El Govern preveu augmentar el 30% les llars cobertes per l’ingrés mínim el 2023

El Ministeri de Seguretat Social preveu augmentar en un 30% el nombre de llars cobertes per l’ingrés mínim vital (IMV), i passar de les actuals 500.000 a un total de 650.000 prestacions en vigor. Així ho ha avançat el ministre José Luís Escrivá en roda de premsa aquest dilluns, en la qual ha donat compte de les novetats previstes en l’avantprojecte de pressupostos generals de l’Estat (PGE) amb referència al seu departament. La quantia de la renda estatal augmentarà el 8,5%, en la mateixa proporció que totes les pensions. Escrivá també ha avançat que les bases màximes de cotització pujaran a partir d’ara en la mateixa proporció que les pensions (lligades a l’IPC) i que en l’actual taula de negociació amb els agents socials determinaran percentatges d’increments addicionals per millorar els ingressos del sistema públic. Actualment al voltant d’un milió de treballadors cotitzen segons les esmentades bases màximes.

La Seguretat Social ha posat en marxa durant aquest final d’any una bateria de mesures per amplificar la cobertura de la renda mínima. En l’últim Consell de Ministres de setembre va aprovar el mecanisme d’incentiu a l’ocupació, per facilitar que els beneficiaris de l’ingrés mínim compatibilitzin el subsidi amb una feina. Una altra mesura ha sigut incorporar les entitats socials per agilitar la tramitació de prestacions. I una altra que començarà en les pròximes setmanes serà la posada en ruta d’autobusos itinerants per les principals ciutats per arribar a potencials beneficiaris que no acudeixen a serveis socials. I és que segons càlculs de l’Airef, 400.000 llars tenen dret a l’ingrés mínim vital però no el cobren. «Per iniciatives que no faltin», ha declarat Escrivá.

Millora salarial el 2023

Escrivá i el seu equip també han detallat les seves previsions d’augment de recaptació per al pròxim exercici i els seus orígens. Per al 2023 preveuen que continuï creixent l’ocupació i que ho faci en més qualitat. Això es traduirà en un increment més gran dels ingressos de la tresoreria per la via de la millora salarial, que per l’augment de cotitzadors. Segons les seves estimacions, el creixement de la recaptació serà de prop del 8,5%, dos punts provinents de l’augment de quotes per alimentar el mecanisme d’equitat intergeneracional (MEI), 2,6 punts de l’auge de l’ocupació i els 3,8 punts restants de la millora dels salaris. Aquesta, en part, provindrà per sous més alts i en part per la creació de llocs de treball més ben remunerats que els existents, cosa que es coneix com a ‘efecte composició’.

El mateix dia que el Ministeri de Treball ha actualitzat les seves dades sobre convenis col·lectius, en què mostra que l’increment fins ara està sent del 2,6% (davant un IPC del 9%), Escrivá ha donat la raó als sindicats en el sentit que els sous estan sent els pagans de l’actual crisi, per sobre dels balanços de les companyies. «Sembla que el tema s’està decantant més cap al manteniment de marges, en alguns casos augment fins i tot, i en canvi veiem pèrdua de poder adquisitiu de les persones», ha declarat.

Notícies relacionades

El Govern central facilita cobrar l’ingrés mínim i un salari: ¿com afecta la teva prestació?

Les pensions mínimes i l’ingrés mínim pujaran prop del 8,5% el 2023

El titular de Seguretat Social ha mostrat un to tan contundent cap a la patronal com el que va tenir aquesta al queixar-se de l’augment de les bases de cotització màximes, dins del marc dels Pressupostos. Les bases pujaran el 8,5% l’any vinent, en la mateixa proporció que les pensions, una cosa que els empresaris van qualificar d’«inadmissible» i que s’havia gestat «de manera unilateral i a l’esquena del diàleg social».

«Haurien de valorar-ho positivament els empresaris», ha replicat Escrivá, en tant que augmentar les bases en la mateixa proporció que les pensions, és a dir, en la mateixa proporció que l’IPC, concedeix «predictibilitat» al sistema. El ministre ha considerat la reacció «incomprensible i  sorprenent». «El 2013, [amb el PP] no hi va haver aquesta reacció», va afegir amb referència a l’increment llavors practicat per Mariano Rajoy del 5% de les bases màximes, quan la inflació va tancar l’any en negatiu.