El jutge redueix de 68 a 51 milions la indemnització del Santander a Orcel

El Jutjat de Primera Instància número 46 de Madrid ha rebaixat a 51 milions d’euros la indemnització que el Santander haurà de pagar al banquer italià Andrea Orcel pel seu fitxatge fallit com a conseller delegat de l’entitat. El 9 de desembre passat, el magistrat Javier Sánchez Beltrán va dictaminar que el banc havia de pagar a l’executiu italià la suma de 68 milions d’euros: 17 milions en concepte de bonificació d’incorporació, 35 milions d’incentius a llarg termini, 5,8 milions d’euros en concepte del salari de dos anys no percebut i 10 milions com a indemnització per danys morals i reputacionals.

En una interlocutòria datada el 13 de gener, el jutge aclareix i repara aquesta sentència, declarant la validesa i perfecció del contracte de 24 de setembre del 2018 i condemnant el Santander a abonar a Orcel la quantitat de 51 milions d’euros, resultant de rebaixar de 35 milions a 18,6 milions d’euros la indemnització per assumpció d’incentius a llarg termini (‘buy out’). Tal com ha avançat ‘El Confidencial’, el jutge ha descomptat els sis milions de bonificacions que Orcel ja ha percebut i li resta l’«equalització fiscal».

El banc presidit per Ana Botín va anunciar la contractació d’Orcel com a conseller delegat el setembre del 2018 i la va desestimar sense que arribés a fer-se efectiva el gener del 2019. Botín va defensar durant el judici que mai es va arribar a firmar un contracte formal i que Orcel havia incomplert part dels compromisos acordats per al seu fitxatge per l’entitat d’origen càntabre. No obstant, el jutge va estimar el desembre passat la demanda interposada pel banquer italià.

El Santander, en qualsevol cas, va anunciar després de conèixer-se la sentència la seva intenció de recórrer-ho a una instància superior, amb la qual cosa el cobrament per part d’Orcel encara no és segur. «Respectem les decisions judicials, però estem en total desacord amb la sentència coneguda avui. El consell de Santander confia a guanyar el recurs que presentarem davant l’Audiència Provincial, com ja ha passat en les dues querelles penals plantejades en els tribunals en relació amb aquest assumpte», van apuntar aquell dia fonts de l’entitat financera.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Orcel va presentar una demanda contra el Santander el maig del 2019, quatre mesos més tard que el banc informés el regulador borsari que no seguia amb la contractació. Aquesta denúncia va ser admesa a tràmit el juny d’aquell mateix any, després que el banquer italià presentés gravacions i missatges de converses amb la presidenta de l’entitat. En la sentència, el jutge Javier Sánchez Beltrán va assenyalar que «la quantitat reclamada en concepte de dany moral no es considera excessiva» tenint en compte el nivell de retribució que Orcel percebia en UBS. Des del seu fitxatge el 2012, Orcel percebia un salari base anual d’1,5 milions de francs (1,44 milions d’euros, al canvi actual) sense incloure contribucions a plans de pensions i altres beneficis comptabilitzats com a retribució fixa.

El jutge va indicar en la seva sentència que el «prestigi i formació» d’Andrea Orcel «eren summament considerats en l’àmbit bancari europeu» i que pot entendre’s que la decisió del banc de no prosseguir amb el seu fitxatge li produís «una considerable frustració, desassossec, incertesa i un cert descrèdit en l’àmbit bancari, per la qual cosa clarament es considera que la situació creada per Banco Santander va produir un evident dany moral al Sr. Orcel».