El laberint del repartiment dels fons per als serveis bàsics: les claus

1. ¿Què és el sistema de finançament autonòmic?

1. ¿Què és el sistema de finançament autonòmic?És el sistema pel qual es reconeixen les necessitats de cada comunitat autònoma, i pel qual es decreten quins són els recursos financers que se li han de transferir per fer front a les seves obligacions i serveis públics. Això és, la manera per la qual s’estima quants diners ha de donar l’Estat a cada regió. L’objectiu del repartiment és aconseguir l’anivellament entre comunitats autònomes; és a dir, que tots els governs autonòmics tinguin els recursos necessaris per deixar un nivell de serveis homogenis als seus ciutadans independentment del nivell de renda de la comunitat autònoma. Aquestes es financen a través de diversos fons, el més important és el Fons de Garantia de Serveis Públics Fonamentals i és el principal instrument d’anivellament dels serveis. Amb aquest fons es tracta de garantir a tot el territori un nivell mínim en els serveis públics fonamentals. Es consideren com a tals l’educació, la sanitat i els serveis socials essencials. Canàries va rebre un total de 4.688 milions d’euros del fons de garantia el 2019.

2. ¿Quants models de finançament hi ha a Espanya?

2. ¿Quants models de finançament hi ha a Espanya?Hi ha dos models de finançament: el règim foral, que correspon a Navarra i al País Basc, i el règim comú, que s’aplica a la resta de regions. Dins d’aquest també hi ha Canàries, que té un règim econòmic i fiscal especial per raons històriques i geogràfiques, regulat segons les disposicions europees sobre regions ultraperifèriques.

3. ¿El sistema actual de finançament autonòmic és obsolet?

3. ¿El sistema actual de finançament autonòmic és obsolet?L’actual Sistema de Finançament Autonòmic (SFA) es va aprovar el 2009 i havia d’haver sigut renovat el 2014, però ni el govern de Mariano Rajoy, del PP, ni el de Pedro Sánchez, del PSOE, han sigut capaços de renovar-lo fins ara. En l’acord de coalició que van firmar el PSOE i Unides Podem es va incloure l’objectiu de reformar el model. Ara el Govern central ha decidit iniciar els treballs per a la reforma de l’SFA amb una proposta per a la revisió del càlcul de l’anomenada població ajustada.

4. ¿Què és la població ajustada?

4. ¿Què és la població ajustada?És una variable que reflecteix la necessitat de despesa de cada comunitat –i en funció d’això es reparteixen els recursos després de ponderar el nombre d’habitants segons factors demogràfics i geogràfics. Per la qual cosa el debat no tracta encara el repartiment efectiu dels recursos, sinó quina és la fórmula de repartiment ideal partint dels costos estimats de proporcionar una cistella homogènia de serveis i prestacions a tot el país.

5. ¿Quines variables determinen ara el càlcul de la població ajustada?

5. ¿Quines variables determinen ara el càlcul de la població ajustada?A efectes de calcular la població ajustada, les variables demogràfiques són les més rellevants: la població protegida equivalent –a efectes del sistema de salut pesa un 38%, seguida pel nombre total de residents (30%), el de nens en edat escolar (20,5%) i el de més grans de 65 anys (8,5%). Els factors geogràfics, malgrat que hi ha comunitats més extenses que d’altres, tenen una importància molt menor: un 1,8% la superfície, un 0,6% la dispersió poblacional i un 0,6% la insularitat.

6. ¿Hi ha una proposta de renovació del sistema de finançament autonòmic?

6. ¿Hi ha una proposta de renovació del sistema de finançament autonòmic?Per ara no hi ha cap proposta política sobre la taula. El que hi ha és un informe de la Comissió d’Experts del Comitè Tècnic Permanent d’Avaluació (CTPE) per modificar l’actual metodologia de càlcul de la població ajustada. Aquest document, encarregat pel Ministeri d’Hisenda, ja ha arribat a les comunitats autònomes i aquestes han començat a reclamar modificacions.

7. ¿Quines són les novetats que els experts inclouen en aquesta proposta tècnica?

Notícies relacionades

Els cinc municipis amb més hotels ingressen el 96% de la taxa turística

José Antonio Álvarez de Arcaya, de Thales Alenia Space: "Canàries reuneix totes les condicions per liderar el sector dels pseudosatèl·lits a Europa"

7. ¿Quines són les novetats que els experts inclouen en aquesta proposta tècnica?Les principals novetats de la proposta són la introducció d’una partida de costos fixos i d’un indicador de pobresa o exclusió (aturats que no cobren prestació contributiva). També inclou canvis en la variable de necessitats educatives per incorporar els joves que cursen cicles formatius de grau superior i alumnes universitaris (el model actual avalua les necessitats en matèria d’educació prenent com a variable la població de 0 a 16 anys). A més, introdueix ponderacions per trams d’edat en la població de més de 65 anys i proposa l’actualització de l’indicador de necessitats de la despesa sanitària. Les modificacions incloses pels experts també introdueixen un nou indicador, el de la despoblació, que serveix per acontentar la denominada ‘Espanya buidada’.

8. ¿Quines comunitats es veurien beneficiades amb aquestes modificacions? ¿Quines es veurien perjudicades?

8. ¿Quines comunitats es veurien beneficiades amb aquestes modificacions? ¿Quines es veurien perjudicades?Segons la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), la proposta d’Hisenda augmentaria les necessitats de despesa atribuïdes a Extremadura (+8,6%) i Aragó (+7%) i reduiria les de les Canàries (-3%) i Galícia (-2,7%). A més d’aquestes dues comunitats, els altres territoris que veurien reduïdes les seves necessitats de despesa amb la nova fórmula serien el País Valencià (-1,7%), Catalunya (-1,58%), Madrid (-1,05%) i Andalusia (-0,54%). En canvi, el nou càlcul proposat per Hisenda beneficiaria, juntament amb Extremadura i Aragó, La Rioja (+5,41%), Cantàbria (+4,51%), Múrcia (+3,28%), Castella-la Manxa (+3,14%), Astúries (+2,72%), Castella i Lleó (+2,54%) i Balears (+2%).