Sentència aclaridora

Un tribunal reconeix com a empleat un becari que va treballar 11 mesos a la UB

El TSJC considera que el noi estava fent funcions pròpies d’un treballador sense «cap projecció formativa»

Un tribunal reconeix com a empleat un becari que va treballar 11 mesos a la UB

UB

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reconegut com a relació laboral la beca d’un llicenciat en Ciències Polítiques que va treballar 11 mesos com a administratiu a la Universitat de Barcelona (UB), al concloure que va exercir funcions d’empleat sense «cap projecció formativa».

En la seva sentència, la sala social de l’alt tribunal català declara improcedent l’acabament de la beca de la qual va disfrutar el demandant entre el febrer del 2017 i el gener del 2019 –en tasques administratives en el curs de Formació de Personal Investigador d’Usuaris d’Animals d’Experimentació– i obliga la UB a readmetre’l o a pagar-li 3.016 euros d’indemnització.

Doctrina del Suprem

La sala considera que el becari «estava fent funcions pròpies d’un empleat, apropiant-se la UB dels fruits del treball», sense que la seva tasca tingués «cap projecció formativa» per a la carrera del demandant, llicenciat en Ciències Polítiques i amb un màster per exercir de professor de secundària.

La sentència es remet a la doctrina del Suprem sobre la matèria, que estableix que les tasques d’un becari «han d’estar d’acord amb la finalitat» de les pràctiques i que la relació serà laboral quan les tasques que se li ordenen «integren les comeses pròpies d’una categoria professional».

No es pot parlar de beca

Pel TSJC, no es pot parlar d’una beca quan les tasques a exercir «cobreixin o satisfacin necessitat que, en cas de no portar-se a terme» pel treballador en pràctiques, hagi d’encomanar-se a un tercer, o quan la seva funció es limita a «realitzar els continguts propis de l’esfera d’activitat de l’entitat».

«En suma, la principal característica per diferenciar entre beca i relació laboral és que prima el benefici formatiu del becari davant el benefici de l’empresa», manté el TSJC, que recorda que les tasques que exercia el demandant «incloïen múltiples aspectes de la gestió administrativa ordinària».

Frau legal

Segons la sentència, «en el moment en què el becari realitza funcions que no són part d’aquelles que es consideren necessàries per adquirir la formació específica corresponent als seus estudis, l’empresa està actuant en clar frau legal».

En el cas del becari de la UB, recorda el tribunal que s’encarregava de sol·licitar les reparacions ordinàries de les instal·lacions i el material del centre i comunicar les incidències informàtiques, tasques que al seu parer «resulten estructurals i ordinàries per al normal funcionament» del servei i «van més enllà de les previsions de les beques».

617 euros per 25 hores

Prova d’això és que, abans que entrés el becari –que cobrava 617 euros mensuals per 25 hores de feina a la setmana–, les mateixes funcions les exercia el personal de la unitat o administratius dels centres científics i tecnològics de la UB.

En primera instància, un jutjat social de Barcelona va desestimar la demanda interposada pel becari, que la va recórrer davant el TSJC a través del seu advocat, Natxo Parra, del bufet Col·lectiu Ronda.

Focus de precarietat laboral

Notícies relacionades

Parra alerta que l’àmbit universitari «s’ha convertit en un important focus de precarietat laboral», com ho demostra, segons la seva opinió, la gran quantitat de professors associats o el «creixent nombre de sentències que condemnen l’ús fraudulent que aquests centres fan dels becaris».

Per l’advocat, «resulta especialment greu que siguin les universitats, sobretot les públiques, les que estiguin contribuint, en ocasions de manera molt grollera, a lesionar el marc de garanties i drets laborals».