Pacheco (CCOO): «Amb mig milió d’aturats, la prioritat del nou Govern només pot ser l’economia»

¿Som a l’inici del final de la crisi de la Covid? Depèn de com interpretem la crisi de la Covid. Ja estàvem vivint tres crisis creuades: social i econòmica, política i democràtica i climàtica i sanitària. Aquestes tres crisis es creuen i la Covid li afegeix complexitat. Hem controlat la pandèmia i comencem a treballar les altres tres crisis. En aquest sentit sí que som a l’inici del final, s’intueix una llum de sortida. Però ara s’ha de veure com li donem sortida a aquestes tres crisis. ¿Què és sortir de la crisi? El 2015 l’economia creixia, però també la pobresa i la precarietat laboral.

¿Quin escenari preveu per al mandat que comença? Penso que hi haurà una recuperació econòmica important, que pràcticament arribi a la gran majoria de sectors. Tenint en compte que hi ha sectors en profunda transformació i que patiran una crisi. És per això que el sindicat està fent un plantejament a mitjà termini que hem d’incorporar a totes les polítiques públiques: les transicions. 

¿Què significa això? Com governem els canvis que ja s’estan produint en sectors com el de la interlocutòria, el financer o el comerç. Hem d’acompanyar aquesta transformació per no sortir perdent. No podem tancar un sector i esperar que en vingui un altre a cobrir el seu lloc. Hem de lligar-ho, i ara mateix no tenim un acompanyament normatiu. Necessitem un pacte per a la transició.

¿Els ha arribat alguna garantia de reindustrialització de Nissan? No. L’empresa no està sent proactiva i el pacte que vam firnar amb ella és que per marxar havia de deixar això funcionant i amb la gent ocupada. I si no, potser no te’n vas. I després les administracions han d’entendre que aquí es juguen el projecte de país. Se’ls ha de donar un missatge a totes aquelles empreses que en aquest procés de transformació, si se’n van, han de deixar ocupació i teixit productiu. L’Administració no ha de descartar cap nivell d’implicació, fins i tot entrar en el capital de qualsevol projecte d’inversió. No seria el primer país de la Unió Europea que fa una cosa així. 

¿Aquesta via és replicable en les grans reestructuracions que estem veient? Sí, per garantir una transició justa, l’Administració ha d’entrar en el capital de les empreses estratègiques. I després hi ha altres vies proactives. A França les grans empreses que volen tancar han d’avisar l’Administració amb un any d’antelació. I durant aquell any han de treballar en la reducció de l’impacte social i laboral d’aquest tancament. I ho fan no per res, sinó perquè hi ha una norma que els obliga. Si no, no poden tancar. ¿Per què hi ha multinacionals que prefereixen tancar aquí i no a França? Perquè aquí els és més fàcil per llei. En un mes ho poden tenir llest.  

¿Què passarà si el Govern no es dota d’aquestes competències? Probablement la sortida d’aquesta crisi serà més dèbil. Perdrem una oportunitat com ja la vam perdre en els 80, amb l’entrada a la UE. No hi haurà ocupació de qualitat i viurem en un país més pobre.

¿Preveu un augment de la conflictivitat laboral en els pròxims anys? Si no som capaços d’articular aquest pacte per la transició, evidentment augmentarà la conflictivitat. La gent es defensa. Per donar-li continuïtat i estabilitat a la recuperació, la pau social també és un valor. Però per a això es necessiten xarxes de protecció. Si volem parar la ultradreta, si volem que la gent que pot perdre la feina en aquest procés de transformació no busqui refugi en les seves explicacions senzilles, hem d’aixecar i mantenir un escut social.  

¿Catalunya és més governable després de les últimes eleccions? És aviat per saber-ho. Espero que [ERC i JxCat] hagin ordenat els evidents dèficits que tenien en l’últim Govern. 

¿Quina ha de ser la prioritat del pròxim Govern? L’economia i la salut. Un país amb una de cada quatre persones en risc de pobresa, amb més de 200.000 persones en llars sense ingressos, 400.000 treballadors pobres i més de mig milió d’aturats no es pot permetre tenir una altra prioritat. Les persones han de ser al centre. I si no aconsegueixen fer uns pressupostos per al 2021 estaran renunciant a ampliar el potencial que tenen per canviar-ho. Aquest ha de ser el primer pacte que tingui el Govern i el missatge que ha de transmetre a la societat. 

Durant la legislatura passada va denunciar que cada soci de Govern governava per als seus, ¿quin seria el cost que això tornés a passar? Hi ha una degradació institucional important per la falta de projecte propi. Si aquesta actitud continua, aquesta degradació s’agreujarà. I ens condemnaria a unes noves eleccions. És un cost molt bèstia, si tenim en compte que estem vivint la crisi més greu que ha conegut la nostra generació. Si no en són conscients, és que viuen aliens a la realitat. I si no compleixen, la societat civil haurà de teixir les seves aliances i portar als carrers les mobilitzacions per exigir-l’hi.

¿El preocupa que els pròxims pressupostos els dissenyi JxCat? És clar, l’ànima de JxCat ha redactat molts pressupostos i normalment no ens han agradat.

La ultradreta de Vox ha entrat amb 11 diputats en el Parlament, ¿tem que condicioni el debat públic? Ja l’està condicionant. La crispació actual que es viu a tot Espanya és un efecte directe de l’entrada de Vox en les institucions. El cordó sanitari en les institucions a Vox és lloable, però no suficient. Hem de construir un escut social que trenqui els missatges simplistes que col·loca per intentar cooptar una majoria social. 

Notícies relacionades

El sector de l’oli d’oliva valora abaixar preus al setembre

Carrefour aixeca el veto a les bosses de patates Lay’s i Ruffles

¿Aquesta crispació està entrant als centres de treball? No, però sí que és veritat que idees vinculades amb l’homofòbia, el racisme, el masclisme comencen a expressar-se per part d’alguns als centres de treball. Tot i que de moment no suposin una crispació. 

¿Tem que el sindicat afí a Vox, Solidaritat, s’expandeixi a Catalunya? No, és només el registre d’un partit. Encara no n’he conegut cap delegat, ni conec cap empresa on tinguin representació. El model de sindicalisme de classe no està en risc.