Foment insta a un «gran pacte institucional» per ampliar l’Aeroport de Barcelona

Aquest dijous la patronal catalana Foment del Treball va instar a un «gran pacte institucional» i la «màxima complicitat» de les organitzacions per facilitar l’ampliació de l’Aeroport de Barcelona i permetre que es converteixi en un ‘hub’ internacional que impulsi la reactivació de l’economia catalana. La sortida, a la qual s’hauria d’arribar abans de finals de juliol, demanda un acord entre Port de Barcelona i l’Aeroport de el Prat, ja que l’ampliació afectaria la terminal de contenidors de Hutchinson. També s’ha d’establir un acord amb la UE, ja que l’ampliació afectarà l’espai protegit de La Ricarda, i haurien de fixar-se compensacions mediambientals.

 

Segons l’opinió del president de Foment, Josep Sánchez Llibre, si no s’arriba a un acord «es produirà el col·lapse». Per Foment, estan en joc unes inversions d’uns 1.700 milions d’euros entre el 2022 i el 2026. Aquesta inversió crearia 83.000 llocs de treball directes i 356.000 indirectes en aquell període. L’ampliació permetria passar d’una capacitat de gestió de 55 milions de passatgers a uns 70 milions. L’aeroport de Barcelona ampliat permetria incrementar el PIB català en dos punts, fins a suposar el 8,9% del PIB.

Per Sánchez Llibre, «és imprescindible» la complicitat entre el Govern, els ajuntaments del Barcelonès i el Baix Llobregat, en forma d’un «gran pacte institucional» que també permeti preservar l’activitat del sector agroalimentari a la zona. Sánchez Llibre va reconèixer que la situació política actual pot ser un problema per prendre una decisió ràpida, però que seria una «irresponsabilitat» no decidir la creació d’un govern autonòmic i donar via lliure a l’ampliació. El Govern encara no ha dibuixat aquesta ampliació com una prioritat a conseqüència de la caiguda de l’ús de la infraestructura per la pandèmia.

Foment també ha instat que AENA comenci a pensar en el desenvolupament d’un nou aeroport fora de la zona de Barcelona, a més del de Girona o Reus, tots ells interconnectats mitjançant una eficient xarxa ferroviària. Aquest pla seria complementari al desenvolupament de l’Aeroport de Barcelona com a punt de connexió de vols internacionals. 

El Govern fins ara ha vist amb desconfiança que AENA supediti el desenvolupament de la connectivitat aèria catalana a ampliar l’aeroport de Barcelona. El conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Damià Calvet, va acusar recentment el president d’AENA, Maurici Lucena, de «reduir el futur», en definitiva, d’aigualir les expectatives per a un període de recuperació. Lucena ja ha admès públicament que si no hi ha ampliació, el futur econòmic de Catalunya es veurà seriosament afectat, ja que retallarà les possibilitats d’atraure talent internacional. El mateix conseller d’Empresa, Tremosa, coincideix que l’aeroport de Barcelona té una importància crucial no només des d’un punt de vista turístic, sinó també per atraure estudiants, teletreballadors, empreses emergents, comerç internacional i inversions directes d’empreses estrangeres. Sobre si l’Aeroport de Barcelona perdria competitivitat contra el de Madrid sense l’ampliació, Lucena adverteix que sí, que efectivament serà un element crucial. Per a Calvet, hi ha inversions pendents «que són determinants i que no es volen abordar des de fa anys». Però AENA ha invertit l’ordre de 48 milions d’euros a readaptar un dic de la terminal T1 i habilitar-lo per tenir més filtres de control de passatgers i instal·lacions que puguin donar servei a avions que operen rutes de llarg abast i de més capacitat. Però fins i tot la màxima responsable de l’Aeroport de Barcelona, Sonia Corrochano, ha reconegut que els nivells de trànsit aeri «no es recuperaran abans del 2022 o el 2023». Actualment amb prou feines hi ha operatives mitja dotzena de rutes intercontinentals, Singapur, Miami, Doha, Abu Dhabi, Buenos Aires, Gàmbia i el Senegal... pocs vols i menys opcions.  

Notícies relacionades

Chery promet invertir 400 milions i crear 1.250 llocs de treball a Barcelona

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

Els vols internacionals van guanyar terreny el 2019 fins a aportar el 70% dels 52 milions de passatgers que van utilitzar les terminals del Prat. De tot això, actualment en queda poc. Vueling, Ryanair i Easyjet centren l’activitat amb connexions curtes. Abans de la pandèmia hi havia gairebé una cinquantena de vols intercontinentals i la remodelació iniciada i la tercera pista haurien d’adaptar-se a les necessitats d’avions més grans. En temps de peticions de sostenibilitat ambiental, l’activitat aeroportuària mira cap a un altre costat a canvi de reactivació econòmica i connexió intercontinental. 

Actualment la T1 ja s’ha adaptat a grans avions com l’A380, amb noves portes d’embarcament i de l’habilitació de passadissos amples i de ‘fingers’ que faciliten l’embarcament i desembarcament de passatgers. Per poder donar servei al flux de passatgers dels mega aparells com l’A380 que utilitza Emirates, l’obra ha suposat la construcció de dues plantes noves a la terminal, per dividir els vols que es desplacen dins de l’espai Schengen d’aquells que viatgen fora dels límits de la Unió Europea. Tot i les fortes reticències amb què topa un pla d’ampliació de les pistes de l’aeroport per poder guanyar trànsit, Aena no renuncia a trobar una solució que permeti continuar creixent. L’operador aeroportuari calcula que els nivells de trànsit de l’època prepandèmia es recuperaran l’any 2026. Mentrestant, la T1 concentra les inversions de millora per optimitzar el servei, mentre que la T2 es manté completament tancada i no hi ha data prevista per a la seva obertura.