Deu milions de llars s’enfronten a un altre any de màxims en el preu de la llum

Més de 10,5 milions de llars s’enfronten a un 2022 amb una altra pujada rècord del preu de la llum i assumint el pagament del rebut més car de la història, després que l’any passat es marquessin màxims històrics. Són entorn de quatre de cada deu de tots els clients domèstics del país i són els que tenen contractat el subministrament elèctric amb la tarifa regulada, que tradicionalment és més barata que les tarifes del mercat lliure que ofereixen les companyies elèctriques, però que l’any passat no va ser així i molt probablement l’actual tampoc ho serà.

El preu que es paga en la tarifa regulada depèn directament de l’evolució del mercat majorista elèctric, que és just el que es va instal·lar l’any passat en una espiral permanent de pujades amb màxims històrics des de l’estiu (amb gairebé 383 euros per megawatt hora, MWh, com a rècord) i que aquest any segueix en nivells elevats (en l’entorn dels 200 euros per MWh de manera consistent). Amb el mercat majorista (conegut com ‘pool’) desbocat per l’encariment dels mercats de gas i dels drets d’emissió del CO2, el que paguen les llars amb tarifa regulada amenaça de marcar un altre rècord en el conjunt d’aquest any.

Un client tipus amb tarifa regulada –amb una potència contractada de 4,4 quilowatts i un consum anual de 3.500 kWh– pagarà en el conjunt d’aquest any 1.356 euros, un 45% més que l’any anterior, segons el càlcul de Francisco Valverde, consultor energètic de Menta Energía, amb les dades reals de preus fins ara i una estimació fins a final d’any basada en el mercat de futurs i l’impacte de les mesures del Govern aprovades fins ara per contenir la pujada. El 2021 el cost de la tarifa regulada ja va registrar un increment del 43%, fins als 936 euros per a un client amb aquestes característiques tipus.

Els mercats de futurs –on les elèctriques i els ‘traders’ compren i venen electricitat amb entrega en un termini establert i serveixen per anticipar els preus esperats pel sector per a setmanes i mesos posteriors– auguren que els preus alts persistiran durant tot l’any. Les cotitzacions actuals per als pròxims mesos i trimestres anticipen que el preu de l’electricitat seguirà en l’entorn dels 200 euros per MWh tot l’exercici, i fan témer que el preu mitjà del ‘pool’ pot acabar aquest any pràcticament duplicant el preu del 2021.

De moment, les mesures en vigor aprovades pel Govern per contenir la pujada de la llum se circumscriuen a una rebaixa d’impostos inclosos al rebut fins a l’abril (IVA, impost especial de l’electricitat i de l’impost del 7% en la producció elèctrica) i a la retallada d’un 30% de mitjana dels càrrecs que s’inclouen a la factura durant aquest any. Si no hi ha més mesures, els clients amb tarifa regulada s’exposen a un fortíssim encariment dels rebuts.

La resta de clients domèstics que no tenen tarifa regulada, els 16,2 milions de llars amb tarifes del mercat lliure, pagaran el preu que han firmat amb les seves companyies elèctriques. La majoria compten amb un preu estable i fix, i de moment no els han afectat les pujades desorbitades del mercat elèctric (previsiblement els acabarà impactant més endavant, en la pròxima revisió de les tarifes, que generalment és anual o biennal).

Sense data per al final de la pujada

Fins fa uns mesos, inversors, analistes i el mateix sector energètic anticipaven que l’espiral de pujades dels preus del gas i de l’electricitat es temperarien a la primavera, confiant que al març o l’abril hi hauria un punt d’inflexió que contindria els augments. Unes previsions que ja ningú manté i ja s’estudia l’escenari d’altes cotitzacions durant tot el 2022.

«No m’atreveixo a posar una data de final a l’escalada de la llum», reconeixia la vicepresidenta Teresa Ribera en una entrevista publicada a ‘El Periódico de España’. I augurant que els alts preus de l’energia es mantindran més temps del que es preveia, el Govern no descarta allargar algunes mesures (singularment les rebaixes d’impostos de la factura elèctrica) o aprofundir en d’altres (com aprovar més rebaixes de la part regulada del rebut).

«Em preocupa l’impacte en l’àmbit domèstic a Espanya i hi continuarem treballant sobretot en la part fiscal. No s’ha de prejutjar fins quan», apuntava Ribera. I també «podríem cobrir costos fixos del sistema, com els càrrecs. Aquests apareixen en la factura de la llum, juntament amb el consum d’energia, la fiscalitat i els peatges. Ja hem rebaixat els càrrecs però és legítim plantejar-se si hem de reduir-los més. En els últims mesos del 2021, el ministeri va aprovar una dràstica rebaixa extraordinària del 96% dels càrrecs (que serveixen per finançar costos de la retribució de les renovables, el pagament de deute o el sobrecost dels territoris extrapeninsulars) per combatre la pujada del rebut.

Altres mesures

El Govern obre la porta a mantenir aquestes mesures ja en vigor, però també treballa en altres iniciatives que servirien per contenir la pujada de la factura. Transició Ecològica negocia de nou –ho va intentar sense èxit l’any passat– amb associacions del sector de renovables per revisar la retribució i reduir els ingressos extra que reben part de les energies verdes per la pujada de l’electricitat.

Notícies relacionades

Calviño anuncia que el BEI duplicarà amb escreix la seva inversió en defensa aquest any

Les mútues van gastar 3,6 milions d’euros el 2024 per contractar detectius privats per vigilar treballadors de baixa

Es tracta de les instal·lacions del règim retributiu específic de renovables, cogeneració i residus (Recore), les que abans rebien ajudes en forma de primeres per la seva producció i que ara compten amb una rendibilitat garantida del 7,1% lligada a la inversió portada a terme. La revisió de la retribució es fa cada tres anys i la següent toca a finals del 2022, però el Govern pretén avançar-la per destinar part dels ingressos extraordinaris a abaixar el rebut.

D’altra banda, el Govern preveu nous ingressos que rebrà el sistema elèctric gràcies a dues lleis que ara estan en tramitació a les Corts i que haurien d’estar en vigor en la segona meitat de l’any. El Govern pretén posar en marxa el Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric (FNSSE), amb el qual es traslladaran part dels costos per pagar la retribució de les energies renovables regulades del rebut de llum per carregar-lo a petrolieres o gasistes. També està tramitant-se el projecte de llei per a la minoració dels ingressos de les elèctriques pel CO2 no emès per nuclears, hidroelèctriques i eòlica. En total, les dues lleis permetran uns 1.140 milions extra que deixaran de carregar-se a la factura.