Hipoteques

L’Audiència d’Oviedo obliga un banc a pagar les despeses de taxació

Es tracta de la primera sentència en aquest sentit abans que el Suprem dicti jurisprudència

2
Es llegeix en minuts

L’Audiència Provincial d’Oviedo ha condemnat Deutsche Bank a pagar les despeses de taxació d’un préstec, en una decisió pionera que arriba sense que el Tribunal Suprem s’hagi encara pronunciat sobre a qui correspon l’abonament. Els magistrats confirmen la decisió de primera instància recorreguda per l’entitat financera, i destaquen que «en vista de la falta d’una norma nacional aplicable en defecte de pacte que imposés al prestatari el pagament de la totalitat o d’una part d’aquestes despeses», no es pot negar al consumidor la devolució de les quantitats abonades.

La sentència de l’Audiència d’Oviedo es remet a la sentència de juny del 2020 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que estipulava que les quantitats pagades en concepte de despeses d’hipoteca arran d’una clàusula declarada abusiva s’han de tornar al consumidor tret que el dret nacional disposi el contrari. I en tot cas, complica el panorama judicial, en què els jutges no acaben de posar-se d’acord sobre quines despeses es poden reclamar i fins quan.

En definitiva, les despeses de gestoria hauran de ser assumides per l’entitat prestamista, i aquí s’inclouen les de taxació, «al tractar-se d’un concepte que, igual que el de la gestoria, no té aliment legal pel que fa a com s’ha d’assumir». La llei hipotecària estipula que les despeses notarials vinculades a la firma d’una hipoteca siguin pagades per la banca, mentre que les de taxació s’atribueixen al client.

Decisió del Suprem

El gener del 2019, el Tribunal Suprem va acordar que les despeses de notaria s’han de dividir entre banc i client, una decisió similar que ha adoptat per a les de gestoria i per al registre de la hipoteca, que en el cas de la inscripció haurà de ser abonada per l’entitat, i en la cancel·lació, pel prestatari.

Posteriorment, el juny del 2020, el TJUE va decidir que les quantitats pagades en concepte de despeses d’hipoteca arran d’una clàusula declarada abusiva han de ser tornades al consumidor tret que el dret nacional disposi el contrari.

Notícies relacionades

D’aquesta manera, si es declara nul·la una clàusula abusiva que imposa al client el pagament de totes les despeses de constitució i cancel·lació d’una hipoteca, el dret comunitari s’oposa que el jutge nacional negui al consumidor la devolució de les quantitats abonades en virtut d’aquesta clàusula.

Contra l’aplaudiment unànime de consumidors i bufets d’advocats, el sector bancari destacava que la decisió només és aplicable en cas de la que la clàusula hagi sigut declarada abusiva per un tribunal, cosa que porta a valorar cada cas concret.

Temes:

Hipoteques