El Suprem dona la raó a Castella i Lleó en relació amb la liquidació de l’IVA

El Tribunal Suprem ha donat la raó a Castella i Lleó en el seu contenciós amb l’Estat en relació amb les repercussions en la liquidació de l’IVA de l’exercici del 2017 després de l’entrada en vigor del Reial Decret 596/2016, del 2 de desembre, i condemna l’Administració de l’Estat a compensar la comunitat autònoma amb la quantitat que correspongui i que es fixarà en l’execució de la sentència. El que no accepta la sala tercera és que siguin 182 milions d’euros com reclamava la Junta.

La sentència explica que la quantia vindrà donada per la diferència entre el resultat de la liquidació practicada al seu dia per l’Administració de l’Estat i la que hauria resultat de computar a l’esmentada liquidació la recaptació de l’IVA de dotze mensualitats, és a dir, incloent també la corresponent al mes de novembre del 2017.

El Suprem afirma que el desequilibri derivat de l’aplicació de la metodologia instaurada pel Reial Decret 596/2016, del 2 de desembre, «va determinar la vulneració del dret a l’autonomia financera de la comunitat autònoma, ja que, com encertadament afirma aquesta a la seva demanda, és notòria la disfunció que es deriva del fet que les entregues a compte se li abonessin en dotze mensualitats i, en canvi, a la liquidació definitiva s’atengués únicament la recaptació d’IVA corresponent a onze mensualitats, derivant-ne un resultat anòmal».

Enriquiment de l’Estat

Notícies relacionades

Uns 8.000 farmacèutics de Barcelona poden reclamar fins a 4.000 euros després d’una sentència del TSJC

El Govern i el Banc d’Espanya eleven la previsió de creixement

Afegeix que «en la mecànica del sistema regulat a la Llei 22/2009, del 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d’Autonomia, i en concret, referent a la recaptació per IVA (article 13), és innegable que la liquidació final pugui variar en relació amb les entregues a compte; però una discordança així únicament ha de reflectir la diferència que pugui existir entre les estimacions que serveixen de base per al càlcul de les entregues a compte i les quantitats que després resulten efectivament recaptades».

«El que constitueix una anomalia és que la diferència aflorada a la liquidació definitiva vingui donada, en tot o en part, no perquè la recaptació efectiva s’allunyi de les estimacions inicials sinó perquè les entregues a compte es van calcular i es van abonar per a dotze mensualitats i, en canvi, al practicar la liquidació definitiva es va atendre la recaptació de només onze mensualitats», afegeix. I això va provocar «un desequilibri que és necessari corregir, a l’haver-se produït un trencament financer per la Comunitat Autònoma demandant i, correlativament, un enriquiment indegut per part de l’Administració de l’Estat», assenyalen els magistrats.