La premsa, contra Google: editors de tot el món presenten una denúncia antimonopoli

Google torna a ser en el punt de mira de la Unió Europea (UE). Aquest divendres el Consell Europeu d’Editors, l’organisme que engloba els editors de premsa més importants del món, ha presentat una denúncia europea antimonopoli contra el gegant tecnològic, a qui acusen de tenir una «conducta anticompetitiva» i d’abusar del seu poder per controlar el mercat publicitari digital.

Alphabet, l’empresa matriu que controla Google, YouTube i Gmail entre altres serveis, el 2020 va obtenir fins a 147.000 milions de dòlars a través dels anuncis ‘online’, més que cap altra companyia al món, i cosa que suposa un 80% dels seus ingressos. L’absolut domini del seu cercador, que utilitzen gairebé un 93% dels usuaris mundials, ha donat a Google una posició privilegiada al mercat de la publicitat digital, però també ha inquietat els reguladors.

El juny passat la Comissió Europea va obrir una investigació per determinar si Google afavoreix els seus serveis de publicitat en detriment dels seus competidors. És el cas dels editors de premsa, que creuen que el gegant nord-americà ha portat a terme «una allau de tàctiques il·legals per excloure la competència al sector de la tecnologia publicitària».

Domini publicitari

Google s’ha convertit en una plataforma indispensable per a la majoria d’usuaris del món. L’activitat d’aquests usuaris és recopilada i les seves dades són transformades en perfils personalitzats clau perquè els anunciants puguin segmentar i personalitzar la publicitat. Aquest model –que és la norma a Internet– va ser popularitzat per Google, cosa que segons els editors de premsa dona a la companyia un poder abusiu. En la demanda, remarquen que Google opera com un «supergestor» que actua com a comprador, venedor i mitjancer de la tecnologia publicitària.

D’altra banda, Google ha dit que els editors es beneficien del seu sistema. «Quan decideixen utilitzar els nostres serveis publicitaris es queden amb la major part dels ingressos i cada any paguem milers de milions de dòlars directament als socis editors de la nostra xarxa publicitària», ha dit un portaveu de la companyia.

Regulació de la UE

A Brussel·les aquest model també inquieta. A més de la investigació antimonopoli oberta al juny, el Parlament Europeu està pressionant per limitar l’ús que les plataformes digitals poden fer de les dades dels ciutadans per dirigir-los publicitat dirigida. La llei de serveis digitals (DSA), que estableix aquestes limitacions i veu Google com un àrbitre del mercat, s’aprovarà en els pròxims mesos. En els últims anys la UE li ha imposat multes de més de 8.000 milions d’euros en relació amb tres casos de pràctiques anticompetitives.

Notícies relacionades

Confirmat un nou cas de pesta porcina a Catalunya, que eleva a 27 el nombre de senglars infectats

BBVA, reconeguda com a Millor Banca Privada d’Espanya per la revista ‘Global Finance’

A més, a França, Google va acceptar pagar una multa i va arribar a un acord el gener de l’any passat per pagar els diaris nacionals i regionals del país en concepte de drets afins. Un mes després, una altra denúncia dels grans mitjans a Austràlia va portar a la creació de la primera legislació mundial que obliga els gegants tecnològics a negociar una retribució per enllaçar les seves notícies.

El Consell Europeu d’Editors representa grans grups periodístics com el ‘New York Times’, els responsables dels britànics ‘The Guardian’ i ‘Daily Mail’, de l’alemany ‘Bild’ i a Espanya d’Editorial Prensa Ibérica, editor de EL PERIÓDICO, així com de Grupo Prisa (‘El País’, ‘AS’, SER) o Vocento (‘ABC’, COPE).