Fer el pas d’executiu a conseller en època de Covid

De tot el teixit empresarial, les pimes són les que més han patit els efectes de la crisi econòmica derivada de la pandèmia. La seva resiliència és molt menor que la de les grans empreses, que disposen de més múscul financer, més força de negociació envers els seus proveïdors i, en definitiva, més recursos per afrontar les situacions adverses. Un altre aspecte que distingeix les grans companyies de la majoria de pimes és la seva estructura de govern, el màxim òrgan de la qual, en el cas de les primeres, sol ser el consell d’administració. En un context de pandèmia, també el màxim estament de la governança corporativa ha hagut d’enfrontar-se a nous reptes. «Inicialment va ser necessari prendre decisions crítiques en molt poc temps per adaptar les companyies a les restriccions i, alhora, garantir la salut d’empleats i clients. L’altra gran missió dels consells durant aquest temps ha sigut assegurar la continuïtat dels negocis», expressa Xavier Gangonells, codirector de l’Escola de Consellers i director general de l’Associació Espanyola de Directius (AED).

Assegurar la viabilitat de les empreses i «portar posades les llums llargues» –tal com ho defineix Pedro León y Francia, soci responsable de Board Leadership Center de KPMG i també codirector de l’Escola de Consellers– ha sigut precisament una de les prioritats dels consells d’administració. «Més enllà de l’horitzó mensual o trimestral, el conseller ha de tenir una visió diferent de la que tenen els directius responsables de la gestió del dia a dia i ha de centrar-se en la sostenibilitat a llarg termini de la companyia i en la supervisió de la funció executiva», valora Francia. «En general –prossegueix el responsable de KPMG– crec que la tasca dels consells d’administració, prioritzant la salut i el benestar dels seus treballadors i procurant una comunicació més recurrent i pròxima amb tots els grups d’interès, ha sigut exemplar».

Nous consellers en pandèmia

Malgrat l’excepcional de la situació de l’últim any, l’Escola de Consellers ha continuat formant executius perquè s’asseguin al màxim òrgan de govern de les grans empreses. El programa es compon de set jornades i mitja realitzades alternadament als campus de l’IESE a Madrid i Barcelona. «Durant les sessions s’aborda el funcionament i estructuració eficaç del consell d’administració –marc legal, tipologies, millores pràctiques, rol del secretari...– alhora que s’ofereix als alumnes una visió clara de les exigències del rol de conseller i se’ls presenta la realitat del funcionament dels consells», explica un portaveu de l’Escola de Consellers.

Notícies relacionades

Tous fitxa la seva nova consellera delegada a Parfois, que deixa les regnes en mans d’un exMango

El Sabadell afirma que el 80% dels seus accionistes minoritaris no han acceptat l’opa de moment

«Un altre aspecte important del programa és que pretén formar consellers que puguin exercir la seva tasca en diverses tipologies d’empreses. Evidentment, en consells de companyies cotitzades, però també en empreses de propietat familiar, pimes i fins i tot ‘start-ups’», assenyala Juan Roure, director acadèmic del programa i professor de l’IESE. «Això sí –aclareix Roure– tots els estudiants han de tenir una experiència rellevant en l’àmbit empresarial i haver ocupat posicions d’alta direcció durant un mínim de 10 anys». El preu del curs –organitzat per l’AED, KPMG i l’IESE com a soci acadèmic i que el novembre del 2020 va iniciar la seva sisena edició– és de 7.960 euros.

Igualtat de gènere... a les aules

Des de principis del 2020 la Comissió Nacional del Mercat de Valors insta les empreses cotitzades –a través d’una recomanació– a tenir una presència de dones en els consells d’administració d’almenys el 40%. En el cas de l’alumnat de l’Escola de Consellers, aquest percentatge fins i tot se supera, i va arribar al 52% en la seva última edició. Una realitat que contrasta amb la dels consells d’administració de les cotitzades espanyoles, on la proporció de conselleres tan sols és del 23,1%.