Compareixença al Parlament
El Govern respon a la falta d’execució d’inversions de l’Estat amb 679 milions per a infraestructures
El president d’Infraestructures de la Generalitat, Miquel Buch, assegura que el percentatge d’execució de l’organisme és del 86% i que la dotació pressupostària augmentarà aquest any el 48%
El president d’Infraestructures de la Generalitat, Miquel Buch, ha assegurat que el pressupost per a infraestructures del Govern, que es va mantenir estable entre el 2018 i el 2020 entorn dels 380 milions d’euros, s’ha disparat des d’aleshores, fins a sumar un 20% el 2021 fins a 458 milions d’euros, i que aquest any augmentarà molt més. En concret, el 2022 el pressupost d’infraestructures arribarà als 679 milions d’euros, un 48% més. És la resposta del Govern a les informacions d’Hisenda conegudes aquesta setmana que asseguren que el grau d’execució d’inversions de l’Estat a Catalunya el 2021 es van quedar en el 35,7% del total, davant el 184% en el cas de Madrid. Buch ha assegurat que el grau d’execució de les obres d’Infraestructures és de l’ordre del 86%.
Segons Buch, aquests increments pressupostaris «milloraran i transformaran les infraestructures del país i, per tant, tindran un impacte positiu en la ciutadania». L’exconseller d’Interior, com a màxim responsable de l’antiga GISA, ha comparegut aquest dimecres davant de la Comissió d’Economia i Hisenda per fer balanç i presentar objectius i reptes de futur.
Infraestructures.cat és l’encarregada de gestionar a més una part dels fons europeus que arribaran a Catalunya dins del marc del Pla de recuperació per a Europa, com són els fons Next Generation, i que engloben els fons FEDER-REACT i els fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (o MRR). Concretament es preveu que, entre el 2021 i el 2026, comportin un volum total d’inversió finançada d’uns 664,3 milions d’euros, dels quals 333,8 milions provenen de Fons FEDER-REACT i 330,5 milions de Fons MRR. Cal destacar que aquestes dades encara no són definitives, ja que encara existeixen inversions que no estan tancades amb els diferents departaments o ens públics.
Buch ha defensat el bon ritme de la implementació de les obres coordinades pel seu departament «com a mostra de l’adaptació ràpida d’Infraestructures.cat a l’entorn i a les circumstàncies del mercat». Ha destacat que malgrat l’entorn de volatilitat de preus les obres no s’han vist gaire afectades: «Malgrat haver rebut diverses reclamacions, com és raonable, no tenim obres aturades, únicament tres obres han quedat desertes per aquesta raó de les últimes 246 adjudicades i, tret d’excepcions comptades, s’han pogut solucionar les renúncies d’alguns contractistes a les adjudicacions proposades», ha assegurat.
Tot i que els costos de construcció s’han incrementat el 40%, Buch considera que la raó d’aquest bon comportament d’obres és que la base de preus amb què els projectistes valoren les obres va ser actualitzada l’octubre del 2021 i el maig del 2022, «incorporant la realitat dels preus dels materials, segons els estudis de mercat de l’Institut de Tecnologia de la Construcció (ITeC)». En l’última actualització de preus s’ha establert un sistema dinàmic que permet disposar dels preus actualitzats mes a mes, en el cas que els materials s’encareixin fins a nivells elevats, normativa que va ser recollida al reial decret que va aprovar l’Estat el mes de març passat.
Des del punt de vista de Buch, el repte de futur més important per afrontar per Infraestructures.cat és el de «potenciar el seu caràcter de servidor públic a través de la gestió integrada dels edificis i equipaments públics i de les infraestructures durant tot el seu cicle de vida, cosa que comporta aprofundir, entre altres actuacions, a l’incorporar la gestió afegida dels edificis i equipaments de la Generalitat i el seu sector públic que permeti optimitzar la gestió d’immobles i serveis de suport».
Els reptes pendents
Els reptes pendents del departament són fonamentalment la finalització de les obres de l’L9, el canal Segarra Garrigues, l’L8 de tren i el desplegament d’una xarxa pública de fibra òptica.
El conjunt de l’L9 es completa amb les quatre branques, ja en servei, que connecten amb l’Aeroport, la Zona Franca, Can Zam (Sta. Coloma de Gramenet) i el Gorg (Badalona), comunicant zones densament poblades amb pols econòmics i socials de cinc municipis metropolitans i amb altres nodes de transport. La principal característica diferenciadora de la Línia 9 és que es tracta d’una línia totalment automàtica sense conductor, executada amb un mètode constructiu innovador tant a nivell de túnel com d’estacions. El cost total de construcció de la línia 9 és de 5.942 milions d’euros, cost que no ha variat des del 2008. D’aquests, 4.968 milions corresponen a obra executada; 932, a obra pendent d’execució (Tram III) i 42 milions en obra no programada. Els treballs de manteniment de l’obra encara no en funcionament han suposat uns costos estimats en 7.567.270 d’euros.
Actualment, està oberta la fase final de la redacció del projecte de l’obra civil de l’L8 que unirà la xarxa de FGC del Vallès i la d’Igualada Anoia, entre les estacions de Gràcia i Plaça Espanya. La licitació d’aquesta actuació, d’uns 320 milions, està prevista aquest any 2022.
Notícies relacionadesInfraestructures gestiona també el revestiment de canals del delta de l’Ebre, els regadius d’Algerri-Balaguer i la Terra Alta, i els regadius de Xerta-Sénia i Segarra-Garrigues. El regadiu del Segarra Garrigues és una gran actuació amb un cost d’execució de 1.261 milions d’euros, dels quals s’han executat 807 milions.
Quant al Xerta-Sénia, aquesta actuació suposa la transformació de 16.480 ha de secà a regadiu i ha de beneficiar els municipis de Xerta, Aldover, Roquetes, Tortosa, Amposta, Freginals, Mas de Barberans, Masdenverge, Santa Bàrbara, Godall, la Galera i Ulldecona, a les comarques del Baix Ebre i el Montsià. La inversió total és de 351 milions d’euros, dels quals 91 milions ja s’han executat a data de maig del 2022.
