La recuperació de l’ocupació durant el 2021, pendent de la vacuna

«Si alguna cosa ens ensenya l’evolució de la crisi és que la possibilitat de fer previsions a mitjà o fins i tot a curt termini és bastant difícil», ha conclòs el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey, en la roda de premsa de balanç de les dades de l’atur del 2020. «En això estem gairebé igual que fa uns mesos», coincideix el vicedegà d’investigació d’Economia de la UB, Raúl Ramos. Les previsions són que aquest incipient exercici s’anirà creant ocupació, tot i que no n’hi haurà prou per evitar que la taxa d’atur segueixi a l’alça. 

El Banc d’Espanya estima que la taxa d’atur escalarà de l’actual 16,3% fins a una forquilla d’entre el 17,1% i el 20,5% durant el 2021. El supervisor no estima recuperar les taxes d’atur prèvies a la Covid fins al 2023; un escenari lleugerament més optimista que el previst per la Comissió Europea (que apunta al 2024) i encara més optimista que el dibuixat pel Fons Monetari Internacional (FMI). L’organisme dirigit per Kristalina Gueorguieva no veu probable recuperar els nivells d’atur previs a la pandèmia fins al 2026. 

«Tenim un escenari molt més cert del que teníem en els últims mesos», ha assenyalat també aquest mateix dimarts el secretari d’Estat de Seguretat Social, Israel Arroyo. La vacuna és la gran esperança de l’economia tant per normalitzar l’activitat econòmica, com per impulsar psicològicament el consum. No obstant, l’economia espanyola no hauria de fiar els seus brots verds únicament a l’eficiència de les investigacions de Pfizer o Moderna, segons alerta el catedràtic d’economia financera de la UPF, Oriol Amat. «El Govern no ha de relaxar-se amb els ajuts a les empreses aquest 2021. De fet, ara mateix haurien de ser superiors», opina.

Primera parada: els ertos

La pròrroga dels ertos i el seu blindatge sobre 755.000 treballadors actualment afectats es presenta com la primera incògnita que el Govern i els agents socials han d’aclarir abans del 31 de gener. El seu efecte de contenció sobre l’atur és determinant i aquí hi ha consens entre patronal i sindicats. Fins al punt que el Banc d’Espanya va manifestar al setembre que l’atur podria pujar fins al 19,4% i el 22,1% el 2021 si desapareixien aquests ajuts públics.

Notícies relacionades

Els experts no descarten que l’Ibex trenqui el seu màxim històric de 15.945 punts

Correus suspèn temporalment enviaments als EUA pels aranzels

La velocitat de la recuperació de les grans economies del Vell Continent i el seu efecte d’arrossegament també condicionarà la velocitat de millora del mercat laboral espanyol, segons coincideixen Amat i Ramos. No obstant, aquesta recuperació de l’economia espanyola i la seva ocupació no serà igual per a tots els sectors. Així com l’agricultura i la construcció han tancat el 2020 amb millors xifres d’ocupació que amb les que van engegar, la indústria i, en gran manera, els serveis, encara tenen terreny per recuperar. 

«És imprescindible una inversió més gran en política industrial, és un valor molt més segur i menys volàtil que el turisme. No s’eliminaria la incertesa, això és impossible, però sí que es reduiria bastant», assenyala el vicedegà d’investigació de la UB. «Si no s’aprofiten els fons europeus i s’inverteix ara, l’únic que farem és postergar una crisi industrial que tard o d’hora acabarà explotant», coincideix Amat.