Negociació col·lectiva

Arrenca la ‘batalla’ pels salaris: la patronal parteix del 2,5% i els sindicats reclamen un 5%

  • La CEOE, CCOO i UGT inicien unes negociacions exprés per tancar abans de final de mes un pacte de rendes per repartir-se el cost de l’escala de la inflació

Arrenca la ‘batalla’ pels salaris: la patronal parteix del 2,5% i els sindicats reclamen un 5%

David Castro

3
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La batalla pels salaris ha començat i patronal i sindicats donen aquest dijous el tret de sortida a les negociacions per definir com repartir-se el cost de l’escalada més gran de la inflació en 30 anys. I atenent les pretensions de les parts aquesta batalla s’assemblarà a un ‘blitzkrieg’ –atac llampec–, ja que la intenció és tenir tancat el pacte abans d’acabar el mes de març. La CEOE, CCOO i UGT han iniciat les converses per renovar l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva (AENC), un conveni de convenis que marca les pautes d’increments salarials. La patronal parteix d’una forquilla pròxima al 2,5%, mentre que els sindicats demanen un 5%; tot i que una de les claus de la negociació seran les clàusules de revisió salarial per anar adaptant aquestes forquilles a la desbocada i incerta inflació, que actualment està en el 7,4%.

«La realitat és que estem en guerra i en la guerra no podem pensar que només els afecta a uns quan en aquests moments ens afecta a tots. És un moment molt important de fer una contenció salarial», ha declarat el president de la CEOE, Antonio Garamendi, aquest dijous en un acte de la patronal. La invasió de Russia a Ucraïna ha precipitat les converses, que ja estaven previstes per començar el 3 de març, tal com va avançar EL PERIÓDICO, però que tindran una durada molt més curta de l’inicialment plantejat per les parts. Els efectes del conflicte bèl·lic són incerts per a l’economia i els agents socials prefereixen crear pactes en fred abans de conèixer noves dades d’IPC que els puguin complicar més les converses.

El president del Govern, Pedro Sánchez, va enviar un dia abans un missatge als negociadors i i va invocar l’esperit dels Pactes de la Moncloa, instant-los a acordar «un gran pacte de rendes», de moderació de beneficis i salaris, «per evitar caure en una espiral inflacionària». El quid de les converses que comencen aquest dijous és com repartir l’escalada de preus, si sobre el poder adquisitiu dels salaris o sobre els marges empresarials. «Els salaris no poden ser els pagans de la inflació», va defensar el secretari general de CCOO, Unai Sordo, la setmana passada en una visita a Barcelona. Com van acabar sent-ho l’any anterior, que va acabar amb un IPC mitjà del 3,1%, davant una pujada de sous pactats per conveni de l’1,5%.

«[Entre els treballadors de] CEOE la pujada salarial ha sigut del 2,5%, perquè pensem que som els primers que hem de donar exemple», ha declarat Garamendi aquest dilluns, si bé formalment la patronal no ha publicitat la seva proposta. Sí que ho ha fet UGT, que ha situat la seva xifra de sacada en un increment del 5%, una cosa que consideren des de la central «moderat» donada l’actual inflació. «No és raonable», ha replicat el líder dels patrons abans de començar una negociació que inclourà més elements a part dels sous.

Clàusules de revisió salarial

Notícies relacionades

Davant la incerta i desbocada inflació, la generalització de les clàusules de revisió salarial serà un dels fronts clau en aquesta batalla pels salaris. Aquesta va ser una eina determinant precisament en les negociacions dels anys 90, també en plena tempesta inflacionista. El 1989, per exemple, la inflació va ser del 7,4% i els increments salarials pactats per conveni del 7,7%, segons dades del Ministeri de Treball. Llavors era una pràctica habitual que els negociadors partissin de les previsions oficials d’evolució de l’IPC i acordessin revisar anualment les diferències entre el que havien pactat i la xifra a la qual finalment havien incrementat els preus.

Els sindicats assumeixen com a línia vermella la generalització d’aquestes clàusules de revisió salarial, una cosa que era freqüent en el mercat de treball fins a la reforma laboral del PP. Llavors va caure la ultraactivitat dels convenis i una de les fitxes sacrificades en la negociació de plecs posteriors va ser aquestes clàusules de revisió. Actualment entorn del 16% dels assalariats estan coberts per un conveni amb clàusula de revisió, segons dades de Treball.