¿Com ens enganyen els negacionistes?

«Sense censura: això no ho veuràs en els mitjans», afirma un missatge que arriba al nostre mòbil juntament amb un vídeo en què un rostre respectable identificat com a expert cita dades i fonts per demostrar-nos que ens menteixen... Tot i que en realitat el que ens menteix és ell.

Els missatges falsos són per tot arreu i qualsevol pot cometre l’error de creure’ls i contribuir-ne a la difusió.

No obstant, hi ha alguns indicis que ens ajuden a identificar-los i a desconfiar del que diuen.

Compte amb qui diu la veritat contra la censura

• Indici:

Un primer senyal d’alerta que podem advertir en molts d’aquests missatges és que els autors reivindiquen que ells diuen la veritat, a diferència dels polítics i els mitjans de comunicació o el que resumeixen com «el sistema» per referir-se als poders i institucions amb capacitat de decisió d’una societat.

• Exemple:

Almudena Zaragoza, integrant de l’associació negacionista Biòlegs per la Veritat, defensa en un vídeo publicat a la web de la plataforma que la seva agrupació vol «donar una visió completament diferent» a la que mostra «tot l’elenc televisiu» i «pseudoperiodístic terrorista» i els «polítics». «Tot això és una farsa», diu.

• Explicació:

Les habituals apel·lacions dels negacionistes a «despertar» contra una gran mentida dels poders establerts que ens manipulen «com xais» i la «censura» dels mitjans de comunicació sol ser l’avantsala d’un discurs amb què algú al seu torn ens pretén enganyar.

Aquest punt de partida és molt avantatjós per als defensors de les teories de la conspiració perquè els permet assegurar que són ells, els que tenen raó: si algú els contradiu és «part del sistema» i, segons la seva lògica perversa, el sistema sempre menteix.

Aquest raonament circular és una de les claus que ajuden que les falsedats es facin populars i siguin difícils de rebatre.

Ens poden enganyar amb falses relacions causals

• Indici:

Hi ha publicacions a les xarxes socials que ens adverteixen del perill d’innovacions científiques o tecnològiques que tenen conseqüències perjudicials que no han sigut prou explicades. Es basen en dades o fets nous que no s’havien produït abans que es produís aquest avenç.

• Exemple:

Fa uns mesos diversos internautes van relacionar la instal·lació d’antenes de 5G amb la mort de coloms a Barcelona.

• Explicació:

Una altra clau de la capacitat de persuasió de les mentides a les xarxes és que utilitzen arguments molt eloqüents que semblen vàlids a simple vista, però que en realitat fan servir connexions falses entre els plantejaments inicials i les conclusions.

És el que en lògica s’anomenen «fal·làcies».

Una de les més habituals entre els teòrics de la conspiració és la fal·làcia «post hoc», també anomenada «de la falsa causa».

D’acord amb aquest tipus de plantejament, si un esdeveniment succeeix un altre, el segon és conseqüència del primer, de manera que s’ignoren altres causes possibles.

En l’exemple citat, els responsables de la difusió d’aquests missatges no van tenir en compte que la hipòtesi més probable de la mort d’aquestes aus era l’enverinament accidental, com reflectien les necròpsies.

Les dades no sempre diuen el que sembla

• Indici:

Dades oficials que es poden consultar a internet ofereixen informació clara sobre una tesi negada per les institucions públiques.

• Exemple:

Amb l’avenç de la vacunació massiva, han augmentat les tergiversacions que denuncien el creixement de morts de persones a qui s’havia injectat aquests fàrmacs, com reflecteixen sistemes oficials de notificació d’Europa i els Estats Units.

• Explicació:

Hi ha continguts enganyosos que destaquen l’augment de morts o avortaments en vacunats contra la Covid-19 i per això es remeten a dades oficials, però de nou es tracta d’una correlació errònia o fal·làcia de la «falsa causa».

Els responsables d’aquestes falsedats fan una lectura esbiaixada de les dades, per a la qual cosa s’aprofiten de la complexitat que suposa la seva interpretació.

En el cas del sistema europeu EudraVigilance, els seus informes adverteixen explícitament que no s’ha de deduir que els efectes observats després de l’ús d’un medicament són necessàriament conseqüència de l’administració d’aquest fàrmac, cosa que no tenen en consideració els qui difonen aquestes falsedats.

Un títol prestigiós no protegeix contra l’estupidesa

• Indici:

En moltes ocasions rebem missatges protagonitzats per científics que expliquen per què ens estan mentint les institucions públiques i per què no hem de fer cas de les recomanacions oficials. En les seves intervencions remarquen la seva condició d’experts per recolzar la validesa del que diuen.

• Exemple:

La crisi sanitària derivada de la pandèmia ha propiciat la creació d’associacions de científics negacionistes com Metges per la Veritat o la ja citada Biòlegs per la Veritat, entre d’altres. Els portaveus més actius d’aquestes plataformes se solen investir de l’autoritat que suposadament els proporciona la seva titulació acadèmica o la seva experiència professional per fer asseveracions sense rigor que van contra les evidències científiques.

• Explicació:

El fet que els autors d’aquests missatges enganyosos es presentin com a experts per ser científics és una manera de recórrer a la fal·làcia «ad verecundiam», que és una apel·lació tramposa a l’autoritat que suposadament els donaria la seva professió, tot i que les seves afirmacions no tinguin sentit.

El mateix truc enganyós es dona quan citen suposades fonts de gran reputació amb conclusions que no s’han contrastat degudament.

En aquests casos convé desconfiar d’afirmacions dubtoses que no comptin amb prou consens científic i és recomanable seguir els consells de les autoritats i institucions de més prestigi en el camp del coneixement en què s’emmarquin els missatges dels presumptes experts.

Tot argument es pot ridiculitzar

• Indici:

La ridiculització dels arguments de l’adversari és una tècnica freqüent en les discussions quotidianes, però també en la desinformació. Ho podem advertir quan observem exageracions amb què es pretén caricaturitzar una posició amb l’objectiu de qüestionar-la.

• Exemple:

Des de fa anys circula per internet la suposada carta d’una professora d’un institut públic en què critica l’ús del femení «presidenta», validat pel Diccionari de la Llengua Espanyola, per a la qual cosa recorre a expressions com «ignorantos, ignorantas», «periodisto» o «sindicalisto».

• Explicació:

Els que fan servir aquest tipus d’artifici incorren en la fal·làcia lògica d’apel·lació al ridícul, amb la qual eviten donar arguments vàlids contra la idea a què s’oposen.

Notícies relacionades

Tesla i Chery, imatge contra preu

Les marques xineses treuen rèdit de la frenada del cotxe elèctric a Europa

En aquest exemple, qui rebutja d’aquesta manera l’ús de la veu «presidenta» recorre a aquesta estratègia com una forma fàcil d’atacar la utilització d’un femení recolzat per les 23 integrants de l’Associació d’Acadèmies de la Llengua Espanyola i documentat des del segle XV.

Aquests són alguns dels trets més freqüents en els continguts enganyosos que es difonen a les xarxes socials i per telèfon mòbil a través de missatges de text i vídeo. Detectar-los pot ajudar a protegir-nos de la desinformació, en vista de la qual tots som vulnerables.