El Banc d’Espanya retalla dos punts la previsió de creixement del 2021 fins al 4,5%

El Banc d’Espanya estima en les seves últimes previsions que l’economia espanyola creixerà aquest any entorn del 4,5%, gairebé dos punts menys del que el mateix organisme estimava al setembre (6,3%) i una mica més lluny encara de la xifra que, contra vent i marea, encara manté el Govern, del 6,5%.

L’organisme que governa Pablo Hernández de Cos ha presentat aquest divendres les seves noves previsions sobre l’economia espanyola fins a l’exercici 2024 que, a grans trets, si es comparen amb les publicades al setembre, retallen fortament les estimacions per al 2021 (fins al 4,5%); rebaixen lleugerament les del 2022 (fins al 5,4%) i, a canvi, milloren en gairebé dos punts les perspectives per al 2023 (fins al 3,9%), abans de tornar el creixement del PIB a una velocitat de creuer de l’1,8% el 2024.

Les causes

La intensa revisió a la baixa que va practicar l’Institut Nacional d’Estadística (INE) de la dada de creixement del PIB del segon trimestre a finals de setembre és a la base de les pitjors xifres que ara presenta el Banc d’Espanya per a aquest any, que inclouen una moderació de la taxa de creixement en el quart trimestre (que passarà del 2% del tercer a l’1,6%). La crisi de subministraments, l’encariment de l’energia, la inflació, la nova onada del virus i el retard en les inversions del Pla de Recuperació són els altres factors que pesen en les actuals perspectives del Banc d’Espanya.

«D’acord amb les projeccions més recents del Banc d’Espanya, la recuperació de l’economia espanyola prosseguirà en el pròxim trienni», s’afirma en l’informe trimestral. «En el tram final del 2021, el dinamisme de l’activitat econòmica estaria veient-se moderat per la compressió de les rendes de llars i d’empreses induïda per l’augment de costos i de preus, i per la persistència dels colls d’ampolla en alguns processos productius, factors la incidència dels quals es moderaria al llarg de l’any vinent», afegeix el butlletí. A mesura que aquests factors vagin aclarint i avanci el desplegament dels projectes vinculats als fons europeus, la recuperació tornarà a prendre impuls, segons l’anàlisi del Banc d’Espanya.

Optimisme oficial

Per a aquest any i el vinent, les previsions econòmiques del Govern espanyol es consoliden com les més optimistes (6,5% i 7% per a cadascun dels dos anys), per sobre de les formulades per l’Airef (5,5% i 6,3%), la Comissió Europea (4,6% i 5,5%), l’OCDE (4,5% i 5,5%) o la mitjana del plafó d’economistes de Funcas ( 4,8% i 5,7% respectivament).

La recuperació espanyola també es mostra com més lenta que la de la zona euro. En concret, la bretxa del producte respecte al nivell previ a la crisi ascendia al tercer trimestre a 6,6 punts percentuals a Espanya davant els 0,3 punts de la zona euro.

Millor evolució de l’ocupació

El Banc d’Espanya veu ara més inflació aquest any i els següents i anticipa una creació d’ocupació (en termes d’hores treballades) una mica més lenta, compatible, en tot cas, amb una millor evolució de la taxa d’atur (per l’eixamplament de la població activa).

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

D’acord amb el camí que dibuixa el Banc d’Espanya, la lleugera punxada de l’economia espanyola el 2021 i 2022 acabaria retardant fins a principis del 2023 la recuperació del nivell de Producte Interior Brut (PIB) previ a la pandèmia. Això serà una mica més de dos anys després d’haver recuperat el novembre d’aquest mateix any els nivells d’afiliació a la Seguretat Social. «Aquesta evolució confirma un tret destacat dels desenvolupaments econòmics recents, com és el fet que la recuperació de l’ocupació estigui sent més ràpida i vigorosa que la del PIB», afirma el Banc d’Espanya al seu informe trimestral.

És aquesta favorable evolució de l’ocupació el que constitueix el principal argument del Govern per restar gravetat a la cascada de correccions a la baixa en les previsions de creixement, com la publicada aquest divendres pel Banc d’Espanya. La favorable evolució dels ingressos, amb un creixement per sobre del de l’economia, és l’altre argument de l’Executiu per relativitzar la mala notícia d’un pitjor creixement.