L’OCDE planteja apujar impostos a les energètiques

El secretari general de l’organització de països desenvolupats OCDE, Mathias Cormann, ha plantejat aquest dilluns la conveniència d’una pressió fiscal més gran sobre les empreses energètiques a fi d’obtenir recursos amb què finançar mesures a curt termini d’ajuda als sectors econòmics més perjudicats per les conseqüències de la guerra a Ucraïna i a les famílies en situació més vulnerable. L’OCDE estima que les empreses energètiques del món desenvolupat obtindran uns beneficis extraordinaris entorn de 200.000 milions d’euros per l’encariment del petroli i del gas, i Cormann ha estimat que «hi ha capacitat per augmentar els impostos a aquestes companyies per esmorteir els efectes de l’encariment de l’energia sobre determinats col·lectius, tal com ja han fet Itàlia i Romania. «És una cosa que pensem que els governs han de considerar», ha recalcat el màxim responsable de l’OCDE. 

L’augment de la pressió fiscal sobre les energètiques forma part de les propostes del pla que l’OCDE preveu proposar aquesta mateixa setmana a fi que serveixi de guia per «optimitzar» la resposta dels països desenvolupats a les conseqüències econòmiques derivades de la guerra a Ucraïna, segons ha anunciat Cormann aquest dilluns en un esmorzar informatiu organitzat a Madrid per ‘Nueva Economía Forum’. Aquest pla inclourà, així mateix, la proposta d’«un segon pla Marshall’ que serveixi per a la reconstrucció de l’economia d’Ucraïna com abans millor. 

El mandatari internacional ha sigut presentat pel ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, que ha recordat que l’origen de l’OCDE es remunta a l’administració del ‘pla Marshall’ per a Europa després de la Segona Guerra Mundial. Ara Cormann considera que és el moment de pensar un pla semblant per a la reconstrucció d’Ucraïna: «Ha arribat el moment de pensar en un ‘pla Marshall’ per a Ucraïna i estem parlant sobre les mesures referents a això». L’australià ha assenyalat que les mesures adoptades pels aliats contra Rússia «són totalment apropiades» en aquestes circumstàncies i ha expressat el desig d’una tornada a la pau i l’estabilitat.

Reunió amb Sánchez

Durant la seva estada a Espanya, Cormann preveu reunions amb el president del Govern central, Pedro Sánchez, i altres membres de l’Executiu per conèixer de primera mà les mesures en les quals està treballant Espanya i, en particular, les relatives a l’energia i a la desconnexió del mercat elèctric respecte de l’evolució desbocada del preu del gas pel risc de subministrament del gas i el petroli rus. El Govern també ha anunciat rebaixes fiscals a favor dels col·lectius més afectats pels preus energètics.

Notícies relacionades

La Moncloa s’obre a retardar el tancament de les nuclears però sense carregar el rebut de la llum de 1.300 milions que ara paguen les elèctriques

L'impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles: fiscalitat verda per a fer front al canvi climàtic

La baixa exposició d’Espanya al comerç amb Rússia i a les seves fonts energètiques fan preveure que l’impacte directe de la guerra a Ucraïna sobre el PIB i el comerç espanyol «serà bastant baix», ha assenyalat Cormann. No obstant, «els riscos tenen a veure amb el preu de l’energia» i el seu impacte sobre la inflació. L’OCDE preveu que la inflació a Espanya es mantindrà «en nivells alts» en la primera meitat del 2022, davant de desaccelerar-se en la segona meitat de l’any i, de forma més pronunciada, el 2023. «Però en tot cas es mantindrà en nivells més alts del que havíem previst al desembre», ha apuntat Cormann.

El secretari general de l’OCDE ha assenyalat sectors intensius en consum d’energia, com metal·lúrgia, pesca i paper, entre els més vulnerables a l’increment dels productes energètics. També determinats col·lectius socials. Per això ha insistit en la conveniència de «llançar mesures a curt termini per protegir els consumidors de l’efecte de la crisi energètica».