Transport públic

Tramvia: un negoci (opac) de 70 milions

Les concessionàries s’han repartit des de l’inici del contracte uns 200 milions en dividends sobre uns 220 milions de beneficis

Tramvia: un negoci (opac) de 70 milions

MANU MITRU

7
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tram, la marca sota la qual s’engloben les societats concessionàries Tramvia Metropolità (TramBaix) i Tramvia Metropolità del Besòs (TramBesòs) és, malgrat la pandèmia, un gran negoci, d’uns 70 milions d’euros anuals i la capacitat de convertir un de cada quatre euros de facturació en benefici a repartir entre els seus accionistes a gairebé tots els seus exercicis. Una part dels ingressos procedeixen dels bitllets validats i la resta, de la compensació pel dèficit de tarifa. La crisi pel coronavirus ha clavat una mossegada als ingressos de les societats concessionàries d’aquest servei públic, que en circumstàncies normals superen els 34 o 35 milions anuals cada una, entre la venda de bitllets i la compensació que reben. En tot cas, continua sent un bon negoci, per sobre dels 60 milions entre les dues companyies l’any passat, segons algunes fonts, ja que en les societats concessionàries prioritza l’opacitat sobre qualsevol dada relacionada amb els comptes o el repartiment de beneficis.

Els accionistes de les dues companyies, que previsiblement explotaran també el tram central del tramvia a l’avinguda Diagonal, s’han repartit des que totes dues estan en funcionament, l’any 2000 la primera i 2003 la segona, al voltant de 200 milions en dividends sobre un benefici net total d’uns 210 a 220 milions i un capital, és a dir, els recursos que els socis realment van aportar de la seva butxaca, d’uns 41,6 milions, o sigui han rebut unes cinc vegades el desemborsat. La resta és deute bancari.

Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) i Ferrocarrils de la Generalitat (FFG), compten amb el 2,5% del capital cada una. La resta són accionistes privats, encapçalats actualment amb més del 40% del capital en les dues per la gestora d’infraestructures, Globalvía, controlada per fons de Canadà, Holanda i el Regne Unit, que explota 22 autopistes a Espanya i sis països més, el Metro de Barajas, el de Sevilla, els metros lleugers de Madrid o el tramvia de Parla (Madrid), entre d’altres. Des del 2016 fins a principis d’aquest any va ser president d’aquestes dues concessionàries Felip Puig, exconseller en governs de CiU com titular de Política Territorial i Obres Públiques, d’Interior i d’Empresa i Ocupació; que ha sigut substituït pel conseller delegat de Globalvía, Javier Pérez Fortea. 

De cara a l’ampliació del tramvia en el tram central de l’avinguda Diagonal s’estan replantejant les condicions de la concessió a instàncies d’Esquerra Republicana (ERC) que, inicialment reclamava el control públic de la gestió de la nova infraestructura. De tota manera, ja es dona per fet que seran les mateixes concessionàries les que s’ocuparan de l’explotació, però es preveu incloure una limitació del benefici industrial diferent de la situació actual.

Menors guanys

Es tractaria que els guanys per la gestió fossin més limitats, segons les fonts consultades que, és una cosa que, segons les mateixes fonts, les companyies estarien disposades a acceptar. En els últims exercicis, el resultat net anual de cadascuna de les societats ha rondat els 8 o 9 milions, fet que suposa entre 16 i 18 milions per exercici entre les dues i, en la majoria d’anys s’han destinat a retribuir en bona part als accionistes, una cosa que no està limitada ni legalment ni per contracte. El rescat de la concessió que venç el 2032, que en algun moment s’havia plantejat, s’ha descartat per complet perquè suposaria entre 227 i 440 milions d’euros, segons càlculs de l’ajuntament.

Si alguna cosa caracteritza aquestes societats, la gestió del negoci de les quals no es qüestiona, és certa opacitat en la informació, malgrat ser concessionàries públiques. A aquests moments de l’any només consten en el Registre Mercantil els comptes del 2020 de la societat del TramBesòs, que va tancar l’exercici passat amb 27,3 milions d’ingressos, el 23,7% menys que el 2019 i uns beneficis de 6,8 milions, el 23,8% menys, destinats íntegrament a retribuir els seus accionistes a través del dividend. Ferrocarril Metropolità de Barcelona, de la societat TMB, va votar en contra d’aquest repartiment de beneficis en l’última junta d’accionistes el juny passat. Però compta només amb el 2,5% del capital, igual com Ferrocarrils de la Generalitat, que va avalar tots els punts de l’ordre del dia. Aquest concessionari no detalla en els seus comptes l’import de les subvencions rebudes.

