La fallida d’empreses per la pandèmia arriba a l’Eurogrup

Les mesures d’emergència, des d’ajudes directes fins a moratòries, introduïdes pels governs europeus durant la crisi del coronavirus han permès redreçar milers d’empreses i evitar-ne la fallida. Aquest recolzament, no obstant, també ha augmentat el risc que un nombre creixent de societats ‘zombis’ –aquelles que sense matalàs públic no serien capaces de sobreviure– es mantinguin amb vida gràcies a la respiració assistida pública. ¿En quin moment han de començar a retirar el recolzament els governs? ¿S’ha d’eliminar a tots els sectors a la vegada? ¿Com discriminar empreses viables i inviables?

Són algunes de les preguntes que la Comissió Europea plantejarà als ministres d’economia i finances de l’Eurozona durant la reunió per videoconferència que celebraran aquest dilluns, tot i que la gran discussió sobre la revisió dels marcs d’insolvència per facilitar la reestructuració de deutes de les empreses viables no es produirà fins a l’abril. «Una retirada abrupta i descoordinada de les mesures podria provocar problemes corporatius a gran escala, incloses fallides, causant danys econòmics i socials duradors i més divergències econòmiques», avisa la Comissió Europea en l’anàlisi remesa a l’Eurogrup per al debat en el qual suggereix que, a mesura que els esquemes de recolzament comencin a expirar, els governs haurien «de substituir-los gradualment per plans específics».

Segons les estimacions de l’Executiu comunitari, sense mesures de recolzament –al marge dels Expedients de Regulació d’Ocupació– ni nou finançament, el 23% de les empreses europees haurien tingut problemes de liquiditat a finals del 2020. Un percentatge que amaga realitats molt diferents en funció del sector i el país. L’oci, el turisme i els serveis de contacte, inclòs el transport, la producció de cotxes o el tèxtil, han sigut els més colpejats. Altres com els serveis de comunicació i informació o la fabricació de productes farmacèutics i alimentaris han capejat millor la situació.

El sud, més colpejat

Tot i així, les empreses que ja tenien problemes de liquiditat abans de la irrupció de la Covid-19 han vist agreujada la seva situació, que tampoc és uniforme entre els estats membres. A Àustria, Dinamarca, Alemanya, Luxemburg, Lituània i Romania menys del 20% de les empreses tenen problemes de liquiditat. A Espanya, França, Itàlia i Bèlgica són més del 30%. Una realitat que no es reflecteix encara en els nivells de morositat gràcies a les moratòries introduïdes pels governs europeus.

No obstant, «quan les mesures de recolzament públic sense precedents expirin, és probable que les empreses incompleixin les seves obligacions de deute i porti a un augment de la morositat i les insolvències», alerta la Comissió que xifra en 587.000 milions d’euros els préstecs subjectes a moratòries fins al tercer trimestre del 2020, dels quals el 60% corresponen a préstecs a empreses. «Quan les mesures s’hagin eliminat, la capacitat de les empreses de pagar el seu deute variarà entre el seu nivell d’endeutament inicial, l’impacte de la crisi –diferent en funció del sector, mida o país– i les perspectives de futurs ingressos», explica la Comissió.

Empreses viables i inviables

La situació preocupa enormement entre els països de l’Eurozona que mantindran aquest dilluns un primer debat. «La primera prioritat és evitar una destrucció innecessària de la capacitat productiva durant la crisi. No volem que empreses sanes facin fallida per les mesures de confinament, però hem de deixar que facin fallida les que són inviables», afirma un alt càrrec de l’Eurogrup que opina que és millor per a l’economia gestionar les insolvències ràpidament en lloc d’allargar els processos perquè l’únic que aconsegueixen és retardar la recuperació.

L’Eurogrup és partidari de «calibrar molt bé la retirada d’ajudes», de manera que no sigui «molt ràpida però tampoc molt lenta» i substituir, com suggereix la Comissió, «les mesures actuals per altres de més selectives per a les empreses viables que encara necessitin ajudes». Un exercici complicat ja que també hauran de determinar quines empreses són viables i quines no. «Alguns estats membres ja estan posant en marxa estructures per distingir entre viables i no viables» però «encara estem en fase de mesures generals i això encara durarà bastant temps», expliquen a Brussel·les. «Restablir les regles no serà fàcil. Aquesta crisi tindrà la cua molt llarga i alguns dels seus efectes duraran molt», admeten les mateixes fonts.

Perspectives econòmiques

A més de la solvència del sector empresarial, l’agenda dels ministres també inclou un nou debat sobre el paper internacional de l’euro i un repàs de la situació econòmica a partir d’unes previsions d’hivern que han dibuixat un inici de l’any més problemàtic del previst a la tardor, a causa de l’augment dels contagis i l’enduriment de les restriccions.

Notícies relacionades

¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?

Rafael Villaseca assumeix la presidència de Veolia España

El que no abordaran és la reforma de les regles fiscals, que Espanya és partidària d’obrir al més aviat possible, o la reactivació del Pacte d’Estabilitat i Creixement i les regles del dèficit, suspeses per la pandèmia. «s’ha de plantejar quan hi hagi una situació de certesa que no tenim ara. Dependrà del moment en què considerem que les economies han entrat en una via de recuperació clara i sostenible», opinen fonts del Ministeri d’economia espanyol.

De moment, segons va admetre dijous el comissari Paolo Gentiloni, no és el cas. «Aquests pronòstics d’hivern no ens diuen que el 31 de desembre del 2021 la situació econòmica i les dificultats hauran acabat». La Comissió Europea presentarà una proposta tenint en compte aquests números així com els que donin les previsions de la primavera.