Espanya, en blanc en el mapa europeu de les bateries

El mapa europeu de les plantes de bateries continua en blanc al sud del Pirineu. Mentre que a Espanya, els comptats projectes per obrir factories de cel·les de ió-liti, com els de Catalunya (amb suport explícit del Govern amb fons europeus), Galícia, el País Valencià i Extremadura, segueixen a l’espera de soci industrial que recolzi les iniciatives, a la resta d’Europa ja hi ha una desena de macrofàbriques operatives i deu més en tramitació avançada amb l’objectiu de reduir la dependència de la Xina en aquesta tecnologia. El sector d’automoció alerta que aquesta situació posa en perill una indústria crucial per a l’economia i relega Espanya, que és el segon país constructor de vehicles d’Europa, al vagó de cua en inversions i planificació de nous llançaments.

Espanya va perdre el tren de les bateries fa tres anys, quan els grans constructors europeus d’automòbils van traçar les seves estratègies d’electrificació, i el Govern de llavors, per desconeixement o falta de previsió, es va despenjar del projecte europeu per crear un gran fabricant europeu de cèl·lules de ió-liti, més conegut com l’Airbus de les bateries. La Comissió Europea (CE) va autoritzar llavors els països a invertir més de 3.200 milions d’euros en ajuts amb l’objectiu de mobilitzar inversions privades superiors als 5.000 milions. El país va quedar fora de joc mentre que Alemanya, França, Polònia, Hongria i els nòrdics es van poblar d’una desena de factories ja operatives que estan subministrant els principals OEM del món.

Sobre el paper, amb major o menor grau de maduresa, hi ha una altra desena de plantes en tramitació. Una de les més ressenyables, per capacitat i coneixement de la marca, és la de Tesla a Berlín, que arribarà els 100 gWh anuals quan estigui en ple rendiment, però n’hi ha moltes més. Sorprèn, sobretot, el volum d’inversió associat a la posada en marxa d’una instal·lació industrial d’aquestes característiques: uns 2.000 milions d’euros de mitjana. La cirereta en inversió se l’emporta la de Northvolt, a Suècia, amb 4.360 milions d’euros, seguida per la de Tesla, amb 4.000 milions. Altres macroplantes són les de LG Chem a Polònia, SK Innovation a Hongria, Samsung SDI a Hongria, CATL a Alemanya, i els dos centres impulsats pel Grup Stellantis i Saft (Total) a Douvrin (França) i Kaiserslautern (Alemanya).

Notícies relacionades

El ‘BOE’ confirma una nova deducció de fins a 340 euros en el teu IRPF: així pots beneficiar-te d’aquesta ajuda

Els aranzels de Trump llasten la indústria més del previst i l’economia catalana retalla el seu creixement

La decisió del centre, est i nord d’Europa amb les plantes de bateries contrasta amb la fluixa aposta espanyola, almenys fins al moment en què es va confirmar el repartiment de fons Next Generation per la pandèmia. Sobre la taula, hi ha quatre projectes al país per acollir plantes de bateries: el que encapçala Vigo (Zona Franca i Concello, amb suport de diverses empreses de l’automoció), l’anunciat recentment per la ministra Reyes Maroto per a Catalunya (al qual han consignat per endavant fons europeus, generant malestar a la resta de comunitats amb sector d’automoció), el valencià (es recolza en la presència de Ford a Almussafes) i l’extremeny; tots a la recerca de soci industrial. El gran avantatge espanyol és el fàcil accés a la gasolina del segle XXI, el liti, gràcies a les reserves –les més grans d’Europa– que hi ha a la frontera hispanolusa, sobretot a Galícia i Extremadura.

Volkswagen fica Portugal en la cursa per la seva factoria ibèrica

El Grup Volkswagen vol disposar de sis plantes productores de bateries a Europa el 2030. L’objectiu, segons va anunciar ahir el consorci en el primer Power Day, és assolir una capacitat de producció de 240 gWh anuals o, el que és el mateix, 40 gWh per planta. En l’esdeveniment, celebrat telemàticament, el grup alemany ha confirmat que les primeres plantes seran a Suècia, gràcies a la seva associació estratègica amb Northvolt, i a Salzgitter, Alemanya. A partir del 2026, hauria de començar a produir una altra planta al sud d’Europa, que podria ser la que Seat adaptarà al Prat de Llobregat per produir bateries elèctriques, tot i que el Grup Volkswagen només ha confirmat que serà a Espanya o a Portugal, sense concretar-ne més detalls. La quarta, prevista per al 2027, serà a Polònia o a la República Txeca. Les dues plantes restants no tenen encara una localització prevista. El pla de Volkswagen és que, per al 2030, el 80% dels seus vehicles funcionin amb aquesta bateria, deixant el 20% restant a solucions individuals d’alt rendiment per a casos concrets, com podrien ser futurs elèctrics d’alta gamma o superesportius.