El Govern subhastarà un mínim de 19.500 megawatts renovables fins al 2025

El Govern subhastarà un mínim de 19.500 megawatts renovables fins al 2025, segons s’avança en una ordre publicada aquest divendres pel Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic que estarà en consulta pública durant 7 dies, abans de passar el filtre de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). Allà s’estableix un calendari indicatiu de les licitacions que se celebraran fins al 2025, un temps en què es preveu subhastar gairebé el 80% dels objectius establerts en el PNIEC.

La primera licitació serà el mes de desembre del 2020 per a un mínim de 3.100 megawatts, dels quals «almenys» 1.000 seran fotovoltaics, 1.000 d’eòlics i 80 de biomassa quedant la resta de potència a subhastar sense restricció tecnològica.

A partir de llavors, en fotovoltaica s’haurà de subhastar un mínim «acumulat» (dependrà dels resultats de les subhastes anteriors) de fotovoltaica de 2.500 megawatts el 2021, 4.000 el 2022, 5.500 el 2023, 7.000 el 2024 i 8.500 el 2025; mentre que en eòlica seran 2.800 el 2021, 4.600 el 2022, 6.400 el 2023, 8.200 el 2024 i 10.000 el 2025. A més, també s’estableix l’objectiu de solar termoelèctrica (100 el 2021, 200 el 2022, 300 el 2023, 400 el 2024 i 500 el 2025) i biomassa (140 el 2021, 200 el 2022, 260 el 2023, 320 el 2024 i 380 el 2025). Així com 20 megawatts el 2021 i el 2022, 40 megawatts el 2023 i el 2024 i 60 megawatts el 2025 d’altres tecnologies com a biogàs, hidràulica o maremotriu.

El producte que se subhasti serà la potència instal·lada i els participants licitaran oferint el preu que estan disposats a cobrar per l’energia que generi la instal·lació. A més, en l’actualitat, ja es permet la convocatòria de subhastes amb hibridació, subhastes per a noves plantes renovables o per a modificacions o repotenciacions de tecnologies existents i també per a emmagatzemament, tot i que en aquest últim cas només per gestionar l’energia que es produeixi a la mateixa instal·lació.

L’objectiu, segons defensa l’Executiu, no és que el cent per cent de les noves renovables instal·lades d’aquí al 2030 vingui de subhastes, sinó un mínim. Així, aquests volums es complementaran amb els que es derivin d’altres instruments de recolzament a les renovables com la línia finançada pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder), per l’Institut per a Diversificació i Estalvi de l’Energia (IDAE), els contractes de compravenda d’energia (PPA) o la instal·lació de plaques d’autoconsum.

Objectiu de les subhastes

Notícies relacionades

La UE obre un nou front contra la Xina per les traves a material sanitari europeu

Iberdrola accelera cap a un altre any rècord al duplicar el benefici

Segons el parer de l’Executiu, les subhastes són necessàries, a més de per reduir el risc de la inversió per als petits inversors, per establir un desplegament sostingut en el temps i que la cadena de valor industrial es mantingui. És a dir, que no passi com va passar després del ‘boom’ del 2013. Si es deixa que funcioni només la mà invisible, defensen, pot ser que ara hi hagi molta fam de les grans companyies, però una vegada que la incertesa sobre el preu del mercat sigui més gran, els projectes s’alentiran, cosa que pot provocar aturades en les comandes.

També consideren que són necessàries perquè el preu de la factura de la llum dels consumidors baixi de manera directa, ja que els guanyadors d’aquestes subhastes no cobraran el preu més car que fixi el ‘pool’ (sistema marginalista amb què funciona el mercat elèctric), sinó el que havien dit en la subhasta, que serà per sota del ‘pool’, per la qual cosa provocarà un descens de preus en el consumidor final. I finalment asseguren, es tracta d’un mecanisme de consens internacional, utilitzat per tots els països per instal·lar renovables.