La banca preveu un augment moderat de la morositat a partir de l’estiu

Els impagaments són una variable clau del negoci bancari perquè la regulació obliga les entitats a reservar diners per fer front a les pèrdues que li provocaran els crèdits en mora amb l’objectiu que no es vegi afectada la seva solvència. Per tant, com més grans siguin aquests préstecs impagats, menys rendibles són les entitats i menys recursos tenen per finançar famílies i companyies, amb el consegüent impacte en el creixement econòmic. Les mesures públiques per la covid (com els ertos, les moratòries hipotecàries o els crèdits empresarials amb aval estatal de l’ICO) han facilitat que el sector no s’hagi vist obligat a tallar l’aixeta del crèdit en plena pandèmia, cosa que hagués agreujat la recessió. 

El saldo de crèdits de cobrament dubtós, així, ha baixat en 4.661 milions d’euros i un 8% des del tancament del 2019, fins als 52.531 milions del desembre passat. En el mateix període, el finançament concedit a empreses i llars ha pujat en 30.160 milions, fins als 1,22 bilions d’euros, un 2,5% més que al final de l’últim any previ a la covid. Com a conseqüència dels dos efectes, la taxa de morositat (pes dels crèdits impagats sobre el total) s’ha reduït del 4,79% al 4,29%. Només s’han produït deterioraments en alguns segments de la cartera: el crèdit al consum de les llars (del 4,34% al 5,13%) i els préstecs als sectors de l’hostaleria (del 5,17% al 7,3%) i el transport (del 4,37% al 4,73%).

Mesos clau

Els supervisors i les entitats tenen marcat en vermell al calendari els mesos d’abril i maig. És quan vencerà la immensa majoria de les carències de dos anys en el pagament del principal dels crèdits a empreses amb l’aval públic de l’ICO (135.500 milions d’euros en 1.149.322 operacions, més del 98% per a pimes i autònoms). A partir de llavors hi haurà companyies que no podran fer front a les quotes dels préstecs, ja que hauran de pagar el capital a més dels interessos, cosa que provocarà que la morositat comenci a créixer a partir de juliol o agost (perquè un crèdit sigui considerat morós ha d’acumular tres mesos d’impagament). Les autoritats, això sí, preveuen que no entrin totes en mora de cop, sinó que sigui un procés gradual que s’allargui uns mesos.

Diverses fonts financeres estimen que la taxa d’impagaments pujarà entre mig punt i un punt percentual, fins a situar-se entre el 5% i el 6%, però més a prop del 5%. És a dir, molt lluny del màxim històric del 13,61% del 2013, i també per sota de l’11-15% que es calculava al principi de la pandèmia o el 5-8% que s’esperava a mitjans de l’any passat. Així mateix, preveuen que a aquests pic de morositat s’arribi en la segona part d’aquest any. La crisi d’Ucraïna, afegeixen, tindrà un limitat impacte directe al sector (pel deteriorament de la capacitat de pagament als sectors afectats, com el del vi o l’hortofructícola), mentre que serà més rellevant l’indirecte (pel menor creixement econòmic a causa de la inflació més gran). L’elevada incertesa sobre la durada i conseqüències del conflicte bèl·lic, afegeixen, complica enormement calcular-ne l’efecte en la morositat, però ara com ara el més previsible és que no la porti molt més enllà del 6%.

Exigència de prudència

Notícies relacionades

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Catalunya en alemany

En el seu últim informe sobre Espanya de mitjans de febrer, amb tot, el Fons Monetari Internacional (FMI) va advertir que els préstecs en vigilància especial per alt risc d’impagament (93.000 milions d’euros al juny) «semblen baixos en comparació amb altres països europeus». L’organisme va admetre que el pes de les provisions per afrontar pèrdues sobre aquests crèdits és «relativament més alt» que en altres països. Però també va alertar que existeix una «significativa heterogeneïtat» entre entitats. «Els supervisors ha de seguir assegurant-se que el reconeixement de les pèrdues aconsegueix prou avenç i que els nivells de provisions són apropiats, així com que les variacions entre bancs no es deuen a un optimisme indegut o a consideracions de rendibilitat», va reclamar.

Fonts de l’administració espanyola argumenten que les entitats van augmentar de forma notable els seus crèdits en vigilància especial durant l’últim trimestre de l’any passat (encara no hi ha dades oficials), així com que l’FMI no té en compte que una mitjana del 75% de les pèrdues que sorgeixin dels crèdits ICO les assumirà l’Estat. També remarquen que les entitats encara conserven intacta la guardiola de provisions que van realitzar el 2020 per afrontar pèrdues a Espanya per la covid i que algun banc fins i tot l’ha augmentat. El missatge que traslladen els supervisors al sector és que així haurà de continuar sent fins que no estigui més clara l’evolució dels impagaments després del venciment de la manca dels ICO i per les sancions a Rússia.