Catalunya preveu ocupar el 2,5% del territori amb aerogeneradors i plaques solars

La revolució energètica està ja en marxa a Catalunya. Les conclusions principals del pla previst pel Govern és que serà possible aconseguir un subministrament energètic basat en energies renovables i el tancament de nuclears el 2050, però per a això serà necessari incrementar-ne la generació, reduir el consum en més d’un 50% i ocupar almenys el 2,5% del territori català amb instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Aquesta ocupació serà equivalent a unes 80.000 hectàrees del que actualment és terreny no urbanitzable (amb unes 3.000 hectàrees corresponents a teulades amb plaques solars). La consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, que va presentar divendres les conclusions de l’estudi realitzat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), va destacar que l’emergència climàtica requereix urgència i polítiques capaces de congeniar l’eficiència energètica amb un model energètic català net i consensuat amb el territori. En aquest model dissenyat pel Govern, l’electrificació passarà de suposar el 25% de la generació elèctrica al 76% del total.

En aquest dibuix d’un nou sistema de generació energètica, Jordà va reconèixer que les més de 500.000 instal·lacions fotovoltaiques previstes el 2050 «no seran suficients» per compensar el tancament de nuclears i afrontar l’electrificació, de manera que és necessari assumir un «repte gegant» tant en inversions com en canvi d’hàbits de consum. Segons la seva opinió, la població haurà d’assumir canvis en mobilitat, però també en el paisatge. En aquest sentit, va opinar que el parc eòlic marí Tramuntana previst davant la costa de Girona en aigües exteriors és fonamental i tindrà un gran protagonisme en aquest pla de multiplicar per 18 la potència elèctrica instal·lada entre el 2017 i el 2050. Aquest pla preveu la instal·lació d’aerogeneradors en alta mar capaços de produir un miler de megawatts de potència.

La directora d’ICAEN, Marta Morera, és una de les artífexs d’aquest full de ruta que inclou un total de 20 estratègies energètiques que relaciona l’evolució prevista de la demanda i les necessitats energètiques futures, tenint en compte que l’anàlisi s’haurà d’adaptar als avenços tecnològics que es vagin produint. Segons aquest pla, la dependència energètica exterior passarà del 94,2% actual al 6,7% el 2050, sense comptar els usos no energètics de l’energia. L’anàlisi calcula que s’hauran d’instal·lar 12.000 MW d’energies renovables addicionals el 2030 i fins a gairebé 62.000 MW el 2050 per aconseguir un sistema elèctric totalment descarbonitzat, xifra que requerirà l’ocupació del 2,5% del territori català per a usos energètics. L’àmbit del transport (-50,6%) i el domèstic (-34,2%) són els que hauran de reduir més el consum d’energia.

El teòric sistema energètic català net, autòcton, eficient i competitiu és possible, opina Jordà, sempre i quan s’apliquin i potenciïn diferents estratègies que requereixen menys consum i més generació d’energies renovables. A més, cada vegada més consums passaran a ser elèctrics amb l’objectiu d’aprofitar la flexibilitat que ofereix el sistema elèctric per introduir energies renovables i reduir emissions contaminants. La mobilitat elèctrica, la climatització dels edificis amb sistemes de bomba de calor i l’electrificació de part dels processos industrials sumaran en aquesta direcció. Així, si el 2017 el grau d’electrificació de la demanda d’energia era del 24,8%, per a l’any 2030 s’espera que sigui del 34,2% i per a 2050, del 76 ,4%. De fet, es preveu que la demanda elèctrica es multipliqui per 2,3 en el període 2017-2050, fins a pràcticament arribar als 100 TWh anuals.

Estalvi i eficiència energètica

La combinació de les mesures d’estalvi i eficiència energètica i el procés d’electrificació farà que la intensitat energètica final al 2030 es redueixi un 19,3% respecte a l’actual, mentre que per al 2050 s’espera que sigui del 57%. Això significa que es desacoblarà el creixement econòmic de l’evolució del consum d’energia i que el 2050 Catalunya consumirà menys de la meitat de l’energia que necessita avui per produir un producte o disposar d’un servei.

D’acord amb els càlculs efectuats, per a l’any 2030 serà necessari incorporar fins a 12.000 MW d’energies renovables (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica), xifra que haurà de créixer fins als gairebé 62.000 MW el 2050, 18 vegades la potència instal·lada actualment. Aquestes xifres han de permetre, d’una banda, fer front al tancament previst de les centrals nuclears i, de l’altra, fer que l’any 2050 l’energia eòlica suposi el 50% de la generació elèctrica del país i la fotovoltaica, el 43%.

S’ha previst la instal·lació de més d’11.000 MW en instal·lacions fotovoltaiques en edificis i 2.600 MW d’energia fotovoltaica en altres espais antropitzats, que aportaran fins al 40% del total de l’energia solar que es generarà a Catalunya. En total, fins al 2050 entraran en servei les aproximadament 500.000 instal·lacions d’energia elèctrica en teulades i cobertes, moltes associades a sistemes d’autoconsum i generació distribuïda que permetran aprofitar fins a un 65% del seu màxim potencial.

Notícies relacionades

Catalunya sense vent ni sol

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Segons l’anàlisi realitzada, l’ús creixent de bateries elèctriques i els sistemes hidroelèctrics de bombatge i una gestió diferent de les centrals hidroelèctriques amb embassament han de permetre garantir l’equilibri entre oferta i demanda cada hora de l’any.

L’hidrogen produït a partir d’energies renovables tindrà un paper significatiu en l’escenari objectiu. Les previsions indiquen que aquest vector energètic serà matèria primera en determinats processos industrials que necessiten hidrogen i, de manera selectiva, com a combustible en aquells sectors i usos energètics que són difícils d’electrificar (transport marítim i transport pesat de mercaderies per carretera, forns industrials de molt alta temperatura, etcètera). En aquest sentit, es calcula que la producció d’hidrogen d’origen renovable com a combustible i/o matèria primera en el sector energètic, transport i indústria serà de gairebé 95.000 tones el 2050.