Mercat laboral

Les pimes barcelonines acceleren el desplegament del teletreball per evitar la fuga de talent

  • Les pimes de Barcelona ofereixen més freqüentment exercir a distància que les de la resta del país, davant l’augment de la competència per retenir certs perfils

  • «El teletreball, per a molts professionals, ja forma part del procés negociador per entrar a una empresa», expliquen els cercatalents de Hays 

Les pimes barcelonines acceleren el desplegament del teletreball per evitar la fuga de talent
4
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Quants dies i en quines condicions podrà teletreballar ja forma part per a molts professionals del procés negociador per entrar a una empresa», explica el director executiu de Hays Espanya, Juanjo Jiménez. El ‘boom’ del teletreball que ha portat la pandèmia ha canviat les relacions laborals a les companyies i les eines que les direccions fan servir per retenir els perfils més buscats. Poder exercir a distància i en unes condicions de flexibilitat que beneficiïn el treballador s’ha convertit en requisit indispensable per a als treballadors amb més marge negociador, i això està obligant les pimes a superar les seves reticències i accelerar el desplegament del treball a distància si volen poder competir amb firmes més grans.

«Empreses petites, més familiars o d’una tendència més antiga en la gestió de persones s’estan adaptant als nous requeriments postpandèmia dels professionals», assenyala. «No els queda més remei per poder competir amb altres empreses del mercat i no patir fugues de talent en la seva organització», afirma el directiu de Hays. Aquesta consultora es dedica a connectar empreses i professionals liberals i, segons explica Jiménez, el que abans era només una realitat al sector IT o en algunes grans multinacionals s’ha convertit en una demanda transversal a tots els sectors econòmics. «Hi ha, a més, un factor generacional molt important», afegeix. 

Les dades d’una enquesta realitzada per la patronal Pimec a la ciutat de Barcelona, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO en exclusiva, apunten en aquesta línia. Segons aquestes, el 55,1% de les pimes consultades està estudiant com implantar el teletreball de manera permanent, 20 punts per sobre de la mitjana catalana. «Cada vegada anirà a més. Ja va passar una cosa similar quan es van començar a aplicar jornades a la carta o horaris flexibles, que es va convertir en un factor de competència entre empreses per retenir talent. A Barcelona s’hi suma un element molt important, que és el factor espai. El metre quadrat és molt més car per a les empreses que a la resta del país i desplaçar-se fins a Barcelona des de fora és molt més car per als treballadors», explica el secretari general de la patronal, Josep Ginesta. Un convergència d’interessos que explica aquesta acceleració del teletreball a la capital catalana.

El model de teletreball pel qual estan apostant les pimes barcelonines, segons constata l’estudi de Pimec, i que coincideix amb el més freqüent entre les grans companyies, segons l’experiència de Hays, és l’híbrid. És a dir, no un teletreball total, sinó alguns dies a casa i d’altres a l’oficina; o algunes hores a casa i d’altres a l’oficina. Concretament, el sondeig de Pimec assenyala que el 46,4% de les pimes aposten per oferir entre dos i tres dies a la setmana a casa. 

«Flexibilitat, sí, però amb límits»

No és una tendència ni de bon tros absoluta i aquells perfils menys qualificats, més substituïbles o on és fàcticament impossible que exerceixin a distància –des d’un cambrer fins a un dependent, passant pels transportistes– viuen aliens a aquest fenomen. Per a d’altres passa gairebé al contrari, que teletreballen més del que voldrien, com és el cas de molts operadors de centres d’atenció telefònica. Fonts sindicals expliquen que empreses del sector obliguen els nous contractats a operar directament des casa, atès l’estalvi en oficines que això els permet, i que si no accepten aquest requisit no els contracten.  

Notícies relacionades

Un cas diferent és el del David, que és auditor en una de les principals empreses del sector de la consultoria, popularment conegudes com ‘Big Four’ (Deloitte, PwC, EY i KPMG). El David ja teletreballava abans de la pandèmia. «Treballem al ritme del client i moltes vegades directament amb ells, cosa que implica que abans de la pandèmia anàvem físicament a les seves seus i després no tenia gaire sentit que tornéssim a l’oficina i ho rematàvem a casa», explica. La Covid va canviar aquest ‘modus operandi’, ja que tant la consultora on treballa com els clients van adoptar el teletreball i molts dels segons encara no l’han revertit. Això implica que la reunió que abans era cara a cara, ara s’ha mudat al Zoom, Jitsi o similars. «Ara tinc dues oficines, la de l’empresa, on vaig de tant en tant per decisió pròpia, perquè m’agrada veure els companys, i la de casa meva», explica.

¿Es veu deixant de teletreballar? «Em costaria moltíssim, a tot t’hi adaptes, però jo em sentiria empresonat», respon. «Jo vull flexibilitat. El treballador ha de ser coherent amb el que fa, no té sentit que t’obliguin a anar a l’oficina uns dies determinats a la setmana si just aquella setmana necessites teletreballar més i la següent, menys. Però vull una flexibilitat que no sigui estar 24 hores disponible. Durant aquesta pandèmia he viscut com les hores laborals i les personals es barrejaven. Acabes treballant moltes més hores i això desgasta i crema. I aquí quan et cremes, te’n vas», afirma.