El TSJC tomba la taxa de recollida de residus de l’Ajuntament de BCN

La Secció Primera del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha declarat nul·la la taxa de recollida de residus (TRR) de l’Ajuntament de Barcelona, cobrada a través de la factura de l’aigua pel consistori als domicilis particulars de la ciutat de Barcelona, durant el període de l’1 de juliol del 2020 fins al 31 de desembre del 2021.

La sentència conclou que aquest tribut és nul, perquè l’informe tecnicoeconòmic elaborat per l’ajuntament per establir l’esmentada taxa és «excessivament genèric» i no permet entendre com es reparteix el cost d’aquest servei entre els usuaris domèstics de Barcelona. Segons la sentència, «en definitiva, es desconeix quin és el criteri seguit per calcular l’import de les quotes corresponents a les diferents categories». L’Ajuntament de Barcelona haurà de procedir a la devolució dels diners recaptats il·legalment en aquests dos anys.

La taxa de recollida de residus (TRR) municipals generats en domicilis particulars va ser aprovada per l’Ajuntament de Barcelona en el plenari del 28 de febrer del 2020. Va entrar en vigor el juliol del 2020, en plena pandèmia, amb el suport del govern municipal encapçalat per Ada Colau; i d’ERC, i el vot en contra de JxCat, Cs, PP i BCN Canvi.

Notícies relacionades

Els exconsellers d’Economia insisteixen en els reptes "de fa 40 anys"

Espanya postula Móra la Nova per acollir una gigafactoria europea d’IA

Aquesta entrada en vigor va generar polèmica ja en l’aprovació, ja que la ciutat de Barcelona és l’únic municipi de l’àrea metropolitana que paga dues vegades pel mateix concepte: tractament de residus (impost metropolità) i recollida (municipal).

Aquest tribut se suma, a més, a un altre impost també inclòs a la factura de l’aigua que és la taxa metropolitana de tractament de residus municipals (TMTR), que es recapta a compte de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Es pot recordar que en una factura tipus d’un ciutadà de Barcelona (llar amb 3 membres i un consum domèstic d’uns 7 metres cúbics al mes) d’un import aproximat de 55 euros cada dos mesos, el 77,3% correspon a conceptes de l’administració pública, dels quals aproximadament el 50% són conceptes aliens a la gestió de l’aigua. L’Ajuntament de Barcelona pot recórrer la sentència en cassació davant el Tribunal Suprem (TS).