Martí Díaz, emprenedor: «Per llei natural han de néixer coses quan unes altres se’n van en orris»

«Quan tot va bé no neix res, tot és estable, però quan hi ha fases oscil·lants i es tendeix a la baixa, hi ha una sèrie d’oportunitats», raona un d’ells. Humanista de carrera, sommelier gràcies al Basque Culinary Center i ara emprenedor, Martí Díaz es va enamorar del món del vi treballant en un restaurant per costejar-se els estudis. Després d’alguns trots, aquest empresari de 27 anys va aconseguir començar a treballar a la seva Barcelona natal el febrer del 2020, setmanes abans que tot volés per l’aire. I aquí l’oportunitat: coneixement, atur i un bon amic amb ganes de muntar una botiga de vins.

La idea ha anat pivotant des de l’estiu de fa dos anys fins a convertir-se en Vinum Bibebant, un comerç electrònic especialment pensat per a un públic jove amb cert interès pel vi, però poc disposat a gastar-s’hi grans quantitats de diners. L’empresa també proveeix restaurants i altres locals i organitza tastos, però ha decidit aparcar la idea de la botiga física. Al principi, per la incertesa que comportava la pandèmia i les restriccions governamentals per contenir-la; després, perquè la inversió és molt menor en el cas d’un e-commerce.

De fet, si bé Díaz reconeix que la crisi sanitària ha complicat una mica les coses, també hi identifica un trampolí: «La vida implica vida, però la mort implica mort i vida: per llei natural han de néixer coses quan unes altres se’n van en orris».

Baixada de preus

Aquesta filosofia en el cas del bufet Luzón i Busón, situat a Caldes de Montbui (Barcelona), es tradueix en una idea molt simple: la pandèmia va fer baixar el preu dels locals, que era un dels passos que més vertigen causava a dues advocades disposades des de feia temps a associar-se en una firma pròpia. «Engegar una societat no té misteri, però obrir un local, amb el confinament tan present i tal com havien anat les coses, era el que més angúnia ens feia: no saber si podríem fer front a una sèrie de despeses fixes», reflexiona Laia Luzón. Malgrat això, van trobar en la covid més vent a favor que en contra. «Era una oportunitat per llogar un local a baix preu», afirma aquesta advocada.

A més, portant sobretot casos de dret civil, familiar i qüestions d’herències o divorcis, la seva feina pot traslladar-se a l’univers telemàtic gairebé sense problema. Sigui com sigui, no hi ha cap escletxa de remordiment en la decisió presa: «Vam prendre un risc molt gran i vam tenir més beneficis dels que comptàvem».

Notícies relacionades

La constitució d’empreses ja està per sobre dels nivells precovid

La visita de viatgers tot l’any fa pujar un 20% l’ocupació en el sector

En el cas d’Ofurim el risc va ser menor i la pandèmia, un simple teló de fons. Toni Montesinos, el seu responsable, es va quedar sense feina després de 28 anys a la mateixa empresa per qüestions alienes a la covid. Entossudit a canviar d’aires i de branca, aquest empresari va acudir al sector al qual es dedica part de la seva família: la fusta. «Ni em vaig plantejar el tema de la pandèmia, però des que he començat no han parat les sorpreses per culpa de la pandèmia», explica Montesinos, que exporta una fusta d’Indonèsia i ven aquí taules fetes amb aquesta fusta. Es refereix, entre altres coses, als problemes industrials, que van retardar tres mesos l’arribada de la primera remesa.

«Al final és anar tirant cap endavant i anar corregint el que no fas bé», opina aquest exportador acabat d’incorporar al món de l’emprenedoria. «No hi ha cap altra opció –conclou–: al final, ningú ve a portar-te el menjar a casa i ningú encerta sempre a la primera».