Rebut disparat

Les propostes del Govern central per rebaixar la factura de la llum

  • L’Executiu planteja una nova rebaixa dels impostos i estendre algunes de les mesures ja aprovades

  • Prepara un nou pla que s’aprovarà pròximament perquè la factura sigui similar a la del 2018

Les propostes del Govern central per rebaixar la factura de la llum
3
Es llegeix en minuts
Miguel Ángel Rodríguez

L’escalada del preu de la llum ha posat en un compromís el Govern espanyol. Amb el cost de l’energia batent rècords un dia sí l’altre també durant aquest estiu i amb un intens debat al si de la coalició, Pedro Sánchez s’ha compromès que a finals del 2021 els ciutadans estaran pagant una factura similar a la del 2018. Per aconseguir-ho, el rebut mensual mitjà hauria de descendir en 11 euros mensualment a l’octubre, el novembre i el desembre. L’Executiu ultima la posada en marxa una sèrie de mesures, a més de les ja aprovades o en fase de tramitació.

Rebaixar els impostos

Al juny, quan el preu de la llum marcava màxims encara llunyans als dels dos mesos següents, el Govern va aprovar una rebaixa de l’IVA del 21% al 10% fins a final d’any. A més, va suspendre l’impost del 7% sobre la generació elèctrica, mesura que ja ha anunciat que estendrà fins a finals d’any. Ara, a l’Executiu es plantegen estendre la baixada de l’IVA durant tot el 2022 i reduir al màxim permès per les directives europees el tipus actual del 5,11% que grava el consum elèctric. Aquest últim és un tribut que recapta l’Estat i transfereix a les comunitats autònomes, amb la qual cosa les hauria de compensar si el rebaixa. 

Un fons per a la sostenibilitat del sistema elèctric

El Govern vol traslladar el cost de les primes a les renovables que paguen els consumidors al rebut de la llum a les empreses que venen electricitat, gas i productes petrolífers. Per a això, va aprovar el desembre passat l’avantprojecte de llei per crear un Fons Nacional per a la Sostenibilitat del Sistema Elèctric, que es debatrà dilluns al Congrés. Aquest fons es nodrirà amb aportacions de les empreses subministradores d’energia en funció de les seves vendes, de la recaptació d’impostos energètics, dels ingressos de les subhastes de CO2 i dels Pressupostos Generals de l’Estat, i s’espera que arribi als 7.000 milions d’euros.

Limitació dels beneficis ‘caiguts del cel’

Una altra de les mesures impulsades pel Govern de coalició és un avantprojecte de llei, aprovat al juny, per limitar els beneficis de les centrals nuclears i hidroelèctriques per l’alça dels drets d’emissió de CO2, els coneguts com a beneficis ‘caiguts del cel’. Les dues tecnologies reben una retribució que es carrega als consumidors a través de la factura de la llum perquè facin front al cost d’emissió de CO2, malgrat que cap de les dues emet aquest tipus de gas. En total suposa una retallada per a les grans companyies elèctriques de 1.000 milions d’euros, que permetrà abaratir els rebuts de la llum.

Notícies relacionades

Un nou paquet de mesures

Després de l’anunci de Sánchez, diversos ministres del Govern han anunciat que estan preparant un paquet de mesures que confien aprovar en un pròxim Consell de Ministres. Entre aquestes iniciatives, a més de les impositives, hi haurà desvincular en la mesura possible la tarifa regulada PVCP del mercat majorista per lligar-la a components més estables, la recuperació de la figura de les subhastes d’energia primària, noves subhastes de renovables, mesures per fomentar l’autoconsum, l’extensió del subministrament vital per als consumidors vulnerables i la regulació de les concessions hidroelèctriques.

Les mesures d’Unides Podem

Unides Podem ha proposat als seus socis de Govern la limitació del preu de l’energia nuclear i hidroelèctrica a partir d’una auditoria que s’encarregaria a la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). L’ala socialista de l’Executiu ja l’ha rebutjat per considerar-ho contrari a la normativa europea. A més, els morats han presentat una proposició de llei per crear una empresa pública d’energia que assumeixi les concessions finalitzades del domini públic hidràulic.