El Govern central rebaixa set dècimes el creixement per a aquest any, fins al 6,5%

El Govern centarl ha rebaixat set dècimes, fins al 6,5%, el creixement previst per a aquest any, des del 7,2% que havia estimat inicialment. Aquesta mesura, que eleva el creixement per al 2022 al 7%, suposa retardar un trimestre la recuperació, segons ha explicat la vicepresidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, al presentar una actualització del quadro macroeconòmic per al període 2021-2024. La tercera onada del coronavirus ha tingut molt més impacte en l’economia que la primera i segona, ha explicat.

De tota manera ha afirmat que després d’aixecar-se les restriccions a l’avançar el mes de març s’han anat incorporant empleats que han sortit dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ertos). També ha afectat la tempesta ‘Filomena’ i l’impacte de la pandèmia en els principals socis comunitaris, que han hagut d’aplicar mesures molt restrictives. La recuperació que va començar en el tercer trimestre s’ha alentit, amb un primer trimestre per sota del previst, segons Calviño.

La vicepresidenta ha assegurat que l’evolució econòmica depèn d’alguns factors. El primer és l’evolució de la vacunació, amb l’objectiu del 70% de la població estigui immunitzada al final de l’estiu. És una estimació que Calviño ha qualificat de «conservadora». Un altre element fonamental és mantenir la coordinació de polítiques fiscals i monetàries a nivell internacional i el consens a l’hora de mantenir les polítiques expansives. A nivell mundial les expectatives són de més creixement.

Una altra variable és l’impacte que la durada de la crisi pugui tenir en les empreses, per a la qual cosa s’han pres mesures de suport al teixit productiu i a l’ocupació, ha dit. Això evita que problemes de solvència es traslladin al sector financer.

Notícies relacionades

¿Cal declarar els bizums a Hisenda en la renda 2021-2022?

La Seguretat Social avisa: jubilar-se als 63 pot comportar penalitzacions

I el quart element és la posada en marxa del pla de recuperació que el president del Govern presentarà davant el Congrés dimecres. A diferència de la crisi anterior, en aquesta ocasió un dels motors ha de ser la inversió pública gràcies als 140.000 milions procedents de fons europeus.

Aquesta mateixa setmana, el Fons Monetari Internacional (FMI), que partia d’un creixement menor, va elevar la seva estimació per a aquest any en cinc dècimes, fins al 6,4%. L’Autoritat fiscal (Airef), per la seva banda, va anunciar ahir que rebaixava la seva del 8,2% al 6,6%.