El Govern aprova la ‘Llei Rider’: «La tecnologia no pot qüestionar el marc de protecció social»

Cinc anys després que els repartidors de Deliveroo organitzessin la primera vaga a Espanya per demanar unes condicions laborals més bones, el Govern ha aprovat la ’Llei Rider’. El Consell de Ministres ha donat llum verda a la nova normativa que regula la feina a les plataformes digitals de repartiment i l’ús d’algoritmes a qualsevol empresa que operi a Espanya. Aquesta és la primera norma aprovada a la Unió Europea que legisla específicament la feina a les plataformes.

«La tecnologia no pot qüestionar un marc de protecció social», ha declarat la vicepresidenta tercera, Yolanda Díaz, a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La llei arriba després de sis mesos de negociació amb els agents socials, compta amb el seu consens i entrarà en vigor amb un període d’adaptació de tres mesos, és a dir, a l’agost.

La nova legislació té dues potes. La primera consisteix a abocar la sentència del Tribunal Suprem i el signe de més de 40 resolucions judicials de tribunals menors a l’Estatut dels Treballadors. Qualifica, per defecte, els repartidors de plataformes digitals com assalariats; el que implica trencar amb el model laboral que han utilitzat fins ara empreses com Glovo, Deliveroo, UberEasts o Stuart, que feien servir autònoms per repartir. Falsos autònoms, segons multitud de sentències i resolucions de la Inspecció de Treball.

El reforç de la laboralitat no és una cosa nova. És el més visible, ja que afecta directament l’ocupació de més de 15.000 persones, molt visibles als carrers de les principals urbs del país. La norma reforça la consistència jurídica del seu enquadrament com a assalariats, però l’equip de Díaz no descobreix res. Es limita a fer més específic i ancorat a la llei el que ja estaven dictant els tribunals. Tampoc habilita mecanismes extraordinaris en cas que les empreses continuïn vulnerant la llei i els repartidors hauran de recórrer als jutges per a això, amb esperes que poden allargar-se anys. I la resta dels treballadors de les plataformes que assignen la feina via algoritmes no queden coberts, com les netejadores o els ‘manetes’ a domicili; entre d’altres.

La intenció manifestada per Díaz és que aquesta nova llei sigui un primer pas per continuar regulant la irrupció de les plataformes i la intel·ligència artificial en l’economia. I ha anunciat la creació d’un comitè d’experts per estudiar «el bon ús» dels algoritmes i la intel·ligència artificial en les relacions laborals.

Algoritmes al descobert

Notícies relacionades

El PIB de l’economia espanyola creix el doble que el de la zona euro

Bon Preu creix un 7% i supera els 2.400 milions de facturació

La principal novetat que introdueix la llei és la modificació a l’article 64 de l’Estatut dels Treballadors. Aquesta habilita als sindicats a exigir a qualsevol empresa –«l’afectació és global a totes les societats mercantils», ha especificat la vicepresidenta-, que la direcció detalli els algoritmes que utilitza en la gestió del dia a dia de les plantilles. Des dels processos de selecció, fins a l’assignació de tasques, el mesurament de la productivitat o fins i tot l’acomiadament.

«Els treballadors tenim dret a saber què motiva les decisions empresarials», ha declarat la titular de Treball. Aquesta és la principal innovació de la llei, sense precedents a la Unió Europea, i que pretén blindar que la intel·ligència artificial no incorpora biaixos de gènere, raça o discriminatoris de qualsevol tipus. Aquest apartat no ha sentat bé entre moltes empreses, ja que consideren que la revelació de l’algoritme atempta contra el secret comercial i pot llastar la seva competitivitat, ja que els obligarà a destapar l’ADN dels seus programes.