¿Per què una empresa pot ser imputada penalment i quines conseqüències té?

Fins al 2010, el dret espanyol aplicava el principi de ‘societas delinquere non potest’ (les societats no poden delinquir). S’entenia que només els seus administradors i treballadors podien cometre els delictes, si bé les companyies podien tenir una responsabilitat civil i veure’s obligades de forma subsidiària a pagar les penes econòmiques a què fossin sentenciats. Aquell any, el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va modificar el Codi Penal. «Són nombrosos els instruments jurídics internacionals que demanen una resposta penal clara per a les persones jurídiques, sobretot en les figures delictives en què la seva possible intervenció es fa més evident», va justificar.

Les persones jurídiques poden ser penalment responsables per una doble via. D’una banda, poden ser responsables dels delictes comesos, «en nom o per compte seu, i en el seu benefici directe o indirecte», pels membres de les seves cúpules (és a dir, els seus representants legals o qui estigui autoritzats a prendre decisions o ostenti facultats d’organització i control). Però també poden ser responsables dels delictes comeses per treballadors de menor categoria si els del primer nivell han incomplert «greument» els seus «deures de supervisió, vigilància i control».

La llei estableix que la responsabilitat penal no serà exigible a l’Estat, les administracions públiques territorials i institucionals (com les comunitats autònomes i els ajuntaments), els organismes reguladors (com el Banc d’Espanya), les agències i entitats públiques empresarials, les organitzacions internacionals de dret públic, ni «aquelles altres que exerceixin potestats públiques de sobirania o administratives». En un primer moment també van ser exclosos els partits polítics i els sindicats, però una reforma del 2015 els va retirar aquest avantatge.

El Codi Penal estableix que les persones jurídiques només poden ser declarades responsables de 31 delictes. Alguns són de caràcter general (com el trànsit d’òrgans humans o el tràfic de persones), però la majoria tenen a veure amb l’àmbit empresarial, com el descobriment i revelació de secrets, l’estafa, la insolvència punible, els perjudicis i pirateig informàtics, els delictes contra la propietat intel·lectual i industrial, el blanqueig de capitals, els delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, i els delictes contra el mercat i els consumidors (entre els que s’inclouen el descobriment i revelació de secrets d’empresa, el desproveïment de matèries primeres, la publicitat enganyosa, el frau d’inversors i crèdit, la facturació fraudulenta, la manipulació de cotitzacions en els mercats, l’abús d’informació privilegiada, la facilitació il·legal d’accés a serveis de radiodifusió i televisió, i la corrupció entre particulars i esportiva). També hi figuren altres com els delictes contra els drets dels ciutadans estrangers, sobre l’ordenació del territori, contra els recursos naturals i el medi ambient, els relatius a l’energia nuclear, els de risc provocat per explosius, el suborn, el tràfic d’influències, i la corrupció d’un funcionari estranger.

La persona jurídica queda exempta de responsabilitat si es compleixen les següents condicions: l’òrgan d’administració ha adoptat i executat «amb eficàcia», abans de la comissió del delicte, models d’organització i gestió que inclouen les mesures de vigilància i control «idònies» per prevenir delictes o reduir de forma significativa el risc de la seva comissió; la supervisió del funcionament i el compliment del model de prevenció implantat s’ha confiat a un òrgan amb poders autònoms d’iniciativa i control o que tingui encomanada legalment la funció de supervisar l’eficàcia dels controls interns de la persona jurídica; els autors individuals han comès el delicte «eludint fraudulentament» els models d’organització i prevenció; i no hi ha hagut una omissió o un exercici «insuficient» de les funcions de supervisió, vigilància i control.

Les penes aplicables a una persona jurídiques són totes considerades greus, l’esglaó més alt que estableix el Codi Penal (greus, menys greus i lleus). Són de set tipus: multa per quotes o proporcional; dissolució de la persona jurídica; suspensió de les seves activitats per un termini que no podrà superar els cinc anys; clausura dels seus locals i establiments per un termini que no podrà superar els cinc anys; prohibició de fer les activitats en l’exercici de les quals s’hagi comès, afavorit o encobert el delicte de forma permanent o per un termini de fins a 15 anys; inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes públiques, per contractar amb el sector públic i per gaudir de beneficis i incentius fiscals o de la Seguretat Social durant fins a 15 anys; i intervenció judicial per salvaguardar els drets dels treballadors o els creditors durant fins a cinc anys.

Els jutges podran considerar circumstàncies atenuants de la responsabilitat penal de les persones jurídiques haver fet, posteriorment a la comissió del delicte i a través dels seus representants legals, les següents activitats: haver procedit, abans de conèixer que el procediment judicial es dirigeix contra ella, a confessar la infracció a les autoritats; haver col·laborat en la investigació del fet aportant proves, en qualsevol moment del procés, que fossin noves i decisives per aclarir les responsabilitats penals; haver procedit en qualsevol moment del procediment i anteriorment al judici oral a reparar o disminuir el mal causat; i haver establert, abans del començament del judici oral, mesures eficaces per prevenir i descobrir els delictes que en el futur es poguessin cometre amb els mitjans o sota la cobertura de la persona jurídica.