Sentència

L’Estat haurà de pagar 6.000 euros per negar-li la pensió a un treballador que va perdre la visió d’un ull

  • Una jutge dona la raó al demandant, empleat com a grafista en una editorial, que va perdre la visió d’un ull fruit d’una malaltia crònica

210499 591

210499 591 / AMY E. CONN (AP)

1
Es llegeix en minuts
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

L’Institut de la Seguretat Social (INSS) haurà de concedir una pensió per incapacitat permanent a un maquinista d’arts gràfiques després de quedar cec d’un ull fruit d’unes migranyes cròniques. El titular del jutjat social número 1 de Madrid ha condemnat l’ens públic a abonar una prestació de 1.384 euros mensuals de per vida al damnificat, així com un import de 6.000 euros en concepte de retards pels nou mesos durant els quals l’esmentat treballador va ser privat de la seva pensió. 

Els fets que recull aquesta sentència, guanyada des del bufet d’advocats Campmany Abogados pel lletrat Alberto Pérez Monte, es remunten al 2 de juny del 2020, quan l’INSS li va denegar al demandant el dret a percebre una incapacitat. En la revisió mèdica que realitza el mateix organisme es reconeix que el treballador havia perdut la visió de l’ull esquerre, però no considerava que això li impedís l’exercici de les seves funcions com a maquinista d’arts gràfiques.

La Seguretat Social va negar per aquesta decisió durant nou mesos el reconeixement de la prestació al treballador, malgrat els informes del servei de prevenció de riscos de l’empresa on treballava, els quals donaven fe de la seva incapacitat per exercir les funcions de grafista a l’haver perdut la visió d’un glòbul ocular.

Notícies relacionades

Des del bufet Campany Abogados comenten que en els últims mesos han portat diverses sentències favorables en relació amb casos en els quals l’INSS havia negat prestacions per incapacitat a professionals que havien perdut tota o gran part de la seva visió ocular, com els casos d’un venedor o un comptable amb 100% de ceguesa reconeguda, així com un treballador autònom amb diplopia (que comunament es coneix com visió doble).

Una vegada la jutge del cas del maquinista d’arts gràfiques va revisar l’informe forense presentat en el judici, va decidir donar la raó al demandant i obligar la Seguretat Social a reconèixer la incapacitat permanent al treballador. Així com a abonar-li els retards pendents, que s’eleven a uns 6.000 euros, una vegada descomptada la prestació d’atur que el demandant va estar cobrant mentre esperava sentència.