Stellantis, a l’espera d’Espanya, inverteix més de 14.500 milions en almenys set països

La decisió –o «imposició», segons Tavares– dels països d’acabar amb els motors a combustió va impulsar una revolució de l’automoció cap al vehicle elèctric. A més de l’avenç tecnològic necessari, aquesta transició necessita, sobretot, bateries. Per això els fabricants van començar a impulsar les gigafactories i Stellantis es va unir a TotalEnergies per crear Automotive Cells Company (ACC).

La ‘joint venture’ (a la qual més tard es va afegir Mercedes-Benz) va iniciar una escalada d’inversions per cobrir la demanda que tindran les plantes de Stellantis. Les primeres van ser anunciades per a França (una instal·lació pilot a Nersac i la factoria a Billy-Berclau / Douvrin) i Alemanya (Kaiserslautern), amb una tercera que va recaure finalment en Itàlia (Termoli) després de descartar Espanya. Amb una projecció per invertir 2.000 milions en cada una, per a les dues primeres ACC va aconseguir 1.300 milions en ajudes dels governs i de la UE, mentre que per a la tercera l’Executiu italià va concretar 369 milions.

Espanya, amb tres fàbriques, es va quedar en la llista d’espera de cara al futur, de manera que ha sorgit un estira-i-arronsa en els mitjans entre el Govern i Tavares a costa del PERTE, ja que el lusità al·legava que no hi va haver contactes. Sí que n’hi va haver, en canvi, amb el Canadà. A més de la inversió per a les plantes presentada a so de bombo i platerets aquesta setmana, el país nord-americà va recolzar l’ACC per a una gigafactoria de 3.900 milions a Windsor. L’import de l’ajuda és confidencial, però la ciutat sí que hi va aportar 107 milions.

Plataformes

Aquestes ajudes governamentals van arribar també per a la remodelació de les plantes de producció, que necessiten accedir a les plataformes industrials per a vehicles 100% elèctrics impulsades per Stellantis, les STLA, perquè així continuïn arribant nous models.

A diferència d’Espanya, que amenaça de deixar fora d’aquest procés la planta de Vigo per la rigidesa de les bases del PERTE, altres països sí que han mogut fitxa, igual que Stellantis. A França, les factories de Sochaux i Rennes ja han aconseguit una de les plataformes, la STLA Medium, els vehicles de la qual tindran una autonomia de 700 quilòmetres. Per això en el primer cas es van invertir 200 milions d’euros, segons va explicar en una entrevista amb l’emissora France Info el responsable de la planta, Christophe Montavon; en el segon, en l’últim trimestre de 2021, es van comprometre 152 milions. En els dos casos, les ajudes governamentals no van ser revelades.

Notícies relacionades

L’auditoria del Govern considera «segur» el laboratori d’on se sospita que va sortir el brot de pesta porcina

Junts critica el "tancament en fals" del traspàs de Rodalies

Sí que es coneixen les aportacions en les inversions més recents, tant a la planta de Kragujevac (Sèrbia) com a les de Trnava (República Txeca) i Ellesmere Port (Regne Unit). El Govern serbi va aportar 48 dels 190 milions que s’invertiran en la planta, que utilitzarà una STLA Small (autonomia de 500 quilòmetres); el txec, més de 15 milions en els 180 que va rebre Trnava el curs passat per a una nova plataforma encara no concretada. Els britànics van entregar 35 milions d’euros dels 120 per a la transformació d’una factoria que, a més, acollirà part de les furgonetes elèctriques que es fabriquen a Vigo.

Totes les inversions oscil·len entre els 120 i els 190 milions, que és precisament la quantitat que persegueix la planta de Vigo per accedir a aquestes noves plataformes que substitueixin les modulars EMP-2 (per als vehicles comercials lleugers) i CMP–eCMP (per al Peugeot 2008). Competirà també amb les del mateix grup, com la de Figueruelas, a Saragossa, que precisament aspira a aconseguir 200 milions per aconseguir una de les STLA i confirmar l’adjudicació del Peugeot e-208 i el nou Lancia Ypsilon.