El TC anul·la els articles de la llei catalana de comerç que vulneren competències estatals

El ple del Tribunal Constitucional ha donat la raó al Govern de Mariano Rajoy i ha anul·lat vuit articles i la disposició transitòria primera de la llei del Parlament de comerç, serveis i fires del 2017, perquè incorren en «una efectiva contradicció amb la legislació bàsica estatal en matèria d’horaris comercials» i suposen una invasió de les competències de l’Estat.

El Constitucional declara per unanimitat la inconstitucionalitat dels articles 36.2 b), que redueix el límit mínim establert per la normativa bàsica estatal d’hores setmanals d’obertura; el 37, per la introducció de restriccions d’horaris i de dies d’obertura incompatibles amb la llibertat horària reconeguda per la normativa bàsica estatal, i l’article 69, que altera els terminis de prescripció fixats en la normativa bàsica estatal per a determinades sancions.

Notícies relacionades

El Parlament aprova d'urgència una llei de comerç amb nous horaris

La presidenta de Red Eléctrica apunta a les elèctriques per l’apagada i descarta dimitir perquè a la seva xarxa «res va fallar»

La disposició transitòria primera també és anul·lada quan estableix un termini de caducitat de les declaracions de municipis d’interès turístic incompatible amb la normativa bàsica estatal. Així mateix, s’anul·la l’article 38, perquè estableix regles de silenci negatiu davant la falta de resolució expressa de l’Administració autonòmica quant a la condició de municipi turístic, i per connexió l’apartat 2, que limita la vigència màxima de l’excepció aplicable als municipis turístics, i el 6, referit a la pròrroga de la condició de municipi turístic.

En canvi, la sentència declara conforme a la Constitució l’article 20.6, sobre els períodes de rebaixes, ja que el Tribunal entén que conté un criteri purament descriptiu, i el 8.3, que inclou el deure d’estar en condicions d’atendre els consumidors que s’expressin en qualsevol de les llengües oficials a Catalunya. El tribunal creu que no es considera com un deure de coneixement efectiu d’una llengua determinada, declaració que es fa extensiva al 72.1, que també queda avalat.