Quan la borsa es recuperi, per Martí Saballs

¿Com han reaccionat les borses davant aquests esdeveniments i com estan reaccionant ara? ¿Què es pot esperar a llarg termini? Uns números. Com a punt de referència considero l’índex S&P 500, en què es troben les 500 empreses més capitalitzades dels EUA.

Les setmanes prèvies a la fallida de Lehman, l’S&P 500 es movia al voltant dels 1.300 punts, per sota del seu rècord històric de 1.570 punts de finals de l’octubre del 2007. Després del 15 de setembre, enmig de la tempesta global que va obligar molts governs a rescatar i nacionalitzar destacades entitats financeres, el S&P 500 va tocar fons el març del 2009 amb 700 punts. La caiguda en escassament sis mesos va ser del 46%. Aquell març ningú estava segur de com més podia caure la borsa. Encara hi havia molts núvols negres en l’horitzó. Als Estats Units, Barack Obama amb prou feines portava dos mesos com a president i a Europa, Angela Merkel s’erigia com la lideressa de ferro. El futur salvador de l’euro com a president del Banc Central Europeu, Mario Draghi, encara era el governador del Banc d’Itàlia.

Lentament, amb alts i baixos, l’S&P 500 va començar a pujar. Els inversors van tornar a apostar per la borsa, especialment pels nous gegants tecnològics que estaven forjant una nova manera de viure i treballar. Apple es consolidaria com l’empresa més valorada del planeta. Dels 700 punts del març del 2009 es va arribar als 3.400 del gener del 2020, quan la covid ja havia començat a gestar-se a Wuhan, la Xina. Els primers 15 dies de març van ser de vertigen per a les borses mundials, que van acusar les mesures de confinament a tot el planeta i l’inici d’una etapa a què no es veia solució. Després de la crisi financera del 2008 va arribar la crisi sanitària. En pocs dies d’aquell març, l’S&P 500 queia un 33% fins als 2.300 punts. Va ser el final de l’exuberància borsària dels últims anys.

I... tanmateix, tal com va passar el 2009, aquell desesperant març del 2020 l’S&P 500 va tocar fons i va començar la seva escalada que s’acceleraria a final d’any amb el descobriment de les vacunes i el principi del control de la pandèmia (creuem encara els dits) gràcies a la investigació. Al mig d’un món les principals economies del qual retrocedien una mitjana del 10%, es va iniciar una gresca inversora que va portar els principals índexs a rècords històrics (excepció: el ranc Ibex 35). De nou, les empreses tecnològiques lideraven aquest optimisme inversor. Es parlava dels feliços anys vint. El S&P 500 arribava als 4.766 punts el 21 de desembre del 2021. Continua sent el seu rècord històric. Qui hagués invertit 10.000 euros a aquest índex el març del 2009, a finals d’any passat van representar 68.000 euros.

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

En aquest punt, va arribar Vladimir Putin i els tambors de guerra es van convertir en realitat. El 24 de febrer del 2022 començava una altra crisi. Aquesta vegada geopolítica i energètica, acompanyada de la tornada de la inflació i la pujada constant dels tipus d’interès. ¿Com està reflectint l’S&P 500 la situació? Des de màxims històrics ja ha caigut un 18% fins als 3.900 punts. Ha sigut una regressió menys virulenta que les anteriors, fins i tot amb breus recuperacions. Aquest cop, els valors tecnològics han sigut els principals afectats. En alguns casos, els inversors han tingut beneficis. Les plusvàlues han pogut ser extraordinàries.

¿Ja ha tocat fons aquest índex, punt de referència de les borses mundials? La resposta és molt simple: ningú ho sap. A diferència de la crisi del 2008 i de la pandèmia, en què hi havia motius racionals per pensar que hi hauria una solució a mitjà termini; aquesta vegada s’han generat respostes molt diverses. ¿Qui és capaç de predir la pròxima reacció de Putin? ¿Seran capaços els bancs centrals de controlar la inflació amb les successives pujades de tipus? ¿Com de dura serà la crisi energètica? Les variables són moltes i, entre els inversors professionals, prima més la psicologia i les sensacions que la capacitat de calcular quan arribarà la sortida del carreró en què es troba el món. Per qui veu l’ampolla mig plena sempre li queda el millor argument: al final, tard o d’hora, arribarà la recuperació. La història serveix d’exemple.