El 70% de les ‘start-ups’ desconeixen quines comissions paguen als bancs

El 70% de les ‘start-ups’ espanyoles desconeixen quant paguen en comissions bancàries a l’any. Són un de les baules més fràgils, però prometedor de l’entramat empresarial espanyol i malgrat que la banca es vanta d’ajudar els emprenedors, les empreses de nova creació confessen estar òrfenes de padrins amables. No coneixen les comissions que paguen, visiten cada vegada menys les oficines i l’operativa financera tendeix a ser un llast. És una de les conclusions d’un estudi realitzat per la firma demoscòpica GAD3 per a Qonto, autodefinit com a neobanc dirigit exclusivament a empreses i autònoms a Espanya. Va encarregar l’estudi per avaluar quin buit hi havia al mercat per a un nou competidor i les seves conclusions van ser molt encoratjadores. Les respostes de 510 pimes i ‘start-ups’ de fins a 250 treballadors repartides per tot Espanya mostren que tres de cada deu petites empreses estan disposades a canviar d’entitat financera i un 13% confessen que treballen ja amb un neobanc o nova entitat centrada en serveis a través d’internet.

La despesa dels serveis bancaris es va disparar amb la crisi. Tenir un compte bancari sense nòmina suposa en alguns casos un cost de més de 240 euros anuals. Preguntades sobre quin import paguen als seus bancs en concepte de comissions, 7 de cada 10 ‘start-ups’ admeten desconèixer-ho. D’entre aquestes, un 37% afirma no tenir ni idea de la xifra aproximada i un 34% assegura que no el té calculat amb exactitud. Amb relació a quant suposa aquesta despesa, un 14% reconeix que dedica entre 20 i 100 euros anuals i un altre 14% el situa a la forquilla que va dels 50 a 500 euros.

En aquest context, el percentatge de ‘start-ups’ espanyoles que estan plantejant-se canviar de banc és d’aproximadament un 33%. D’aquest percentatge, prop més del 14% ho faria per la recerca d’una entitat que pugui oferir-los un servei més ajustat a les seves necessitats, i una proporció similar executaria el canvi per estar descontent amb el servei del seu actual banc. Una constatació general és que les queixes als bancs s’han disparat amb la pandèmia, com ja va explicar EL PERIÓDICO.

En línies generals, les empreses emergents a Espanya es mostren convençudes de la necessitat de comptar amb un bon servei bancari per avançar en el desenvolupament dels seus negocis. Així ho asseguren 8 de cada 10 ‘start-ups’, que consideren aquest aspecte important o molt important. Sobre la implantació dels neobancs a l’entramat emprenedor a Espanya, un 24% de les ‘start-ups’ asseguren que volen treballar amb una entitat d’aquest tipus, i un 13% ja hi treballa.

L’estudi de Qonto també revela que les ‘start-ups’ i emprenedors cada vegada fan un menor ús de les sucursals dels seus bancs. Un 17% afirma que no visita aquestes oficines en tot un any, i només un 9% ho fa diverses vegades per setmana. D’entre les ‘start-ups’ restants, n’hi ha més que admeten posar un peu a la seva oficina diverses vegades a l’any (35%) que amb caràcter mensual (20%).

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

En relació amb el nombre de comptes a través de les que fan la seva operativa bancària del dia a dia, la majoria de ‘start-ups’ a Espanya en l’actualitat, una o dos comptes, i només 2 de cada 10 admeten tenir-ne 3 o més. Preguntats sobre quantes persones en l’organització tenen accés a aquests comptes, un 43% apunta que únicament dues persones hi poden operar, i només en 2 de cada 10 ho fan tres persones o més. Això implica, en general, una gestió bancària molt centrada en el primer executiu i en el director financer, que suposa un coll d’ampolla per a moltes organitzacions.

Una de les claus de les noves entitats bancàries és aportar solucions per descentralitzar tot l’accés a l’operativa bancària perquè els responsables tinguin més visibilitat sobre les despeses, així com millor traçabilitat dels tiquets i factures. L’automatització d’aquests processos i la seva immediatesa ofereix als gestors de les ‘start-ups’ molta més eficiència, permetent centrar-se en una optimització real dels seus recurs i en el creixement del seu negoci.