integració

Els accionistes de Bankia avalen l'absorció per CaixaBank

Dijous se celebrarà la junta de l'entitat d'origen català per crear el primer banc d'Espanya

Els accionistes de Bankia avalen l'absorció per CaixaBank

Kai Forsterling

Es llegeix en minuts

Jordi Cuenca

En un ambient desangelat per les restriccions que imposa la Covid-19, la junta d’accionistes de Bankia es va fer ahir al Palau de Congressos de València l’harakiri a l’aprovar la seva absorció per CaixaBank, que es convertirà, una vegada que la junta de l’entitat financera d’origen català aprovi l’operació aquest dijous, en el banc més gran que opera a Espanya.

Bankia desapareixerà al final del procés d’integració. D’aquesta manera, amb la ratificació dels accionistes, aquest dimarts va posar final a una aventura de 10 anys que va néixer accidentada per la intervenció pública i la necessitat d’injectar-hi 22.400 milions. Posteriorment el banc va créixer sota l’impuls dels nous gestors, en els antípodes dels que procedien de les caixes, i cerca empara al costat del seu competidor català davant una tessitura de grans canvis al sector que s’han vist agreujats per la pandèmia.

En aquest context, el president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va destinar la major part de la seva intervenció davant els accionistes a destacar les bondats d’aquesta operació, els motius de fons que la fan recomanable i els beneficis que suposaran per als seus actuals propietaris, singularment el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), que supera el 60% del capital social de l’entitat i que es quedarà amb el 16% en la nova, que tindrà el nom de CaixaBank.

El president de Bankia va exposar que els tipus d’interès en negatiu des de fa quatre anys, i amb la perspectiva que continuïn així fins al 2027, i la creixent digitalització feia temps que havien portat el consell de l’entitat a analitzar el futur del banc. I és en aquest context que es «va entendre que l’anticipació era un factor estratègic clau».

I la manera ideal de consumar-la, segons va dir, es va donar amb l’oferta de CaixaBank, fruit de la qual la nova entitat bancària tindrà una menor ràtio de morositat, uns nivells de solvència «molt folgats» i «una posició àmplia de liquiditat». Gràcies a la complementarietat de xarxes entre els dos bancs, l’operació comportarà uns estalvis i eficiències d’un total de 1.000 milions, entre els quals 770 milions per estalvi de costos, singularment pel tancament d’oficines i la reducció de plantilles, segons les dades donades a conèixer després d’anunciar-se la integració.

Benefici per títol

Tot això acabarà redundant en l’accionista, segons va explicar Goirigolzarri. I és que, en termes de benefici per cada títol, la nova entitat, el procés d’integració tecnològica de la qual estarà conclòs per a finals de l’any que ve, arribarà el 2022 a «un nivell de 0,33 cèntims per acció». Això suposa un 28% superior al nivell que

obtindria CaixaBank de forma independent i gairebé un 70% superior al que obtindria Bankia, sense oblidar que l’equació de canvi –0,6845 accions de la primera per cada títol de la segona– suposa una prima del 28% respecte a la mitjana dels tres mesos anteriors a l’anunci de l’operació», van explicar els representants de Bankia.

A diferència d’altres ocasions, la junta d’accionistes va tenir un aire gairebé clandestí, sense ningú protestant als exteriors del recinte i amb només una desena d’intervencions durant la reunió. En la seva immensa majoria van plantejar qüestions representants sindicals que, en línies generals, van reclamar que l’operació no suposi sortides traumàtiques de personal. Goirigolzarri va respondre que tractarà que, «en la mesura possible», la majoria de les baixes siguin voluntàries i es basin «estrictament en criteris de meritocràcia».

Barcelona i Madrid

Et pot interesar

El president de Bankia va recordar a l’inici de la seva intervenció que el banc té la seva seu social a València ciutat, a la qual, segons va dir, se senten «especialment pròxims». També CaixaBank va triar la capital del Túria com a seu després del referèndum independentista de l’1-O.

Goirigolzarri va dir que la proximitat amb la capital valenciana la continuaran «potenciant en el futur». Fonts del seu equip van precisar després que es referia sobretot al contacte amb la clientela i que, de les seves paraules, no s’ha d’inferir que la seu valenciana guanyarà pes en el grup. Com va precisar Goirigolzarri, la nova entitat tindrà dues seus operatives: una a Madrid i una altra a Barcelona.