Els comptes de l’altra societat, Transport Metropolità, que explota el TramBaix, es troben en el Registre, però encara no s’han publicat «per un defecte de forma», segons fonts pròximes a la societat, que es neguen a anticipar el contingut, tot i que admeten que s’han vist afectades per les restriccions a la mobilitat durant la pandèmia l’any passat. En tot cas, els efectes de la pandèmia es van deixar notar. En una primera estimació, la societat concessionària va calcular que entre l’1 de gener i el 31 de maig del 2020 la demanda es va reduir en un 46,07%, en comparació amb el mateix període de l’exercici anterior i es va situar significativament per sota de la demanda pressupostada. De tota manera, la companyia va optar per repartir dividends, amb la qual cosa entre les dues societats haurien distribuït el 2020, l’any de la pandèmia, entre els seus accionistes almenys 14 milions d’euros.

Ni tan sols els comptes de les dues societats es presenten de la mateixa manera. La concessionària del TramBaix va rebre subvencions per 225,9 milions entre el 2003 i el 2015 segons consta en les seves memòries, mentre que les percebudes pel TramBesòs no es detallen. En tot cas, en la memòria del 2020 de la societat Tramvia Metropolità del Besòs figuren 27,3 milions d’euros d’ingressos, dels quals 2,6 milions van correspondre al sistema tarifari i la resta, més de 24 milions, a una contraprestació mensual a la qual té dret la societat i ingressos financers recollits en l’acord de concessió. I el 2019, d’uns ingressos totals de més de 35 milions, 5,1 milions van correspondre al sistema tarifari i la resta a la contraprestació mensual i els ingressos financers de l’acord de concessió. En Transport Metropolità (TramBaix), el 2019 i el 2018, els ingressos van ser de 36 i 35,3 milions, dels quals uns 11 milions i 10,6 milions, respectivament, van correspondre al sistema tarifari i la resta, a les contraprestacions previstes.

Dividends

Una de les característiques d’aquestes companyies és que solen repartir els beneficis de forma generosa entre els seus accionistes, amb l’excepció dels quatre o cinc primers exercicis a l’inici de la concessió. Fins i tot els més crítics admeten que no hi ha cap impediment legal que això sigui així. Les dues societats tenen el mateix accionariat, amb la gestora d'infraestructures Globalvía, propietat dels fons de pensions, OPTrust (Canadà), PGGM (Holanda) i USS (Regne Unit), amb més del 40% del capital; seguit per Marfina (societat del grup familiar Moventia), amb el 20% i el fabricant francès de trens Alstom, amb el 19%. A més de la participació pública del 5% entre el Metro i Ferrocarrils, altres accionistes amb petites participacions són l’operadora de transport públic francesa Transdev, la catalana Comsa Emte i FCC.

Des que van començar a operar, les dues companyies han sumat uns 210,9 milions d’euros de beneficis dels quals han repartit entre els seus accionistes uns 186,6 milions, tot i que encara falten els distribuïts el 2020 per Tramvia Metropolità, que la quantitat total desemborsada per als socis se situaria entorn dels 200 milions d’euros i en benefici total entre els 210 i 220 milions. Hi ha exercicis en els quals les companyies han proporcionat més dividends que els beneficis obtinguts. Va passar, per exemple, el 2010, quan Tramvia Metropolità del Besòs va distribuir més de 27 milions de dividends, amb un benefici de 4,9 milions.

Notícies relacionades

Tampoc les condicions de la concessió de les dues societats són iguals. En el cas al del TramBesòs, la societat de la qual es va constituir el 2003, el projecte constructiu va ser de 205 milions d’euros, i a la contraprestació mensual que no s’ha revelat se n’afegeix una altra d’anual de 13.050.000 d’euros entre el 2004 i el 2021. En el cas del TramBaix, la societat del qual es va constituir el 2000, amb una inversió de 230,8 milions, les condicions estan menys clares i ni la societat concessionària ni l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM), l’entitat reguladora, les faciliten. Segons les condicions dels contractes, les dues societats van emprendre les inversions en un 12% amb fons propis i la resta, mitjançant finançament bancari.

Un dels moments més polèmics es va viure el desembre del 2019, quan les companyies van refinançar el seu deute, que va passar de 87 a 164 milions. A més de rebaixar els interessos, l’operació va servir per reservar 90 milions per a futurs dividends.

De les constructores a la gestora d’infraestructures