Macroeconomia
Les xifres econòmiques que deixa la covid després de 24 mesos (i l’impacte de la invasió russa)
Quan es compleixen dos anys de l’inici d’una pandèmia que va provocar un daltabaix econòmic del qual Espanya encara no s’ha recuperat del tot, el conflicte a Ucraïna suposa una nova pertorbació
Guerra Rússia-Ucraïna avui: última hora en directe
Quan es compleixen dos anys de l’inici d’una pandèmia mundial que va provocar un daltabaix econòmic del qual Espanya encara no s’ha recuperat del tot, el conflicte a Ucraïna suposa una nova pertorbació tan greu que amenaça amb sepultar les encoratjadores previsions per al país.
L’última onada causada per la variant òmicron entre finals de 2021 i l’arrencada de 2022 ha donat pas a un moment de relativa calma en la situació epidemiològica i a una notable relaxació de les restriccions, mentre els focus s’allunyen per primera vegada del coronavirus i se situen sobre l’atac rus.
Aquestes són les grans xifres macroeconòmiques que deixa la covid-19 després de 24 mesos des que es van adoptar les primeres mesures per frenar l’avenç de la malaltia, entre elles l’estat d’alarma:
1. PIB
L’economia espanyola es va desplomar el 2020 un 10,8% –la caiguda més gran de la sèrie històrica– i va repuntar un 5% el 2021, en tant que els càlculs del Govern pronosticaven per al 2022 la recuperació del terreny perdut per la covid-19.
La seva previsió encara apunta a un augment del PIB per a aquest any del 7%, en comparació amb el 5,5 o 6% de la majoria d’analistes i organismes, tot i que l’Executiu dona per descomptat que hi haurà un alentiment i s’especula que l’atac rus a Ucraïna pugui rebaixar el creixement en diversos punts.
2. INFLACIÓ
Les taxes negatives que va presentar durant la major part de 2020 van donar pas a una tendència alcista que pràcticament no decau des de març de 2021, situant-se per sobre del 5% des d’octubre passat i arribant al 7,6% el febrer, una taxa mai vista des de 1986.
L’escalada està directament vinculada amb l’energia i l’electricitat, ara amb preus descontrolats que s’espera que seguiran pujant per la importància que té Rússia en el subministrament mundial de petroli i gas.
3. OCUPACIÓ I ATUR
A tancament de febrer, en comparació amb fa dos anys, Espanya té 134.363 aturats registrats menys i 444.043 afiliats més, si bé hi ha sectors, com l’hostaleria, que encara no han recuperat el seu nivell d’ocupació previ a la crisi.
En termes de l’Enquesta de Població Activa (EPA), la taxa d’atur va tancar el 2021 en el 13,33%, 0,59 punts menys que el 2019, amb un total de 3,1 milions de persones a l’atur, mentre que el nivell d’ocupació va superar els 20 milions de persones que hi havia a finals de 2019.
4. ERTO
L’aixecament de les restriccions s’ha anat reflectint en una reducció de treballadors en expedients de regulació temporal d’ocupació (erto), instrument que va arribar a protegir més de 3,6 milions de persones a l’inici de la pandèmia i que al febrer només n’emparava 119.028, una xifra que, no obstant, es manté des de fa mesos.
Gairebé 40.000 persones pertanyen als serveis d’allotjament i de restauració. També hi ha 11.000 treballadors d’agències de viatges (el 30% dels treballadors en aquest sector) als quals se’ls concedirà un erto Red, instrument pactat en la reforma laboral destinat a sectors en procés de reconversió.
5. AUTÒNOMS I EMPRESES
A més dels treballadors en erto, hi ha 108.000 autònoms amb activitat limitada o en suspens que a finals de febrer eren beneficiaris de la prestació extraordinària per cessament d’activitat, en comparació amb els gairebé 1,5 milions que hi va haver en el pitjor moment de la pandèmia.
El 2021 es van crear 101.134 noves societats mercantils, una xifra que supera en un 7,6% la prèvia a la covid, i també va augmentar el d’empreses dissoltes amb 23.778, un 2,1% més respecte a 2019.
6. DÈFICIT I DEUTE
El dèficit públic es va disparar el 2020 i va passar del 2,86% del PIB de 2019 al 10,09%, mentre que el 2021 els ingressos fiscals van millorar en gran mesura el que s’havia previst i van permetre tancar l’exercici en aproximadament el 7%, a l’espera de conèixer la dada exacta.
Una evolució similar s’observa en el deute públic respecte al PIB: del 95,5% de 2019 va pujar al 120% el 2020 i l’any passat va tornar a baixar 1,3 punts fins al 118,7% (equivalent a 1,427 bilions d’euros).
7. EXPORTACIONS
Les exportacions espanyoles van batre el seu rècord el 2021 al superar els 316.000 milions d’euros, un 21% més que el 2020 i un 9% més que el 2019, reflex d’una total recuperació respecte al període precovid.
No obstant, també van créixer amb força les importacions, de manera que es va duplicar el dèficit comercial, fins als 26.000 milions d’euros, com a conseqüència de l’encariment de la factura energètica.
8. TURISME
Les aerolínies tenen una oferta de places aèries programades en els principals mercats emissors de turistes a Espanya per a l’abril i maig que gairebé arriba als 20 milions, un 1,1% i un 1,7% més, respectivament, que durant els mateixos mesos el 2019, si bé al març segueixen un 15,3% per sota dels nivells prepandèmia.
El 2021 es van rebre 31,1 milions de turistes internacionals, molt per sobre dels 19 milions de 2020 però a molta distància dels 83 milions que es van registrar el 2019.
9. MOTOR
Les matriculacions van créixer al febrer un 6,57% interanual, però són un 38% més baixes que les de febrer de 2019, una recuperació lenta obstaculitzada per la crisi dels semiconductors, a la qual ara se suma la incertesa per la guerra.
10. BANCA
Les entitats financeres espanyoles més grans –Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia, Sabadell i Bankinter– van obtenir un benefici conjunt de 19.866 milions d’euros l’any passat, en comparació amb les pèrdues de 2020, i han recuperat els nivells previs a la pandèmia amb resultats superiors als de 2019.
11. BORSA
Notícies relacionadesL’Ibex 35 va patir la caiguda més gran de la seva història un dia abans que Sánchez anunciés l’estat d’alarma. Més de 1.000 punts en un sol dia, un 14,06%, tot i que el mínim de la pandèmia, 6.107,2 punts, va arribar dues sessions després, el primer dilluns de confinament.
Dos anys després, l’òmicron i la guerra a Ucraïna han frustrat la remuntada de la borsa, que ara lluita per aguantar el nivell dels 8.000 punts.
- Els missatges de Feijóo el dia de la dana deixen en evidència Mazón
- "Volíem aprofitar les onades"
- Un poble de Lleó ven més butlletes del Gordo de les que va comprar
- Obituari Mor Carles Vilarrubí, empresari i exvicepresident del Barça, als 71 anys
- Festes Aquests són els regals de segona mà més sol·licitats pels catalans: una opció més sostenible que triomfa a Nadal
- Desenvolupament Si el teu fill neix en un d’aquests tres mesos serà més intel·ligent, segons la ciència
- El futur de Palestina ¿I què faran amb cinc milions de palestins?
- Naufragi Suspenen aquest diumenge la recerca dels desapareguts a Indonèsia sense resultat
- La caixa de ressonància ¿Els millors discos de l’any o els més importants?
- Tradició nadalenca El pessebre més gran de Catalunya s’obre pas a Parets del Vallès: «És un tribut als cultius catalans»
