previsions

L’FMI preveu que Espanya es mantingui com el país amb més dèficit de l’eurozona

  • L’organisme espera que el desajust pressupostari es redueixi aquest any per quedar en el 9% del PIB

  • El deute públic augmentarà lleugerament per rondar el 118%, seguint en el nivell més alt en més d’un segle

zentauroepp55286973 pol201006145815

zentauroepp55286973 pol201006145815 / DAVID CASTRO

3
Es llegeix en minuts
Ricardo Mir de Francia
Ricardo Mir de Francia

Periodista

ver +

Espanya es mantindrà com el país amb un dèficit públic més gran de la zona euro, un dubtós honor que ostentarà malgrat reduir en més de dos punts el desajust en els seus comptes públics el 2021. Aquest és el quadro que es desprèn de l’últim informe presentat aquest dimecres pel Fons Monetari Internacional durant la seva Assemblea de Primavera. Els analistes de l’organisme internacional preveuen que el desfasament pressupostari espanyol caigui de l’històric 11,5% del PIB amb què es va tancar l’any zero de la pandèmia fins al 9%, més d’un punt per sobre del que estava previst pel Banc d’Espanya. El voluminós dèficit espanyol previst per a aquest any és una mica millor que la mitjana de les economies avançades (10,4%), però està lluny de la mitjana dels seus veïns de l’eurozona (6,7%). 

Fa temps que els economistes remarquen que el problema del dèficit espanyol no es deriva tant de les ajudes fiscals conjunturals adoptades per mitigar l’impacte econòmic de la pandèmia, sinó de motius estructurals, cosa que complicarà la reducció del desfasament pressupostari durant la recuperació. L’FMI situa aquestes ajudes just per darrere de les de França i Itàlia, el país que més s’acostarà aquest any al dèficit espanyol a l’eurozona (8,8%). Països més rics, com els Estats Units (15%), Regne Unit (1,8%) o el Japó (9,4%), el superaran amb escreix, tot i que també allà les ajudes fiscals dels seus governs han sigut bastant més elevades. 

Amb un creixement previst del 6,4% el 2021, el més elevat de l’eurozona, el Fons espera en qualsevol cas que el desfasament en els comptes millori sensiblement l’any que ve. Per al 2022 situa el dèficit públic en el 5,8% del producte interior brut (PIB), una caiguda abrupta que es frenarà com a mínim fins el 2026, quan prediu un dèficit del 4,3%, encara lluny del 2,9% previ a l’inici de la pandèmia. L’extrema incertesa que l’envolta no convida a donar gaire fiabilitat a unes previsions tan a llarg termini, però del que no hi ha dubte és que la Covid-19, que va tenir Espanya com el país més damnificat entre les economies avançades el 2020, deixarà una factura majúscula.

El deute continuarà augmentant

El deute públic, que va passar del 95% del PIB abans de l’inici de l’emergència sanitària al 117% el 2020, continuarà augmentant. El Fons el situa aquest any en el 118,4%, el mateix percentatge que augura el 2026. Un endeutament molt semblant al francès, només superat a l’eurozona per Grècia, Itàlia i Portugal. El cas espanyol no és del tot excepcional. L’FMI remarca que, si bé els massius ajuts fiscals dels governs han servit «per prevenir una contracció econòmica més greu i més pèrdues de llocs de treball», els dèficits i el deute públic han arribat «a uns nivells sense precedents» a tot el món. Tant als països rics com als més pobres. 

Els seus economistes no tenen de moment pressa a treure la dalla. Els 16 bilions de dòlars invertits pels governs del planeta a mitigar l’impacte de la pandèmia «van ser apropiats, perquè la Covid-19 és una emergència sanitària», afirma el seu informe fiscal, presentat aquest dimecres de forma virtual. Però quan passi la tempesta caldrà estrènyer-se el cinturó per «reconstruir els coixins fiscals i fer front als llegats» d’aquesta crisi, una assignatura que considera essencial per recuperar la capacitat de resposta la pròxima vegada que l’economia mundial torni a estar a la corda fluixa.

Augment de la desigualtat

Notícies relacionades

De moment, els baixos tipus d’interès, que ajuden a finançar el deute i rellançar l’activitat econòmica, deixen espai per a l’optimisme. Però el Fons també adverteix que aquesta crisi no només ha despullat la desigualtat socioeconòmica, sinó que l’ha accentuat considerablement. «Aquest cercle viciós de desigualtat podria donar pas a una ruptura social i política de dimensions sísmiques» si no es prenen mesures per corregir la tendència. 

En aquest sentit fa una crida a aprofitar la recuperació per invertir en sanitat, educació i reforçar les proteccions socials, així com donar forma a la transformació verda que requereixen els imperatius del canvi climàtic. «En molts casos caldrà augmentar la capacitat tributària i millorar l’eficiència en la despesa pública», afirma el director del seu Departament Fiscal, Victor Gaspar. Com a solució temporal, proposa, entre altres coses, augmentar els impostos sobre la riquesa i les rendes més altes.