La inflació i la guerra d’Ucraïna amenacen 123 milions de llocs de treball arreu del món

L’escalada inflacionista atiada per la guerra d’Ucraïna està suposant un torpede en la línia de flotació de part de les economies del món i podria arribar a cobrar-se 123 milions de llocs de treball a nivell global. Un informe de l’Organització Internacional del Treball (OIT) publicat aquest dilluns assenyala que les seqüeles del conflicte bèl·lic i les noves restriccions a l’Àsia ja s’estan traduint en un menor nombre d’hores treballades en el conjunt de les economies mundials, especialment en aquells països de menors ingressos. I les previsions per als pròxims mesos són que aquest deteriorament vagi a més. «L’impacte sobre els treballadors i les seves famílies, especialment als països en vies de desenvolupament, serà devastador i podria traduir-se en crisis socials i polítiques», alerta el director general de l’OIT, Guy Rider.

Les previsions de l’OIT és que la tendència a guanyar activitat econòmica i amb això més cotes d’ocupació s’està revertint. Fins a finals del 2021 anava a més, i ara va a menys. Els seus càlculs diuen que arreu del món, i durant el segon trimestre d’aquest any, es treballaran el 4,2% menys d’hores que abans de la covid, cosa que equival a 123 milions de llocs de treball a temps complet. Paradoxalment, les seqüeles del conflicte bèl·lic, que al seu torn està alimentant l’escalada inflacionista i encarint productes bàsics per tot el món, afectaran més els països d’ingressos mitjans i baixos que no són la majoria dels països limítrofs amb el conflicte. 

I és que els països d’ingressos alts –incloent-hi Espanya– continuen amb la seva recuperació laboral respecte a l’etapa precovid i només estan a 1,5% d’hores de tornar a tenir els mateixos nivells d’intensitat en l’ocupació que abans de la pandèmia. De fet, les dades que mensualment actualitza el Govern espanyol donen compte d’un robust creixement de l’ocupació. Sense anar més lluny, aquest maig l’Executiu preveu que es creïn 216.000 nous llocs de treball a Espanya, el que seria el tercer millor mes de maig de la seva història. I segons les dades de l’última EPA, a Espanya ja es treballen més hores de les que es treballaven abans de la covid.

Pitjor les dones que els homes

Notícies relacionades

Els salaris per conveni s’estanquen en el 2,4%, enfront un IPC del 8,4%

Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats

No obstant, els països de menors ingressos han vist en la guerra d’Ucraïna i en les restriccions al sud-est asiàtic una reversió de la seva tendència a l’alça i tornen a perdre activitat. Amb les conseqüències de menors ingressos i més pobresa que això porta. I dins d’aquesta bretxa entre països rics i empobrits, les dones es veuran més afectades que els homes, en tant que elles estan en més proporció en llocs de treball més volàtils davant qualsevol turbulència econòmica. Segons les previsions de l’OIT a escala mundial, aquest segon trimestre elles treballaran el 4,3% menys d’hores que abans de la covid, davant les 3,6% dels homes.

Des de l’OIT fan una crida als governs a estar especialment vigilants durant l’actual escalada inflacionista envers les llars de rendes més baixes. Com que aquestes llars «gasten una part significativa dels seus ingressos en aliments, corren un risc particular de caure en la pobresa i poden fins i tot haver d’afrontar la inseguretat alimentària i la fam», adverteixen des de l’entitat internacional.