de litigis en tribunals privats d’arbitratge, polèmica similar a la sorgida amb el tractat de lliure comerç firmat entre la UE i el Canadà, l’anomenat CETA.

Notícies relacionades

Mor als 63 anys l’empresari Miquel Suqué, del Grup Peralada

Aeroports: l’hora de l’enlairament

La retirada d’Espanya del tractat ha sigut acollida de bon grat per organitzacions ecologistes, com la Xarxa d’Acció Climàtica (CAN), que va qualificar la decisió d’Espanya i Polònia de «valenta» i va cridar altres països de la UE a seguir els seus passos.

«El perillós és seguir dins. Amb la crisi climàtica i de combustibles fòssils que vivim, no podem permetre que els països malgastin diners públics a compensar empreses de combustibles fòssils per emprendre polítiques que ajuden a frenar les emissions», va declarar a Efe l’experta en polítiques de comerç de CAN Europa Cornelia Maarfield.