Espanya rebutja la creació d'un banc dolent europeu de deute empresarial

El principal impulsor de la iniciativa és Andrea Enria, president del consell de supervisió del BCE, que de fet la defensa des del 2017, si bé ha redoblat els seus esforços en els últims mesos com a conseqüència de la Covid-19. El seu principal argument és que, segons les estimacions del seu organisme, els crèdits de dubtós cobrament o morosos dels bancs de l’eurozona podrien elevar-se en un «escenari sever però plausible» fins als 1,4 bilions d’euros, un 176% per sobre dels 506.000 milions en què van tancar el 2019 (cosa que equivalia al 3,2% del balanç del sector) i una quantitat fins i tot superior al bilió d’euros que es va aconseguir al 2014 com a conseqüència de la crisi del període 2008-2012.

El màxim responsable de la supervisió de les grans entitats financeres de l’euro va rellançar la seva proposta en un recent article al ‘Financial Times’. «No es tracta d’ajudar els bancs que van assumir riscos excessius i els van gestionar malament. Per contra, l’objectiu és permetre que els bancs de la UE recolzin les llars, pimes i empreses viables, i reforçar la necessària transformació de la UE cap a una economia més verda i tecnològicament avançada sense que els bancs es vegin desconcertats per préstecs deteriorats», va argumentar després de defensar que és precisa una «resposta europea integrada en lloc d’una plètora d’iniciatives nacionals descoordinades». 

Imitar i evitar la Sareb

Enria ha citat com una de les seves inspiracions la creació de la Sareb a Espanya el 2012, la companyia que va rebre els actius immobiliaris tòxics dels bancs rescatats. El banc dolent espanyol, no obstant, va pagar pels esmentats actius un preu massa alt, cosa que ha provocat que acumuli pèrdues multimilionàries des del seu naixement. La perspectiva és que els números vermells continuïn i l’Estat, de fet, ja ha donat per perduts els 2.192 milions que li va injectar. Sense citar-lo directament, l’alt funcionari del BCE ha defensat que la creació d’un banc dolent europeu evitaria repetir aquell error.

Així, ha argumentat que permetria fixar «metodologies i dades de valoració estandarditzades per determinar el preu» de transferència dels actius. L’altre avantatge, ha exposat, és que el finançament del banc dolent europeu o la xarxa comunitària de bancs dolents dels països obtindria el seu finançament directament d’algun organisme europeu (com el Mecanisme Europeu d’Estabilitat), en lloc d’aconseguir-la dels Tresors de cada estat membre (als quals el mercat obliga a pagar tipus d’interès molt diferents entre si). Això afavoriria que «cada empresa nacional de gestió d’actius, independentment de la seva ubicació, es beneficiaria de la posició creditícia de la UE i disfrutaria d’un millor accés al mercat».

Pèrdues nacionals

El problema per a les autoritats espanyoles és que el BCE ha proposat que les pèrdues que patís el banc dolent s’imputessin als estats membres en funció de l’origen dels actius que les provoquessin, una mesura dissenyada per vèncer les reticències de països com Alemanya a assumir els números vermells d’altres socis de la UE. «En l’improbable cas que un pla d’aquest tipus acabi generant pèrdues, podríem limitar o fins i tot evitar la seva mutualització a tota la UE. Les pèrdues podrien assignar-se segons la nacionalitat dels bancs originaris i cada esquema nacional corresponent», ha defensat Enria.

El Ministeri d’Assumptes Econòmics, el Banc d’Espanya i el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) s’oposen al pla del banc central per aquesta raó. «No està malament que es pensi a crear bancs dolents, tot i que probablement no sigui el més adequat en aquesta crisi per tractar-se de deute empresarial sense actius col·laterals com a garantia. Però el que invalida la proposta és que, si el preu de transferència o la gestió provoquen pèrdues, les assumiran els països. Per a això no compensa la complicació de crear-lo a nivell europeu», resumeixen fonts de les autoritats espanyoles. Amb tot, matisen que és aviat per rebutjar definitivament la creació d’una d’aquestes societats, ja sigui nacional o europea, perquè encara cal veure l’impacte final de la pandèmia.

Proximitat dels bancs

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Jaime Ponce, president del FROB, és l’únic alt representant espanyol que ha expressat públicament les seves reticències. En unes recents jornades de Deloitte i ‘ABC’, va al·legar que els crèdits empresarials són molt més difícils de valorar que els immobiliaris, ja que en aquests el que es tracta és de taxar l’actiu físic que es posa com a garantia. A més, va esgrimir, fixar un preu realista i molt baix ocasionaria un volum de pèrdues més gran als bancs, amb el consegüent impacte en la seva solvència i per tant en la seva capacitat de deixar.

Així mateix, va exposar que mentre un banc dolent immobiliari com la Sareb es dedica a mirar de vendre els seus actius, un banc dolent de deute empresarial s’hauria de dedicar a tractar que les companyies deutores puguin repagar els préstecs (el que implica reestructuracions, refinançaments i quitacions). «La proximitat al client és crítica, i per tant habitualment aquest tipus de carteres s’aprofiten molt del coneixement que els bancs tenen dels seus deutors. Per tant allà l’escala, una cartera molt significativa de deute empresarial en vehicles grans, no té per si mateixa que generar una optimització de la gestió del risc», va argumentar.