Espanya paga la llum a preu de gas malgrat que gairebé un 50% de la generació és renovable

Aquesta és una de les paradoxes del mercat elèctric espanyol que, igual que l’europeu, es regeix per un sistema marginalista de fixació de preus. Cada dia es fan subhastes horàries per a la jornada següent amb la previsió de demanda de Red Eléctrica (REE). L’última tecnologia que encaixa oferta i demanda és la que marca el preu que cobra la resta.

Segons REE, els barats molins de vent van liderar la producció (23,3% del total) el 2021, per davant l’energia nuclear (21% del total) i amb un increment estimat del 10,5% sobre l’any anterior. Mentrestant, segons les dades fins a finals d’octubre de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Electricitat (OMIE), la hidràulica i el bombatge han entrat les últimes en la cassació i, per tant, han marcat el preu del 75,4% de les hores (la suma del total d’hores que han marcat el preu totes les tecnologies és del 117,7% perquè en una o més hores pot marcar el preu més d’una tecnologia).

El preu que pren com a referència la hidràulica és el dels cicles combinats. A diferència d’altres tecnologies renovables, com l’eòlica o la fotovoltaica, i de l’energia nuclear (les tecnologies més barates del ‘mix’ de generació), la hidràulica pot gestionar la seva producció i adaptar-se al mercat segons la font de generació més cara. Després de la sortida del carbó, això suposa oferir-se a un preu molt similar als cicles combinats que cremen gas natural. És el que s’anomena cost d’oportunitat: què passa si no entra l’aigua en la cassació.

Això no passa quan plou molt, llavors els embassaments s’omplen i les centrals es veuen obligades a desembassar (no poden emmagatzemar més aigua), llavors el preu baixa a gairebé zero euros. Un exemple és el 2016, un dels anys més barats de la història (39,67 euros), que va ser també un període molt plujós.

Un gas molt car

Aquest any el preu dels cicles combinats ha sigut especialment alt a causa de factors exògens del mercat: l’escassetat de subministrament de Rússia i l’alta demanda d’Àsia ha disparat el preu del gas natural en els mercats internacionals. Ha passat de 15 euros fa un any a 180 fa una setmana. L’alt preu d’aquesta matèria primera coincideix amb un preu dels drets d’emissió de CO2, que penalitzen les centrals més contaminants, en màxims (75-80 euros).

Les dues variables afecten els cicles combinats (les centrals cremen gas natural i emeten CO2), que al seu torn contagien a l’energia hidràulica. Si el gas es manté en aquests nivells és difícil que els preus de l’electricitat baixin, tret que hi hagi molt vent i sol i es redueixi la demanda, de manera que les renovables aconsegueixin cobrir les necessitats horàries juntament amb les nuclears. Això va passar el dilluns 27 de desembre, quan la baixa demanda per Nadal i l’energia eòlica, que va marcar el preu durant diverses hores, van fer caure el preu de matinada fins als 2,67 euros.

Interconnexions

Però no tota l’aigua que marca el preu a Espanya procedeix de centrals nacionals, sinó que una part important, prop de la meitat, arriba a través de la interconnexió amb Portugal. Els dos països comparteixen mercat en el 90% de les hores (cosa que es coneix com a mercat ibèric). L’objectiu europeu és que això passés a tots els països perquè hi hagués una convergència en el preu i un país pogués ‘subministrar’ un altre en casos particulars d’augment del preu. 

Notícies relacionades

Seafood obre a BCN amb expectatives de rècord i la sostenibilitat com a eix

El BBVA finança l’eficiència energètica de pisos de Catalunya

Però en el cas de la interconnexió amb França, la capacitat del tub que connecta els dos països és molt inferior i per això la separació entre els mercats arriba al 70%. 

Canvis en el mercat

El Govern ha demanat a la Comissió Europea, encarregada del disseny del mercat elèctric, canviar el mecanisme de fixació del preu que perjudica el ‘mix’ de generació espanyol per evitar aquest contagi en el preu. Segons ha defensat la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, en alguna ocasió el sistema marginalista només és útil si totes les energies es mouen en costos similars, però no quan hi ha una bretxa molt gran entre formes de producció molt barates i un petit nombre de maneres de produir electricitat amb preus molt alts.