Els ‘eterns’ interins: «Fa 10 anys que recullo les meves coses a final de curs perquè no sé si repetiré»

Aquestes dues dècades la Josefina les ha viscut ocupant una plaça estructural, exercint unes funcions que si no les hagués realitzat ella les hauria d’haver realitzat una altra persona. «Els meus fills han crescut sabent que la seva mare es podia quedar al carrer en qualsevol moment, amb una mà al davant i una altra al darrere», explica la Josefina; doncs els interins no tenen dret a indemnització per acomiadament.  

«No sé dir quantes pàgines per estudiar tinc, són 85 temes i vuit quilos de papers», explica. «M’he demanat una setmana de festa per preparar l’examen perquè tinc aquest luxe que altres companyes no tenen», afegeix la Josefina, que encadena jornades d’estudi de 12 hores al dia per mirar de demostrar que és una treballadora vàlida per a un lloc que fa dues dècades que ocupa. Segons una enquesta interna realitzades per la Plataforma d’Interines de Catalunya (PIC) entre 143 treballadores socials interines, el 90% té més de 10 anys d’antiguitat.   

Una d’aquestes persones que no té el luxe de poder reservar-se dies per estudiar la seva oposició és l’Olga, treballadora d’educació infantil de la Generalitat. Ella fa 12 anys que és interina en un departament on, de 900 companyes, no hi ha cap funcionari de carrera amb plaça. L’Olga no pot agafar-se vacances ni dies lliures ja que està vinculada a l’horari lectiu dels petits de tres anys amb qui treballa a les aules de parvulari a l’escola pública. 

Encara no coneix la data del seu examen, ja convocat, però fa càlculs i li queden dues hores lliures al dia per estudiar. «Després de la feina, de fer els deures amb les meves filles, d’arreglar les coses de la casa i de sopar, em queden un parell d’horetes. La vida no s’atura per un examen», explica aquesta interina de 44 anys. La figura de l’interí, amb els seus matisos, és un col·lectiu eminentment feminitzat. Segons dades de l’INE, dos de cada tres treballadors temporals del sector públic són dones. I en aquest país, les càrregues familiars solen recaure en l’esquena d’elles.

Sense oportunitats al sector privat

Un dels problemes als quals s’enfronten la Josefina, l’Olga o la Ruth és que els seus llocs no existeixen al sector privat i perdre la plaça significa tenir molt complicat reenganxar-se al mercat laboral. «A mi amb 56 anys no em voldran ni per fregar terres... no vull ni pensar què faria», denuncia la Josefina. «Durant deu anys recollia les meves coses al final de cada curs perquè no sabia si repetiria. No és només l’angoixa d’ara per l’examen, és la que hem acumulat tots aquests anys», explica l’Olga. 

La competència per aquestes places que treu ara la Generalitat, després de dècades d’espera, és àrdua. En el cas de l’Olga, per a 756 places ofertes hi ha 5.000 candidates inscrites. I la Josefina aquest dissabte s’enfrontarà a la Fira de Barcelona al costat d’unes 800 persones per 173 places, segons expliquen. «La Generalitat ha de parar totes les convocatòries», afirma la portaveu de les treballadores socials, Ruth Gras. 

En tota l’administració 

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

Els alts índexs d’interinitat són presents a tota l’administració, des de les aules fins als despatxos, passant per les ucis o els centres d’atenció primària. «Ara a l’Hospital de Bellvitge es fan menys contractes per dies i més de sis mesos o d’un any perquè necessiten gent i veien que amb aquestes condicions no l’aconseguien», explica la delegada de la CGT Maribel Ramírez. I tenen efectes sobre la qualitat del servei que rep el ciutadà. «En una guàrdia de nit en una uci, si tens molta gent rotant o que acaben d’arribar, una mala nit pot convertir-se en una nit horrorosa», afegeix.

«Quan va sortir la sentència del TJUE vaig pensar que se’ns faria justícia», afirma la Josefina. Els jutges europeus van veure acreditat l’abús de la temporalitat entre els interins espanyols, però això no ha frenat les convocatòries públiques. «No pot ser que l’administració pugui ser tan freda, tan injusta i tan desagraïda amb la feina que hem fet tots aquests anys», afirma l’Olga.