Yolanda Díaz, sobre el diàleg social: «Si una de les parts no hi està d’acord, es legislarà»

La ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz, ha afirmat aquest dijous que el Govern garantirà que existeixi diàleg social, però «sense dret de veto», perquè «el veto no és diàleg», i ha deixat clar que legislarà si no s’arriba a un entre totes les parts a les diferents taules de negociació. «És un procés. El diàleg social pot acabar de múltiples maneres», ha remarcat la ministra en una trobada organitzada pel diari ‘Público’, després de remarcar que la negociació «es garantirà», però que «si una de les parts no hi està d’acord, es legislarà».

La titular del ministeri ha deixat clar que Espanya «està sent exemplar» en el diàleg social i que les tasques per derogar els aspectes més urgents de la reforma laboral estaven ja «bastant avançades» el mes de març passat, quan es va frenar la negociació per la pandèmia. Díaz ha assenyalat també que dimecres el seu departament va mantenir una trobada amb els portaveus d’ocupació dels diferents grups polítics al Congrés per explicar tot el que es farà en matèria laboral i el que s’ha remès a Europa.

Per a la ministra, és necessari reprendre en tant que finalitzi la negociació de la llei de plataformes digitals, coneguda com a llei de ‘riders’ –i que podria tancar-se en la trobada que se celebrarà dimecres vinent–, la taula de derogació dels aspectes més urgents de la reforma laboral del 2012.

«M’agradaria que fos ràpid, però sé que quan s’asseuen a treballar [els interlocutors socials en el diàleg social], les coses són més difícils», ha reconegut Díaz, que ha anunciat que tindrà lloc una trobada amb la patronal i sindicats per parlar «del ritme i el plantejament» amb què s’abordaran els temes, i ha afirmat que el Ministeri «respectarà el que acordin».

Jornada de quatre dies

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Sobre la implantació de la jornada laboral de quatre dies, Díaz ha preguntat de què serveix una jornada laboral de quatre dies si en aquells dies es treballa dotze hores. «És una proposta rígida i crec que el gran debat és l’ús del temps, de la vida, de la feina, de les ciutats, de descans i de poder desenvolupar-nos com a éssers humans», ha afegit.

De fet, pensa que el temps de la vida, del descans i de centrar-se en un mateix ha de ser al centre. «Al segle XX definíem la nostra vida i residència pel temps de treball, ara ha de ser al revés. Unes condicions rígides no valen», segons la ministra.