Competència multa amb 61,28 milions d’euros 12 concessionàries per coordinar-se per aconseguir contractes

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha informat aquest divendres que ha sancionat amb 61,28 milions d’euros 12 empreses per coordinar les seves ofertes per aconseguir contractes amb l’Estat. En concret, les sancions s’apliquen per «una infracció constitutiva de càrtel consistent en l’alteració de les licitacions de serveis de conservació i explotació de carreteres convocades pel Ministeri de Foment (actual Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana) des del 2014 fins al 2018», en el que l’organisme ha considerat com a infracció «molt greu».

Les empreses sancionades per formar part d’aquest càrtel són Acciona Mantenimiento de Infraestructuras, S.A. (Acciona Mantenimiento) i solidàriament la seva matriu Acciona, S.A., Aceinsa Movilidad, S.A. (Aceinsa), Alvac, S.A. (Alvac), API Movilidad, S.A. (API) i solidàriament la seva matriu ACS, Actividades de Construcción y Servicios, S.A., Audeca, S.L.U. (Audeca) i solidàriament la seva matriu Elecnor, S.A., Sociedad Anónima de Obras y Servicios Copansa (COPASA), Elsamex, S.A. (Elsamex), Elsan, S.A. (Elsan), i solidàriament la seva matriu Obrascón Huarte Laín, S.A., Ferroser Infraestructuras, S.A. (Ferroser) i solidàriament la seva matriu Ferrovial Servicios, S.A., Innovia Coptalia, S.A. (Innovia) i solidàriament la seva matriu Copcisa Corp. S.L., Mantenimiento de Infraestructuras, S.A. (Matinsa) i solidàriament la seva matriu Fomento de Construcciones y Contratas, S.A., Sacyr CConservación, S.A.U. (Sacyr Conservación) i solidàriament la seva matriu Sacyr, S.A.

Segons la CNMC, «l’especial complexitat i nocivitat del càrtel per a l’interès general han sigut considerades per la CNMC a títol d’agreujant a l’hora d’establir l’import de les multes», que van des dels 11 milions d’API (filial d’ACS) als 2,3 milions d’Acciona. Aceinsa s’ha beneficiat d’una reducció del 50% sobre el total de la multa imposada (3,2 milions) a l’haver aportat elements de prova i que han permès a la CNMC detectar i acreditar l’existència del càrtel. Tampoc s’ha inclòs Aceinsa en la prohibició de contractar amb les administracions públiques.

La CNMC ha pogut acreditar que el càrtel va operar entre el febrer del 2014 i el desembre del 2018, tot i que s’han detectat converses des del 2009. Les empreses participants es van adjudicar 71 licitacions d’un total de 101 que va treure el Ministeri de Foment relacionats amb la prestació de serveis de conservació i explotació de la Xarxa de Carreteres de l’Estat. L’import total de les adjudicacions a empreses del càrtel va superar els 530 milions d’euros, la qual cosa suposa el 63% de l’import total adjudicat pel Ministeri per als serveis de conservació de la Xarxa de Carreteres de l’Estat, fet que dona idea de l’impacte i abast d’aquest càrtel.

El funcionament del càrtel es desenvolupava a través de reunions «per prendre cafè» on les empreses que formaven part d’aquest establien periòdicament els criteris de coordinació de les ofertes econòmiques a presentar en les licitacions del Ministeri de Foment per als serveis de conservació de carreteres de la Xarxa de Carreteres de l’Estat. El càrtel agrupava les diferents licitacions en grups per als quals s’acordaven uns criteris comuns de presentació d’ofertes econòmiques. El càrtel assignava una «bossa» de punts per a cada grup de licitacions que s’anaven consumint per les empreses en funció del nivell de descomptes sobre el pressupost de contractació. Quan més grans fossin les baixes que presentessin en les seves respectives ofertes econòmiques, més punts es gastaven, aplicant una fórmula específicament dissenyada pel càrtel per a cada grup de contractes.

D’aquesta manera, es limitava el nombre de contractes en els quals les empreses presentaven descomptes alts en cada grup de licitacions, ja que el nombre de punts de la bossa mai era suficient com per mirar d’aconseguir tots els contractes de cada grup. Aquest sistema incentivava cada empresa del càrtel a concentrar les seves possibilitats d’adjudicació en un número limitat de licitacions, presentant en les restants, ofertes amb escasses o nul·les possibilitats d’adjudicació, i es convertia així en ofertes de cobertura.

Les empreses acordaven també el llindar de descomptes per a aquestes ofertes de cobertura i es comprometien a presentar ofertes en totes les licitacions de cada grup. D’aquesta manera, s’aconseguia alterar el llindar d’anormalitat (calculat sobre la base de les ofertes presentades en cada licitació) i podien aconseguir que ofertes d’empreses alienes al cartell realment competitives fossin excloses del procés de contractació.

Notícies relacionades

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Bankinter va guanyar 201 milions d’euros fins al març, un 9% més

El sofisticat sistema dissenyat per les empreses es va anar adaptant als successius canvis als plecs de contractació introduïts per l’administració. La mecànica ocupada pel càrtel resultava particularment complexa, facilitant el monitoratge del seu compliment alhora que es dificultava enormement la seva detecció.

La CNMC va rebre l’octubre del 2017 una informació anònima alertant de la possible existència d’un càrtel que afectava el mercat de prestació de serveis de conservació i explotació de carreteres. Després de les inspeccions realitzades a diverses seus de les empreses que van formar part del càrtel el 2018 (nota de premsa), el juliol del 2019 es va incoar un expedient sancionador contra 13 empreses (nota de premsa) i el desembre del 2020 es va incloure Ferrovial Servicios al mateix expedient sancionador (nota de premsa) que finalment no ha sigut sancionada en concepte d’autora, sinó com a responsable solidària per al conducta de la seva filial (Ferroser).