La ‘guerra de la llet’ se centra ara en la indústria i els grans majoristes

Per a Rosa Pruna, presidenta d’Asaja de Barcelona, bona part de la culpa d’aquesta situació la té l’actual Govern, que no ha aconseguit aprovar la llei de la cadena alimentària. Aquesta llei haurà de ser l’encarregada d’imposar multes a la indústria que no pagui al ramader per sobre dels costos. Actualment, està pendent de l’aprovació del Senat. Mentrestant, grans indústries i majoristes del sector mantenen el control del mercat amb preus de compra de la llet baixos. Cada ramader negocia pel seu compte. Firmes com Lactalis, Capsa, Danone i Pascual apliquen preus inacceptables, segons fonts consultades, i la tensió augmenta. 

Un producte, preus diversos

El preu de la llet varia molt entre l’aplicat per la distribució i els fabricants, amb diferències del 100% malgrat que el producte surt en moltes ocasions de la mateixa aixeta. I són precisament les marques les més reticents a elevar els preus al ramader, segons les organitzacions agràries. 

Sobre la protesta orquestrada contra Mercadona l’estiu passat, al sector confessen que hi va haver raons personals i lluites internes al món cooperativista que van buscar en la cadena valenciana l’instrument propici. L’origen del conflicte es remunta a la sortida de la cooperativa lletera de Campllong de Llet Nostra, un projecte en el qual formava part des dels inicis com a soci fundador, per passar a produir exclusivament per a Hacendado, la marca blanca de Mercadona. Finalment, s’ha demostrat que la pujada de preus en el lineal dels supermercats fins als 0,60 euros per litre que va impulsar Mercadona no ha servit per beneficiar els ramaders, que venen a la indústria, no a la distribució. 

«Si els ramaders no firmen els contractes no poden vendre la llet. Per això estan lligats de peus i mans per la indústria i les embotelladores. I el Ministeri d’Agricultura no fa res», explica Pruna. Critica que firmes com Danone paguen més als ramaders francesos (entorn de 0,45 euros el litre) mentre són mesquins amb els productors catalans. 

Mobilització permanent

Per a Lorenzo Ramos, secretari general d’Unió de Petits Agricultors (UPA), la situació és crítica, cosa que portarà a «una mobilització permanent dirigida contra la indústria, que no és solidària amb els ramaders». El front comú del camp al sector de la llet amenaça d’estendre’s a tot el sector primari, asfixiat per l’alça dels costos. També als agricultors. Segons dades d’UPA, per a una instal·lació de munyiment d’un centenar de vaques, l’increment dels costos l’últim any ha sigut d’uns 42.000 euros, el 23% més, cosa que suposa 4,2 cèntims més per litre de llet venuda. 

Notícies relacionades

¿És millor apagar i encendre la calefacció o mantenir-la a temperatura constant?

La punxada de Banco de Bilbao amb Banesto

El Ministeri d’Agricultura ha tingut un paper tebi de moment en un conflicte que li desplau especialment, per enfrontar indústria i ramaders. La posició institucional habitual és defensar que els ramaders es diversifiquin cap a productes de més valor afegit com el formatge o els iogurts, per exemple. Però aquesta transformació del ramader en petit industrial o la transició a la venda directa no sempre és possible i mai és fàcil. «Podem criticar les grans superfícies i denunciar-les si venen a preus més baixos dels costos de compra, però això no passa. El problema el generen les empreses majoristes i la indústria», conclou Pruna.

Les grans superfícies i les cadenes de supermercats comparteixen amb els ramaders la necessitat de modificar la llei de la cadena alimentària per establir un marc legal adequat perquè el sector lleter no es vegi immers en una crisi que suporta des de l’entrada a la Unió Europea, quan es van fixar quotes de producció sense tenir en compte el nombre de caps de bestiar que hi havia en realitat a Espanya.